ES CA EN

Per aturar el genocidi a Palestina, hem de destruir la màquina de mort sionista-occidental!

Declaració internacional

Rellancem el moviment internacional per donar suport a la resistència palestina!

Aturem la carrera cap a la guerra, l’economia de guerra i l’Estat policial!

El 2 de setembre, a Sharm el-Sheikh, Trump va vendre el seu “pla” al món com un pla de pau esperat des de feia tres mil·lennis. Amb tres setmanes n’hi va haver prou per veure que no hi ha ni tan sols una ombra de pau, ni tan sols un alto el foc real, i molt menys una pau justa.

Es tracta simplement d’una treva, arrencada per l’extraordinària força del poble palestí i la resistència armada, i per la pressió del creixement i l’extensió d’un enorme moviment de solidaritat global, una treva fràgil violada repetidament per l’Estat sionista, que ha causat centenars de morts i ferits entre els palestins de Gaza.

A més, l’exèrcit israelià ha tornat a bombardejar el Líban i el Iemen, mentre que els colons han intensificat els atacs físics i la demolició d’oliveres a Cisjordània. Mentrestant, la Knesset ha declarat Cisjordània part del territori israelià.

El botxí Netanyahu, en el poder gràcies al suport d’Estats Units i la UE [Unió Europea], no ha renunciat en absolut al “Gran Israel” ni a “acabar el treball a Gaza”: és a dir, exterminar les forces de resistència armades, annexionar-se gran part de la Franja i provocar, mitjançant noves massacres i un bloqueig de l’ajuda alimentaria, un èxode massiu de Gaza.

El pla de Trump, que no renega de les reivindicacions del “Gran Israel”, expressa un projecte encara més ambiciós: involucrar els règims àrabs en una pacificació total amb un Israel ampliat i “assegurat”, per tal d’esborrar per sempre la “qüestió palestina” convertint Gaza en el seu complex turístic de luxe (com a l’obscè vídeo de la IA de l’any passat) i promovent canvis de règim a règim en diversos Estats cap a un redisseny imperialista pro nord-americà general a l’Orient Mitjà.

Els dos projectes —un “Gran Israel” i un “Nou Orient Mitjà” sota domini nord-americà i integrats la maquinària de l’OTAN— poden tenir punts de fricció, però comparteixen la mateixa essència colonialista i esclavista, tant vers el poble palestí com vers les masses explotades i oprimides de tot l’Orient Mitjà. I per descomptat no seran les burgesies àrabs reaccionàries les que realment s’interposin al camí d’aquests projectes.

Cinisme

Tampoc no ho farà la Rússia de Putin, que va felicitar Trump pel seu “pla”; ni l’Índia, gran amiga d’Israel; ni el Brasil, que segueix subministrant-li les enormes quantitats de petroli que necessita per dur a terme la seva ocupació i genocidi; ni la Xina, gran exportadora d’oceans de mercaderies i capital a Israel.

El cinisme de la política geoestratègica burgesa és comú a Orient i Occident, com ho demostren els esforços de Rússia per mantenir la seva influència i les seves bases a Síria, cooperant amb el nou règim de Jolani, o els esforços diplomàtics de la Xina per restablir les relacions entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, cosa que facilitarà el seu propi pla per a una nova Ruta de la Seda econòmica i comercial. Tot i el seu antagonisme, tots coincideixen en última instància en el desarmament de la resistència palestina i en la falsa “solució dels dos Estats”.

Conscients de l’absoluta necessitat d’una treva, tant per a les masses devastades i famolenques de la població de Gaza com per reorganitzar les seves files, les forces de resistència palestines han acordat operar, almenys formalment, dins del “pla Trump”, en el context de l’aïllament i l’extorsió que exerceixen els líders àrabs i els països veïns. Però ja han hagut d’acceptar el fet que Trump serà tot menys un mediador honest entre ells i la banda genocida que és al poder a Israel.

El camí vers l’estabilització de la treva és ple d’obstacles; el camí vers la llibertat de l’opressor sionista i la veritable autodeterminació continua sent molt llarg i requereix la demolició del “pla Trump”. Sens dubte, no serà més fàcil amb la intervenció de mans estrangeres cridades a administrar “provisionalment” Gaza, interessades únicament a participar en el repartiment de la riquesa robada als palestins, i que intentaran fer xantatge i sotmetre els palestins de Gaza mitjançant maniobres de “reconstrucció”.

