Declaració internacional
Unim les lluites dels pobles llatinoamericans amb la de les persones treballadores nord-americanes contra Trump.
S’ha desplegat una flota nord-americana al mar Carib, davant de les costes de Venezuela. Amb la declaració unilateral de Trump de “guerra contra el narcotràfic”, la seva administració ha reivindicat el “dret” imperialista a intervenir militarment.
Un objectiu polític-militar directe és el canvi de règim a Venezuela. Ha declarat al president Maduro “narcoterrorista” i ha posat una recompensa de 50 milions de dòlars pel seu cap. Trump es considera a si mateix el “xèrif” del Carib i Amèrica Llatina. En qüestió de setmanes, ha establert un bloqueig seminaval davant de Venezuela i ha enfonsat tres vaixells, matant més de 30 tripulants, acusant-los de ser narcotraficants. Acaba d’enfonsar dos vaixells més davant de Colombia i Trinidad, on els supervivents i familiars han demostrat que són pescadors artesanals, no narcotraficants.
Trump vol fer valer els “drets” d’Estats Units sobre el que considera el seu “pati del darrere” a Amèrica Llatina. Per això, està recorrent a la política —mai del tot abandonada— del “garrot” i la diplomàcia dels canons (i els submarins nuclears, i l’autorització d’operacions d’atac directe en territori veneçolà).
Això forma part de la lluita entre els monopolis capitalistes, en particular contra la Xina, que en els darrers anys ha avançat en el comerç internacional amb l’Amèrica Llatina. Estats Units segueixen sent el principal inversor directe a Amèrica Llatina (38 %), seguit per la Unió Europea (16 %) i, força més enrere, per la Xina, que fins i tot està en declivi. Però comercialment, la Xina és el principal destí de moltes exportacions llatinoamericanes (com Brasil, Chile i Perú).
Amèrica Llatina s’ha tornat cada cop més dependent de les exportacions agrícoles i de matèries primeres (Chile i Perú del coure, Brasil i Argentina de la soja, Venezuela del petroli) i de les importacions de productes manufacturats. Però els diners que reben de les seves exportacions no s’inverteixen en la industrialització o el desenvolupament econòmic, ni en resoldre els greus problemes socials de les masses treballadores. Va directament a les butxaques de les oligarquies i a pagar els deutes externs a l’FMI i al capital financer imperialista nord-americà i europeu.
Trump utilitza la guerra econòmica en curs contra la Xina (i Rússia) per estrènyer els cargols a tota Amèrica Llatina i dictar les seves polítiques. Vol obtenir avantatges econòmics i avançar en el domini militar. Aquesta ofensiva militarista i d’orientació feixista també converteix en bocs expiatoris els migrants llatins pobres a Estats Units, que són expulsats militarment. El seu pla de militarisme i guerra econòmica va acompanyat d’una militarització interna creixent, que no es limita a les detencions massives de migrants, sinó que inclou el desplegament de tropes a la majoria de les principals ciutats del país. La classe treballadora d’Estats Units és un objectiu militar central de l’ofensiva de Trump.
La direcció sindical de l’AFL-CIO nord-americana també ha participat en donar suport a les intervencions militars d’Estats Units a Venezuela, Amèrica Llatina i a tot el món a través del Centre de Solidaritat de l’AFL-CIO, finançat pel Govern. Fem una crida a les i els treballadors nord-americans perquè rebutgin les polítiques proimperialistes de la direcció de l’AFL-CIO, que també ha donat suport al pressupost militar d’un bilió de dòlars del Govern nord-americà. Les persones treballadores i sindicalistes d’Estats Units s’han d’unir directament amb les persones treballadores de Venezuela, Amèrica Llatina i tothom en oposició a la seva pròpia classe dominant capitalista, que està amenaçant la classe treballadora mundial.
Estem contra l’acció imperialista d’Estats Units. Rebutgem les seves amenaces militars i exigim la retirada immediata de la flota nord-americana de les aigües llatinoamericanes. Estats Units tenen unes 800 bases a tot el món: 9 a Colombia, 8 al Perú, 3 a México, 3 a Honduras i 12 a Puerto Rico. El poble de Puerto Rico ha respost als anuncis amb creixents mobilitzacions que suposen un ressorgiment del qüestionament de la seva condició de colònia directa d’Estats Units. Estats Units han reinstal·lat tropes al Canal de Panamá i estan pressionant per instal·lar bases en nous països com Brasil i Argentina.
En la guerra híbrida de mesures econòmiques i militars, ha promogut un plebiscit per a l’11 de novembre a l’Ecuador per tal de “legalitzar” la reinstal·lació de bases militars que havien estat tancades fa anys. Estats Units han prestat 600 milions de dòlars al Govern de Noboa, que s’enfronta a una vaga general contra l’augment del preu dels combustibles i altres mesures antipopulars, i ha anunciat que li prestarà 5.000 milions més si guanya el SÍ al referèndum.
