Publiquem aquí cròniques i reflexions sobre mobilitzacions antiracistes a Barcelona, Tarragona, Camas (Sevilla) i Madrid.
Barcelona
Seguir avançant
El dissabte 28 de març, milions de persones es van mobilitzar arreu del món per dir prou al feixisme i al racisme.
A Catalunya ho vam fer convocades per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) amb el suport d’unes 170 entitats d’arreu del país. La manifestació van tenir lloc en un context de mobilització global contra el racisme i el feixisme per fer front a l’auge de l’extrema dreta i dels moviments reaccionaris, convocada per la xarxa internacional “Un Món Contra el Racisme i el Feixisme”.
La mobilització a Barcelona, va aplegar milers de persones i va recórrer el centre de la ciutat entre pancartes i missatges de solidaritat internacional. Els lemes denunciaven la persecució de les persones migrants, les polítiques xenòfobes a Europa, i la complicitat dels governs davant l’odi i els genocidis actuals. No passaran!, es va repetir en diversos moments de la marxa.
La presència de taules informatives i materials polítics va ajudar a visibilitzar el treball de base que UCFR i altres col·lectius duen a terme tot l’any. Diverses persones militants de Marx21 hi van participar, algunes amb tasques d’organització i d’altres amb la taula del grup o simplement participant a la mani.
La manifestació no ha estat tant massiva com algunes de les protestes recents. Però la marxa sí ha estat més gran que les d’UCFR dels últims anys, i molt diversa.
En tot cas, no s’ha d’entendre el 28M com només un acte en concret sinó com una direcció que mostra que hi ha base social per continuar avançant en aquesta lluita. Les mobilitzacions grans no es construeixen només en un dia, cal continuïtat, coordinació i implicació col·lectiva.
Necessitem continuar amb les persones i col·lectius de base aplegant sensibilitats diverses per consolidar una política unitària que avanci i que arreli als carrers dels nostres pobles i ciutats.
Des de Marx21 tenim una proposta clara per seguir avançant en aquesta lluita: internacionalisme, antifeixisme i lluita social, tot amb una visió classe i des de la base. Però les idees no viuen sense organització. Cal consolidar Marx21 com un espai d’organització anticapitalista des de baix, connectada amb els moviments socials i oberta a noves generacions d’activistes.
Bakary Soumbounou i Laura Ribera Barniol, Marx21 Catalunya
Esperança i acció
Vaig conèixer Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a finals de l’any passat, gràcies a una taula que havien muntat per repartir materials a la Rambla del Raval.
Des de feia ja un temps, venia escoltant discursos repugnants i racistes entre la gent del barri, allà on no m’havia pensat mai que els sentiria: sembla que el feixisme, finalment, ha foradat totes les bombolles de ressonància.
Al meu entorn, veig molta por a aquest avenç, ara ja encarnat dins la nostra terra en el projecte polític d’Aliança Catalana. Però observo també un gran desànim: perquè és un avenç amb grans poders fàctics al darrere, sí; no només aquí sinó arreu.
També perquè totes tenim altres coses de les que fer-nos càrrec al dia a dia, obligacions que ens pesen. O potser perquè tothom s’espera a donar l’empenta quan ja potser serà massa tard, jugant-se-la només a un enfrontament a les urnes. I en aquest aïllament, ens desinflem.
La trobada amb UCFR, doncs, no podria haver estat més escaient. Perquè enfront d’aquest nihilisme, caldo de cultiu ara i sempre del feixisme, vaig sentir la necessitat de sortir de la meva bombolla. Per això, per poquet que hagi pogut, he intentat ajudar a la promoció de la manifestació, parlant amb gent i repartint octavetes. Perquè les trobades ja no són només providencials: són necessàries.
En un principi, vaig pensar que havia esperat una assistència més multitudinària a la manifestació del 28M. Som tantes les que rebutgem el feixisme i el racisme, que tenim por del que podria venir: m’agradaria veure-les a totes al carrer.
Però segons anàvem avançant, i observant l’absoluta diversitat de les persones que allà ens vam trobar, em vaig anar animant de trobar tantes persones desconegudes però afins.
Ara ja no penso només en els comentaris racistes o feixistes del veïnat o gent de la feina. Penso en els meus avis, en el meu besavi que va ser empresonat pel franquisme, en el seu germà que va haver d’enviar la seva criatura com a refugiada a Mèxic. Penso en les que som i en les que ja no hi són, desconeguts o família, a banda i banda del mar, i penso en els principis que encara compartim. Que ens defineixen.
I és que, sentint-nos vençuts, ens quedem paralitzats, congelats com bestioles. I aquí és on sí ens guanyen. M’estimo més intentar ajudar una mica, recordar els valors antifeixistes que compartim. Perquè on hi ha esperança, hi ha acció.
Belén Palos
Via crucis des de Tarragona
Un gran dia d’activisme i un dia qualsevol per al transport públic
El passat dissabte 28 de març a Barcelona, havia arribat un dia pel que havíem fet molta feina de difusió per tota la nostra zona, la gent del grup local d’UCFR del Camp de Tarragona: era el dia de la manifestació unitària sota el lema general de: “Aturem el feixisme i el racisme • Nosaltres som més • Drets per a tothom!”.
