Marie Fauré
Tothom s’ho temia en Gironde, França. Amb la falta de pluja i temperatures molt altes des de fa moltes setmanes, tot anava encaminat vers un incendi forestal important. I teníem raó.
L’incendi, probablement d’origen accidental, va començar el dimecres 22 de juliol al migdia a la zona entre els pobles de Saumos i Le Porge.
És el més potent des d’aquell de 1949 de trista memòria, on van cremar unes 50.000 hectàrees i van morir 89 persones.
Avui, una setmana després de l’inici de l’incendi, i després de 5 dies havent aconseguit que la zona impactada no s’estengui, el resultat es de 42.000 hectàrees cremades i l’evacuació de 224.000 persones, entre turistes i veïnes, algunes de les quals ja han pogut tornar a casa seva.
Només durant el dia de divendres 24 de juliol, on el foc va guanyar molt de terreny, van cremar unes 240 cases. Van ser majoritàriament en els pobles de Lège i de Le Porge, que va ser literalment engolit per les flames.
Perquè ha estat un incendi tan potent?
La zona impactada és part de les Landes de Gascogne, el massís forestal artificial més gran d’Europa, dedicat exclusivament al cultiu de pins. Aquests arbres poden produir flames molt altes i crear salts de foc fins a quasi 1km de distancia, el que complica molt la feina dels bombers. A més a més, el subsòl de torba fa que el foc pugui continuar actiu sense que es noti i aparèixer més tard o en un altre lloc a prop.
Manca de recursos i solidaritat popular
Aquest incendi es produeix en un context molt difícil de manca de recursos greus per part dels bombers. Ningú aquí ha oblidat que quan els bombers es van manifestar fa pocs anys per demanar-ne més, la resposta del govern francès va ser enviar als antiavalots.
I dels 12 avions Canadair que té França per lluitar contra els incendis —que ja no són tants per a un país amb tants riscos— només 7 estan en estat de poder actuar.
Un foc virulent de l’altre costat de França explica per què els avions van trigar 3 hores abans de poder intervenir a Gironde, o sigui, massa tard.
Davant de l’incapacitat dels serveis de l’estat, la població local no va dubtar a fer costat als bombers, entre ells molts pagesos de la zona o arribant de territoris més llunyans, forestals, empreses de construcció, i tots els que tenen el material necessari per poder subministrar als bombers aigua i ajudar-los per controlar possibles brots.
Moltes persones voluntàries es van auto-organitzar per poder oferir serveis bàsics tant als bombers com als ajudants i als evacuats. Van proporcionar coses com allotjament, menjar, desplaçaments, participació en els costos i ajuda als animals —tant domèstics com salvatges— atrapats al foc o perduts a las zones evacuades.
I una cosa queda clara. Aquesta solidaritat i la capacitat de la gent per a autoorganitzar-se no agrada gens l’estat i la seva representant, la prefecte de Gironde. Aquesta, va fer declaracions per intentar dissuadir els pagesos i altres persones de venir a ajudar, explicant que havien que passar abans per la coordinació oficial. El mateix discurs que va emprar amb els batlles que van fer obres d’urgència per a protegir els seus pobles.
Lluita de classes
“La lluita contra el foc també és una qüestió de lluita de classes”. Això és el que va declarar un resident del Porge al descobrir l’estat del seu poble.
De les 240 cases destruïdes, més de 180 estan situades en aquest lloc. I des d’aquest divendres fatal, la polèmica es va ampliant.
En el moment que el foc entrava en Le Porge, també estava amenaçant el lloc del Cap-Ferret, península al nord del Bassin d’Arcachon, on estan concentrades moltes cases de vacances de persones famoses, polítics i altres rics del país.
I la gent del Porge ho té clar: els bombers van rebre ordres de marxar del Porge per anar a defensar el Cap-Ferret.
Els testimonis que s’havien quedat per defensar les seves cases expliquen que van veure a les unitats de bombers marxar una després d’altre i que es van trobar sols o quasi per a lluitar contra el foc.
Igualment es va sentir sense voler a la TV un ordre que deia que els bombers havien “d’abandonar Le Porge”. Mentre el foc seguia actiu en algunes zones, tot i que ja ha baixat d’intensitat, la gent afectada va decidir crear un col·lectiu per posar una demanda contra l’Estat per haver sacrificat el poble i per no haver rebut els avisos d’emergència.
El dimarts, 28 de juliol, el col·lectiu ja comptava amb mes de 500 persones. Mentre, el poble segueix evacuat, com altres encara dins del perímetre del foc. Encara es tem trobar-hi persones mortes a les cases destruïdes.
Marie Fauré va ser militant de Marx21: ara viu a la zona incendiada de Gironde.
Zona afectada per l’incendi de Saumos, 28 de juliol de 2026, 22:30h
