ES CA

Un cop per a Trump —i per a l’extrema dreta a tot el món—. Però què passarà ara?

Donald Trump ha quedat políticament debilitat —i l’extrema dreta trontolla— després de patir derrotes humiliants a les eleccions legislatives (midterm: a la meitat del mandat presidencial) a Estats Units.

Els republicans es preparaven dimecres per a una “onada blava” de victòries demòcrates. Quan va arribar va ser, en realitat, un tsunami blau.

El Partit Demòcrata ostenta ara la majoria a les dues cambres del Congrés d’EUA. És només la tercera vegada en 50 anys que un partit perd el control tant de la Cambra de Representants com del Senat de manera simultània.

El Partit Republicà no va aconseguir retenir escons per al Congrés en què havien manipulat els districtes electorals: una pràctica coneguda com a gerrymandering. Van redissenyar les fronteres de diferents districtes a Florida, Carolina del Nord, Alabama i Texas per impedir que els demòcrates obtinguessin la majoria, però van fracassar.

Entre les victòries clau, destaca la de Texas, on James Talarico —qui va adoptar una postura d’esquerres durant la campanya— va guanyar l’escó per al Senat amb un avantatge de més d’un milió de vots. És el primer demòcrata que obté un escó pel Senat per Texas des de 1988.

Els demòcrates també van arrabassar els republicans antics bastions a Kansas, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Ohio, Iowa i Maine.

Multimilionaris del sector tecnològic van intentar comprar les eleccions, però van fracassar. Es va destinar una xifra rècord de 11.900 milions de dòlars a campanyes i publicitat, la majoria per als republicans.

Gran part d’aquest capital provenia de fonts de “diners foscos”, com les criptomonedes i legalment dubtoses organitzacions “sense ànim de lucre”. Només Elon Musk va aportar gairebé 500 milions de dòlars a la campanya republicana.

Les eleccions de meitat de mandat van suposar un veredicte devastador sobre el segon mandat de Trump.

La presidència ha estat marcada per la guerra, deportacions violentes i una crisi per l’augment descontrolat del cost de la vida.

La guerra d’EUA contra l’Iran ha disparat la inflació, especialment als preus dels aliments i el combustible. A més, els aranzels imposats per Trump al començament del seu segon mandat ja havien encarit molts productes a Estats Units.

El preu de la gasolina va augmentar un 34,2% durant el període de 12 mesos que va finalitzar al setembre. Les corporacions petrolieres d’Estats Units han obtingut més de 130.000 milions de dòlars en beneficis durant la guerra, en comparació amb els beneficis de 47.000 milions de l’any anterior.

No obstant, Trump va presumir que els rics s’estan fent encara més rics, burlant-se així de les i els votants. En un míting celebrat a finals de setembre, l’expresident va declarar: “el sector nord-americà del petroli i el gas està guanyant centenars de milers de milions de dòlars… El meu equip em va dir: ‘Si us plau, no esmenteu això, senyor, perquè la gent està pagant una mica més’… M’importa un rave, ho diré: estem guanyant una maleïda fortuna”.

Una enquesta d’octubre, realitzada pel Washington Post, l’ABC News i els Ipsos, va situar el seu índex d’aprovació en matèria econòmica en un 28%.

Trump es va presentar a si mateix com un “foraster” aliè a l’establishment, prometent restaurar el “somni americà”. Tot i això, els republicans van impulsar les mateixes polítiques de sempre, que han colpejat durament la classe treballadora mentre omplien les butxaques de les més riques.

Els fracassos de Trump van alimentar una radicalització dretana del seu règim, especialment pel que fa a les deportacions massives.

Les violentes detencions i deportacions dutes a terme per l’ICE van ser un altre factor determinant a les eleccions de meitat del mandat.

Les persones racialitzades s’enfronten a l’assetjament i al perill, independentment del seu estatus migratori.

Les persones llatines —que l’any 2024 van repartir els seus vots gairebé a parts iguals entre Trump i la candidata demòcrata Kamala Harris— van acabar donant l’esquena al Partit Republicà.

Això inclou persones que s’han cregut la mentida de la dreta que la immigració constitueix un problema.

Javier Villalobos, alcalde republicà de McAllen (Texas), comenta: “La inflació, l’economia… tot és important… Però allò que t’afecta immediatament, allò que et colpeja a nivell personal, és la repressió: veure els agents de l’ICE, amb la cara coberta, traient la gent dels seus vehicles”.

Ell afirma que els votants republicans que donen suport a la “seguretat fronterera” s’han allunyat a causa de “l’ofensiva contra la comunitat hispana”.

Una enquesta recent de CBS News va revelar que gairebé el 60% de les persones llatines considera que l’administració Trump ha deportat més persones del que s’esperaven.

La magnitud del programa de deportacions de Trump ha generat tensions entre alguns empresaris que depenen tant de l’estratègia racista de “dividir i vèncer” com de la mà d’obra migrant.

Benny Meléndez, un ciutadà llatí propietari d’una petita empresa de construcció, va votar per Joe Biden l’any 2020 i per Trump a 2024, ha aixecat una tanca al voltant de la seva empresa per evitar que els agents de l’ICE (Servei d’Immigració i Control de Duanes) aturin els seus treballadors. “Ara me’n penedeixo d’haver votat per Trump”, comenta.

En diversos dels estats clau (“estats frontissa”), candidats demòcrates progressistes i de tendència esquerrana han obtingut victòries contundents.