Hi vam anar 6 persones, 4 d’elles vam decidir anar amb transport públic. Havia de ser una jornada de reivindicació, de companyerisme dels i de les activistes d’UCFR que hi anàvem plegades, i per mi una ocasió magnífica de trobar-me físicament amb la gent de Marx21, més enllà de les periòdiques trobades virtuals.
Però per al transports públics a Catalunya, aquell dia no tenia res d’especial, va ser un dia dels tants i tants que la gent de fora de Barcelona vivim quan hem de desplaçar-nos a Barcelona. El trajecte, lluny de ser una qüestió logística menor, es va convertir en una mostra clara de les desigualtats estructurals que travessen el territori: més de tres hores per arribar a Barcelona i més de tres hores per tornar. Per fer un trajecte de 100 quilòmetres…
No estem parlant d’una excepció, sinó d’una realitat quotidiana per a molta gent que viu fora de l’àrea metropolitana. Un sistema de transport públic deficient, i mal connectat no és una casualitat, sinó el resultat de decisions polítiques que concentren recursos, oportunitats i drets en uns pocs territoris mentre condemnen la resta de la perifèria.
Això té conseqüències directes: dificulta l’organització col·lectiva, l’activisme polític és diferent si ets de Barcelona, o “de comarques”. I per a tota la gent, la gent normal, la gent corrent, la gent que, com deia l’eslògan de la mani, “som més”, que s’ha de desplaçar en transport públic per Catalunya, per anar a treballar, per anar a estudiar… qualsevol dia pot ser un calvari, ple de sensacions humiliants i desesperants.
Malgrat aquests entrebancs, hi vam ser. La manifestació va ser un èxit, es parla d’unes 5.000 persones, i vam viure moments preciosos i emotius. Encara que just arribada la mani al seu punt final, la plaça Idrissa Diallo, no ens vam poder quedar a veure cap dels actes que estaven previstos: vam marxar ràpid a agafar el tren a l’estació de França, que havia de sortir a les 19h. Va sortir uns 40 minuts tard, vam acabar arribant a Tarragona quasi a les 23h. Pel matí del mateix dia havíem quedat a les 11:30 per agafar el tren de les 11:56h.
No es poden normalitzar aquestes situacions que milers de persones viuen. Sabem que el feixisme i l’extrema dreta també s’alimenta d’aquestes desigualtats, d’aquesta sensació d’abandonament i de la manca d’alternatives. Cal, com contra el feixisme i el racisme, organitzar-nos i lluitar.
Xavi Figuerola, Marx21
Camas, Sevilla
Compromís i il·lusió
El 29 de març, des d’UCFR Aljarafe, vam fer un acte contra el racisme a Camas. L’acte es va realitzar en el marc dels actes internacionals contra el racisme i el feixisme, que se celebren cada any, a diferents països del món.
El nostre acte es va fer en un bulevard del centre del poble. En un lloc central de Camas, on vam tenir una bona audiència de públic i la majoria ens va donar suport.
A l’acte vam estar implicades fins a nou persones. Es va muntar una taula informativa i cartells perquè els cotxes que passaven pel bulevard ens veiessin. També es van fer vídeos i fotos i al final, després de llegir el manifest, vam fer un pícnic, on vam poder relaxar-nos, alhora que acordàvem les properes activitats.
L’acte va ser un èxit. Primer, perquè va ser la primera vegada que es feia un acte d’aquest tipus a Camas. Va ser en plena Setmana Santa de Sevilla, diumenge de Rams, per la qual cosa sabíem que no tindríem gaire assistència. I segon perquè van assistir-hi la meitat de les persones que estem i formem UCFR Aljarafe.
Encara ens queda molt per avançar.
Una fallada va ser que no hi participés cap persona racialitzada, quan hi ha un centre de migrants al poble que està sent atacat a xarxes socials per l’ultradreta. El líder de VOX va sortir en un vídeo criticant aquest centre.
Però anem avançant, perquè estem en contacte amb Aprolider, que és l’associació que agrupa més persones migrades al poble.
L’any que ve, serà més majoritari i en una altra data més propícia, però no amb més compromís i il·lusió.
Juan Antonio Gilabert, Marx21
Madrid
Prou batudes racistes!
Sota el lema “Prou ja de batudes racistes i assetjament policial”, al voltant de 1.500 persones es van concentrar el diumenge 29 de març a la Plaça de Lavapiés a Madrid per denunciar la violenta detenció policial el dijous anterior, 26 de març, de l’activista antiracista i exdiputat autonòmic Serigne Mbaye i sis persones més del veïnat.
La violència policial com a pràctica habitual de la policia a barris on resideixen un ampli percentatge de persones migrants i racialitzades va ser denunciada durant l’acte mitjançant les intervencions d’activistes antiracistes i barrials.
Les i els veïns d’aquests barris registren amb els mòbils l’exagerada presència policial i les detencions violentes de persones, principalment negres, cosa que no és un fet casual, és racisme d’Estat.
El col·lectiu Red Interlavapiés va reivindicar la regularització extraordinària de persones en situació irregular que s’ha de dur a terme. A més, va celebrar el treball d’un centre d’acollida de persones migrades en Aguilar de Campoo (Palencia) com una conquesta del moviment de les persones migrades.
Tot i això, ha recordat que per a les persones racialitzades que han nascut a l’Estat espanyol regularitzar-se no acabarà amb les batudes racistes.
- Marx21 Madrid