El mateix passa a l’Argentina, on Trump està prestant diners al govern de Milei (augmentant el deute públic i defensant els interessos dels bonistes) amb la condició explícita que el seu aliat d’extrema dreta guanyi les eleccions davant la creixent oposició popular. L’ambaixador nord-americà i altres enviats de Trump s’estan reunint directament amb governadors, opositors burgesos i buròcrates sindicals per defensar els seus interessos econòmics al país, en particular per avançar als jaciments de liti i terres rares. Milei acaba de decretar l’entrada de tropes nord-americanes a l’Argentina per participar en maniobres militars conjuntes amb vista a “consolidar l’estabilitat regional”, segons el militar al comandament.
El govern nord-americà ha impulsat a través de l’OEA la formació d’una força militar, una nova Minustah, per intervenir a Haití. Vol que els governs llatinoamericans proporcionin soldats per poder retirar els seus i dur a terme aventures contra Venezuela i altres llocs. La burgesia llatinoamericana i gran part dels moviments nacionalistes burgesos actuen de forma covard.
Maduro ha proposat negociar amb Trump el lliure accés d’Estats Units a concessions, com les que ja té Chevron, sobre el petroli veneçolà (la reserva més gran del món). Trump ho ha rebutjat perquè vol un canvi de règim. Està treballant per dividir el règim i les seves forces armades. Ha llançat una campanya de propaganda global que va culminar amb el nomenament de la seva aliada, la líder dretana veneçolana Corina Machado, com a guanyadora del Premi Nobel de la Pau. Corina Machado va participar en l’intent de cop d’Estat contra Chávez l’any 2002 i sempre ha demanat sancions econòmiques contra Venezuela i fins i tot la intervenció militar directa d’Estats Units.
Ens oposem a la intervenció imperialista i a l’agressió militarista destinada a canviar el règim, però no donem suport polític a Madur ni als seus cercles corruptes i repressius contra el poble treballador. Cal armar les i els treballadors, nacionalitzar les empreses ianquis i imperialistes, la banca i el comerç exterior, sota el control de la classe treballadora.
Els BRICS permeten el desenvolupament d’aquesta amenaça militar imperialista contra Venezuela, com també van permetre el genocidi de Trump i Netanyahu contra Gaza. Brasil ha posicionat un exèrcit a la frontera de Venezuela. Les burgesies llatinoamericanes romanen en silenci. En el millor dels casos, intenten explicar a Trump que està “equivocat”, com ha fet Petro de Colombia.
Són les persones joves i les treballadores les que es mobilitzen contra les potències imperialistes i les polítiques d’austeritat i guerra imperialista al Perú, Paraguay, Uruguay i Argentina. Més de 7 milions de nord-americans (de totes les comunitats) es van manifestar el 18 d’octubre a 2.000 ciutats de tot Estats Units contra les accions feixistes de Trump. Unim les nostres forces.
Fora l’imperialisme nord-americà de Venezuela, Panamà, Ecuador i tota Amèrica Llatina! Retirada immediata de totes les forces navals i aèries del Carib!
Fi a la persecució dels llatins que viuen a EUA; no més persecució de les persones migrants!
Fora l’FMI. No al pagament dels deutes externs usurers!
No més ingerència imperialista a les nacions llatinoamericanes!
Fora ianquis de Veneçuela i d’Amèrica Llatina!
Independència per a Puerto Rico. Regne Unit fora de les illes Malvinas.
Treballadors i treballadores d’Amèrica Llatina i del món, uniu-vos per la unitat socialista d’Amèrica Llatina i del món!
Primeres firmes:
- KA – Alliberament Comunista (Grècia)
- PO – Partido Obrero (Argentina)
- SEP – Partit Socialista de Treballadors (Turquia)
- SWP – Partit Socialista de Treballadors (Regne Unit)
- TIR – Tendència Internacionalista Revolucionària (Itàlia)
- UFCLP – Front Únic per un Partit Laborista (Estats Units)
- WCP-H – Partit Obrer Comunista-Hekmatista (Iran)
- Tribuna Classista (Brasil)
- Comunistas (Cuba)
- Fuerza 18 de Octubre (Chile)
- Corrent d’Esquerra Revolucionària (Síria)
- Internationale Socialister (Dinamarca)
- DSIP Partit Socialista Revolucionari dels Treballadors (Turquia)
- GAR Grupo Acción Revolucionaria (México)
- Solidaritat Obrera (Corea del Sud)
- Marx21.net (Estat espanyol)
- SEK – Partit Socialista de Treballadors (Grècia)
- Linkswende (Àustria)
- Marx21 (EUA)
- Pracownicza Demokracja -Democràcia Obrera (Polònia)
- Solidarity (Austràlia)
- Internasjonale Sosialister (Noruega)
- International Socialists (Botswana)
- International Socialists (Canadà)
- Movimiento Anticapitalista (Perú)
- Sozialismus von Unten (Alemanya)
- Socialistická Solidarita (socialisme internacional, república txeca)
- Revolutionäre Linke (Esquerra Revolucionària, Alemanya)
- Crvena Akcija/Crvena Inicijativa – Acció Roja/Iniciativa Roja, Croàcia/Sèrbia
Llista actualitzada d’adhesions