Talarico va basar la seva campanya en un finançament públic més gran i en la derogació de les retallades fiscals que beneficien l’1 per cent més ric. Ha advocat per la fi de la guerra amb l’Iran i de la venda d’armes al govern de Benjamin Netanyahu —encara que no necessàriament Israel en el seu conjunt—.

Michigan va ser un altre escenari electoral decisiu. L’estat ha comptat amb un senador demòcrata durant 12 anys, però va votar per Trump tant l’any 2016 com a 2024.

El candidat demòcrata Abdul El-Sayed va dur a terme una campanya senzilla: “Treure els diners de la política, posar diners a les butxaques i aprovar un sistema de salut universal (Medicare for All)”.

Mike, un sindicalista de Michigan, va declarar a Socialist Worker: “Palestina ha mobilitzat la gent”. “Per primera vegada en la història, una postura a favor de Palestina gaudeix de popularitat a Estats Units; entre els votants demòcrates, és aclaparadorament popular”.

“La campanya d’Abdul El-Saied es va centrar en el cost de la vida, però no va eludir les preguntes sobre Palestina o els drets de les persones trans”.

El-Sayed ha estat objecte d’atacs des dels dos costats. Haley Stevens, partidària d’Israel —a qui ell va derrotar a la contesa per la candidatura demòcrata—, va expressar el seu suport al republicà Mike Rogers pocs dies abans de les eleccions.

Tot i això, El-Sayed va guanyar amb un avantatge de més de 6 punts sobre Rogers.

Mike va afegir: “L’opinió convencional dins de la cúpula demòcrata sosté que cal atraure el centre. Però és més fàcil guanyar persones que votaven pels republicans per un sentiment antisistema mitjançant candidats progressistes que mitjançant moderats.”

“Crec que això de Haley Stevens no només anava d’Israel. Es tracta d’un sector de l’ala dreta del Partit Demòcrata que tem profundament l’ascens dels Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA, per les sigles en anglès) i dels altres progressistes».

A Florida, la demòcrata Angie Nixon es va quedar a les portes de la victòria contra Ashley Moody. Nixon és una figura progressista, alineada amb Bernie Sanders i membre de DSA.

Grups reaccionaris contraris al dret a decidir van invertir 80 milions de dòlars en campanyes contra figures com Talarico, Nixon i Sherrod Brown (a Ohio). Però també van fracassar.

Socialistes Democràtics d’Amèrica és l’organització socialista més gran en la història d’Estats Units, aconseguint els 130.000 membres a 2026. En general, funciona com un grup de suport electoral, donant suport a candidats progressistes que es presenten sota les sigles del Partit Demòcrata.

Zohran Mamdani, de Nova York, és un exemple ben conegut d’èxit amb el suport de DSA.

Les victòries recents —i els resultats molt ajustats— dels candidats de DSA i d’altres sectors progressistes haurien de servir d’impuls per a totes les persones que desitgen un canvi fonamental.

Tot i això, la història demostra que el Partit Demòcrata no és la solució. Els demòcrates han iniciat guerres a l’Orient Mitjà, han infrafinançat l’atenció sanitària i han empresonat i deportat persones migrades. Sota l’administració Biden, les operacions de l’ICE es van intensificar.

A l’anomenada “onada azul”, van resultar elegits molts més demòcrates “moderats” que progressistes —ni parlar d’integrants de DSA—. Seran ells els qui marquin l’agenda.

Certs sectors de l’establishment demòcrata són conscients que cal adaptar-se per sobreviure. L’expresident Barack Obama, per exemple, va expressar el suport a El Sayed. El seu objectiu és canalitzar el sentiment que aquest representa vers el carreró sense sortida que suposa el Partit Demòcrata.

Una de les derrotes més contundents per a Trump no va tenir res a veure amb les eleccions.

Al gener de 2026, a Minneapolis i al conjunt de l’estat de Minnesota, una sèrie de manifestacions per tot l’estat contra la violència de l’ICE van sacsejar el país.

La resistència massiva davant les violentes batudes de deportació, juntament amb una jornada de vaga, van aconseguir expulsar la major part dels 3.000 agents de l’ICE que Trump havia desplegat a la ciutat.

A Los Angeles (Califòrnia), es va produir un aixecament contra l’ICE el juny de l’any 2025.

Tot i això, Víctor Fernández, socialista i activista pels drets de les persones migrades a Los Angeles, assenyala que les deportacions han tornat a augmentar. “Crec que Trump està intentant, deliberadament, mobilitzar la base”, va declarar al Socialist Worker.

“La gent s’està organitzant en contra i participant en el moviment; no obstant, alguns insisteixen molt a les eleccions, al vot i a la idea que els demòcrates vindran a salvar-los”.

“Amb el temps, aquest discurs comença a sonar buit”, va afegir. “L’esquerra liberal està centrada en les eleccions, però és en els moviments que actuen al carrer on la gent es comença a qüestionar les coses”.

“El que més em preocupa ara mateix és que es produeixi una desmobilització”.

Trump està afeblit, però l’extrema dreta no ha desaparegut. Ell ja ha advertit que vetarà qualsevol legislació demòcrata i podria recórrer al terror als carrers.

L’esperança resideix a la revolta als carrers, als campus universitaris i als centres de treball, no a canalitzar-la a través del Partit Demòcrata.