Manuel Izquierdo, Marx21
Entre l’11 de juny i el 19 de juliol té lloc la Copa Mundial de la FIFA 2026 a Amèrica del Nord. És el primer campionat mundial de futbol que es desenvolupa a tres països diferents —Canadà, Estats Units i Mèxic— i el que compta fins ara amb més seleccions participants, amb 48 països dels cinc continents.
Però, més enllà de l’àmbit esportiu, cal fer algunes consideracions d’índole política, econòmica i social sobre aquest esdeveniment planetari.
Una gran oportunitat per a Trump
El president d’Estats Units arriba a aquest esdeveniment amb algunes complicacions.
La situació al Pròxim Orient continua sent delicada, amb una treva funcional als interessos del sionisme i l’empantanegament a l’Iran. L’imperialisme nord-americà no ha complert els seus objectius d’esfondrar el règim dels aiatol·làs i imposar un mapa de la regió coincident amb l’Estat d’Israel.
Així mateix, i per compensar aquesta derrota, recrueix l’embargament sobre Cuba, intentant fer servir l’empobriment de la població per imposar un canvi de règim a l’illa.
Mentrestant, hem vist com a les mateixes entranyes de l’imperi han sorgit protestes i vagues per la persecució de les persones migrades a través del braç armat, l’ICE.
Però, igual que va passar amb campionats com el desenvolupat per Argentina, dirigents polítics d’ultradreta com Trump faran servir aquest esdeveniment esportiu per rentar la seva imatge. Ja va aparèixer volent robar protagonisme a l’equip campió del Mundial de Clubs 2025 celebrat al seu país, sortint amb el planter del Chelsea com si ell fos el campió.
L’oligarca novaiorquès intentarà amagar els seus crims contra els drets humans donant la imatge d’un país pròsper i modern però que amaga profundes desigualtats estructurals.
Els diners mana
La direcció de la FIFA arrossega escàndols relacionats amb la corrupció des de fa dècades.
El futbol és segurament l’esport més popular del planeta, sent alguns dels països amb més aficionats estats empobrits d’Amèrica del Sud o Àfrica. Per a ells, i per a les i els aficionats nord-americans de classes populars —la majoria llatinoamericans, molt seguidors de l’anomenat Esport Rei— el preu de les entrades és prohibitiu, assolint milers de dòlars en molts casos.
A més, la ciutadania de fins a 39 països té vetada l’entrada totalment o parcialment a l’esdeveniment, ja sigui per arguments antimigratoris —com és el cas d’Haití— o per estar en plena contesa militar amb ells, com l’Iran, que Trump fins i tot va intentar expulsar del “seu” Mundial.
Un Mundial ianqui
Encara que es disputa a tres països nord-americans, el gruix dels partits tindrà lloc a Estats Units, albergant 11 de les 16 seus. De manera encara més vergonyant, els partits a partir dels quarts de final —quan queden els 8 equips més competitius— seran íntegrament a Estats Units.
Tot i que des de la celebració del Mundial del 1994 el futbol ha despertat més afició i professionalitat entre la població nord-americana —sobretot amb la seva potent selecció femenina—, continua sent un esport a l’ombra del bàsquet, el futbol americà o el beisbol.
A més, aquest any es compleix el 40è aniversari del Mundial 86 de Mèxic —cèlebre per la mà de “Déu” de Maradona— i l’afició al futbol a Mèxic és molt més gran que a Estats Units.
A Ciutat de Mèxic es troba a més un dels estadis més emblemàtics del planeta, l’Estadi Azteca. Però la FIFA juntament amb Trump hauran valorat que el volum de negoci és més gran al veí del nord, més enllà de l’interès esportiu.
En conclusió, els les aficionades al futbol ens trobem amb una copa del món allunyada de l’esperit comunitari d’aquest esport col·lectiu, que el senyor taronja vol fer servir per als seus negocis personals i la geopolítica del seu Estat.
