Juan Antonio Gilabert, Marx21
En un context d’avenç de l’extrema dreta a tot Amèrica, manant Trump a EUA, Milei a Argentina i gir a la dreta i l’extrema dreta a Bolívia i Xile, el 12 d’abril, es van produir les eleccions a la presidència de la república peruana.
Les candidatures que passen a la segona volta per ser president del Perú són les de Keiko Fujimori amb el 17,13% i Roberto Sánchez amb el 12,04%.
La primera candidata és la filla d’Alberto Fujimori, que va donar un cop d’Estat el 1992. Ell va dur a terme el que fins i tot la pròpia fiscalia del país va qualificar més tard de guerra bruta, suposadament contra grups guerrillers, però en realitat va comportar massacres contra activistes civils.
Fujimori pare va privatitzar els sectors prioritaris del país. La seva filla segueix representant els grans capitalistes peruans i les multinacionals europees i nord-americanes, i Repsol n’és una.
Roberto Sánchez representa l’esquerra indigenista i la petita burgesia cuzqueña, enfrontada amb la dreta de Lima. Tant és així que Roberto Sánchez, ha aconseguit els vots a la zona sud, inclòs Cuzco.
Una mala notícia és que el candidat de l’extrema dreta —Rafael López Aliaga, àlies Porky— ha aconseguit el vot de la capital i la seva província. És l’actual alcalde de Lima i fomenta un discurs d’odi: de racisme contra les persones migrades de Venezuela, contra la gent LGTBI+, i contra tot el que sigui d’esquerres.
El 7 de desembre de 2022, es va donar un cop d’Estat contra el legítim president Castillo, que havia guanyat a les eleccions Keiko Fujimori. Des de llavors, han passat per la Casa de Pizarro o pel Palau de Govern 6 Presidents, sota el control del partit conservador Força Popular, de Fujimori. Tots aquests presidents s’han centrat a oblidar el mandat de Castillo i en aliar-se amb les polítiques neoliberals i les grans multinacionals europees i nord-americanes.
Roberto Sánchez va ser ministre de comerç al Govern de Castillo i representa, des de Juntos por el Perú, la gent que va votar Castillo i va sortir al carrer després del cop per defensar el seu govern.
Sánchez ha promès treure Castillo de la presó i implementar les seves polítiques reformistes. Parla de donar més veu a la resta del Perú, davant d’una mega ciutat com Lima, dirigida per una gran burgesia blanca que discrimina la resta del país, pel color de pell o la seva cultura menys europea.
A l’escriure aquest article, encara ressona la manifestació a Lima, en contra de Juntos por el Perú a Lima, on la dreta va sortir al carrer perquè prohibissin el partit i a la resta d’organitzacions d’esquerres al país.
Manca d’infraestructures
Al Perú, si vius lluny de la capital i de les grans ciutats del país, és molt difícil votar, per manca d’infraestructures.
A més, si ets persona treballadora i et trasllades a una altra zona del país per treballar, encara resulta més difícil introduir la papereta a l’urna, ja que t’has de desplaçar al teu lloc d’origen i no hi ha vot per correu.
Aquest fet dificulta el vot de l’esquerra a l’interior del país. Per si això fos poc, Keiko Fujimori ha implementat menjadors públics a la selva i això ho utilitza, des del populisme, per aconseguir vots en una de les zones més pobres del país.
A tot això, se suma la falta de paperetes el dia del sufragi per triar el president o presidenta del país, a molts llocs i fins i tot a la mateixa Lima, però sempre als col·legis electorals on l’esquerra és més forta.
Però, malgrat tot el que hem explicat aquí, Sánchez, el candidat de l’esquerra ha aconseguit arribar a la segona volta.
És clar que, si guanya, no serà un president que trenqui amb la corrupció i les polítiques liberals del Perú. Tot i això, la seva victòria seria un nou revulsiu per a la classe treballadora i els territoris peruans que viuen sota l’amenaça de les multinacionals europees i nord-americanes. Aquestes volen continuar gestionant el petroli i la resta de matèries primeres del país, d’esquena al poble peruà.
Que Fujimori perdi les eleccions d’enguany 2026, pot ajudar que l’esquerra de base al Perú es recuperi i seria una gran garrotada per a empreses com Repsol, aliada de Trump davant de la imminent fi del petroli, en un context de canvi climàtic brusc.