Ara més que mai, la causa de l’alliberament nacional i social del poble palestí està en mans de les masses oprimides i explotades de Palestina i de tot el món araboislàmic, així com del moviment global de solidaritat i suport a una Palestina lliure des del riu fins al mar. Això, i només això, és el veritable eix de la resistència contra la maquinària de destrucció i mort d’Israel, contra l’imperialisme occidental que li dóna suport amb tots els mitjans materials, militars, diplomàtics i culturals, i contra els seus còmplices, àrabs i no àrabs.

Amb l’excepció de les organitzacions de resistència al Iemen i Líban, el suport a la llegendària resistència del poble palestí al món araboislàmic ha estat menor del necessari, especialment en un país clau com Egipte.

Revelador

El cas de la Turquia d’Erdogan és revelador. Allí hi havia dos tipus de manifestacions: les protestes genuïnes de solidaritat amb Palestina, que denunciaven el comerç continuat del govern de l’AKP amb Israel i que posteriorment van ser reprimides per l’Estat; i les manifestacions oficials, organitzades pel govern de l’AKP per distreure la seva base islamista. Ara, Erdogan s‘ha afanyat a acceptar el pla de Trump, ja que els seus principis són comuns al seu règim i serveixen alhora a les aspiracions de la burgesia turca d’enfortir la seva influència com a potència regional, esclafant les lluites de la classe obrera i la joventut turques.

La naturalesa brutalment repressiva dels règims militars i les monarquies àrabs actua com una enclusa contra l’acció de les masses. L’esclafament dels aixecaments de la Primavera Àrab, amb la col·laboració de les classes burgeses locals i les potències imperialistes, va avortar un resultat revolucionari.

Però segueix existint un escenari extremadament convuls en què les rebel·lions i aixecaments com els del Líban, l’Iran, Algèria i el Sudan van trencar la passivitat entre les persones treballadores i la joventut oprimida. Les profundes causes socials dels aixecaments continuen existint i s’estan aguditzant. Així ho demostra la recent onada de protestes al Marroc contra la pobresa i l’explotació. La causa palestina pot ser, una vegada més, la metxa que faci aixecar-se els barris populars del món àrab.

Per contra, gràcies en part a la Flotilla Global Sumud, el moviment pro-Palestina en alguns països europeus ha crescut recentment, fent un salt significatiu tant en qualitat com en escala les últimes setmanes, amb vagues generals a Itàlia, Grècia i l’Estat espanyol, i manifestacions de carrer massives, especialment a Itàlia. Fins ara, fins i tot on aquest moviment ha estat molt estès (com al Regne Unit), la classe treballadora organitzada ha tingut una participació marginal.

Les darreres vagues han començat a compensar aquesta bretxa, especialment en alguns ports i en algunes àrees de la logística terrestre (magatzems, ferrocarrils, transport local), on la participació a la vaga ha estat significativa. Els que han sortit als carrers en massa han estat principalment un proletariat jove i indígena i persones migrants de segona o tercera generació que, a més de condemnar el genocidi i Israel, han expressat la seva solidaritat incondicional amb la resistència palestina de nombroses maneres.

Igualment forta i generalitzada a tot Europa ha estat la condemna dels governs nacionals i de la Unió Europea com a còmplices del genocidi, la neteja ètnica i el suport al “pla” de Trump.

Inestable

El risc real ara és que aquest moviment se senti fins a cert punt satisfet amb la treva inestable que s’està vivint. En canvi, és més necessari que mai rellançar i reforçar les lluites dels darrers mesos, per tal d’aconseguir la màxima participació de la classe treballadora organitzada i el bloqueig més ampli i durador possible de la logística bèl·lica que dóna suport a Israel.

Israel depèn en gran mesura dels enormes subministraments d’armes i mercaderies que passen pels ports i territoris europeus, o fins i tot àrabs (pensem al Marroc). La seva maquinària de destrucció i mort es veuria greument afeblida, fins i tot fins al punt de quedar paralitzada, per un boicot actiu, organitzat i coordinat internacionalment dels subministraments d’armes i mercaderies.

El Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, el 29 de novembre, encara que proclamat per una institució com l’ONU, que és a l’origen de la tràgica història d’aquest poble, amb la seva legitimació de l’Estat d’Israel i la neteja ètnica original mitjançant la qual es va crear, podria ser l’oportunitat per a aquest rellançament.

A Itàlia la data estarà precedida per una nova vaga general convocada per tots els sindicats de base per al divendres 28 d’octubre. I això podria ser una indicació útil per a molts altres països.

Depèn de les forces internacionalistes, atentes a tot allò que passa més enllà de les seves pròpies fronteres nacionals, aprofitar aquest impuls i intentar ampliar-lo. Depèn dels militants internacionalistes d’Itàlia garantir que la vaga del 28 de novembre transcendeixi els límits estrets del sindicalisme de base i compti amb la participació, com va passar el 3 d’octubre, de centenars de milers de persones treballadores, tant afiliades a la CGIL com no afiliades.

Lluita

Igualment important és que la revitalització del moviment palestí se situï en la línia de la lluita contra la carrera armamentística, l’economia de guerra i la guerra que ara es lliura en un nombre cada vegada més gran de països de tot el món, mentre que la massacre entre l’Otan i Rússia a Ucraïna i les bandes militars al Sudan incitades per potències estrangeres continuen sense fi. Altres focus de guerra són a punt d’esclatar a Amèrica Llatina, Àfrica i els Balcans.

Els governs capitalistes, començant pels de les grans potències, s’estan dotant d’una legislació cada cop més repressiva, actuant com a autèntics Estats policials, en preparació per imposar sacrificis nous i enormes a les classes treballadores i fins i tot a un segment de la classe mitjana. Les mesures “excepcionals” adoptades a tot arreu, des d’Estats Units fins al Regne Unit, Alemanya i Itàlia, contra les i els militants solidaris amb la resistència palestina són una bestreta de les mesures draconianes amb què els governs burgesos de tota mena, ja siguin feixistes o laboristes, tractaran de tallar d’arrel el conflicte de classes que inevitablement es revifarà.

Ja el 24 de febrer de l’any passat, les forces internacionalistes es van coordinar per portar una única plataforma de lluita als carrers d’una vintena de països. Renovem aquest compromís amb l’objectiu d’avançar encara més cap a la creació d’un camp internacionalista proletari independent de tots els estats capitalistes, destinat a millorar el salari, les condicions de treball i de vida de la gent treballadora, aturar la carrera vers l’economia de guerra (amb els seus grans sacrificis) i la guerra, i transformar la guerra interimperialista en revolució social. Lliurem aquesta lluita promovent la constitució de partits obrers revolucionaris independents i d’una Internacional Obrera revolucionària.

Més que mai, al costat del poble palestí i la resistència contra el colonialisme sionista occidental!

Fi als bombardejos, al setge i a la fam infligits a Gaza; llibertat per a totes les persones preses palestines!

Retirada immediata i incondicional de l’exèrcit sionista de Gaza i de les i els colons de Cisjordània!

Bloquegem el subministrament d’armes i mercaderies a Israel; boicotegem les empreses israelianes!

Trenquem tota relació amb l’Estat sionista!

Palestina lliure des del riu fins al mar!

Per la unitat revolucionària dels pobles de l’Orient Mitjà, lliures del domini capitalista i imperialista!

Per un front de classe internacional i internacionalista contra els governs capitalistes i les guerres del capital!

Persones treballadores, i oprimides del món, unim-nos!

Primeres firmes:

  • KA – Alliberament Comunista (Grècia)
  • PO – Partido Obrero (Argentina)
  • SEP – Partit Socialista dels Treballadors (Turquia)
  • SWP – Partit Socialista dels Treballadors (Gran Bretanya)
  • TIR – Tendència Internacionalista Revolucionària (Itàlia)
  • Anticapitalistas (Perú)
  • Comunistas (Cuba)
  • DSIP, Devrimci Sosyalist İşçi Partisi – Partit Socialista Revolucionari dels Treballadors (Turquia)
  • Fuerza 18 de octubre (Chile)
  • GAR – Grupo Acción Revolucionaria (México)
  • International Socialists (Botswana)
  • International Socialists (Canadà)
  • Internationale Socialister (Dinamarca)
  • Linkswende (Àustria)
  • Marx21 (Estat españnyol)
  • Pracownicza Demokracja – Democràcia Obrera (Polònia)
  • Revolutionary Left Current (Síria)
  • Solidarity (Austràlia)
  • Sosialistiko Ergatiko Komma – Partit Socialista dels Treballadors (Grècia)
  • Socialist Workers League (Nigèria)
  • Socialistická Solidarita – Solidaritat Socialista (República Txeca)
  • Tribuna Classista (Brasil)
  • UFCLP – United Front Committee for Labor Party (EUA)
  • Solidaritat Obrera (Corea del Sud)
  • Socialist Workers Network (Irlanda)