Un crit de ràbia després de l’atac israelià a Doha
Faisal, des de Qatar
L’atac d’Israel contra Doha, capital de Qatar, al Golf Pèrsic, el 9 de setembre passat ha deixat aquest país commocionat. Una humiliació. Aquest és el terme que s’utilitza àmpliament a l’Orient Mitjà per descriure l’atac d’Israel contra Qatar. Es va tractar d’un intent d’assassinar els principals membres de Hamàs, reunits a la capital, Doha, per considerar les últimes propostes d’alto el foc de Donald Trump.
Les forces armades israelianes van fallar el seu suposat objectiu i, al seu lloc, van matar agents de seguretat palestins i un policia qatarià de 22 anys. L’atac d’Israel va colpejar el cor del barri diplomàtic, a prop d’escoles i vivendes civils. Grans multituds es van reunir després de les oracions de divendres en una de les mostres més importants d’ira popular que Qatar hagi vist mai.
En un funeral àmpliament retransmès, els familiars qatarians van plorar sobre el taüt del jove policia. Hi ha hagut crides generalitzades a la venjança. Els governants àrabs han emès nombroses declaracions en defensa del “país germà”. Hi ha hagut crides perquè Qatar respongui a Israel, incloses amenaces vetllades des del mateix Govern.
L’atac aeri soscava els mateixos fonaments de “l’enfocament pragmàtic” respecte a l’ocupació israeliana de Palestina. Qatar ha defensat sistemàticament el diàleg i el compromís com a única alternativa viable a les guerres interminables.
Amb un sol acte, els israelians han acabat amb això. Els Acords d’Abraham, l’estratègia de Trump per normalitzar les relacions entre Israel i els regnes del Golf rics en petroli, ara estan en ruïnes. Qatar té estrets enllaços amb Estats Units. Alberga la major base aèria nord-americana al Golf Pèrsic.
I s’havia posicionat com la capital diplomàtica del món àrab, un conducte entre Estats Units i l’Iran. Ha actuat com a mediador durant tot el genocidi d’Israel. Ha acollit converses entre Occident i els talibans que van posar fi a l’ocupació de l’Afganistan, entre Ucraïna i Rússia, i entre la República Democràtica del Congo i Rwanda.
Ara Qatar s’enfronta a la humiliació. La força aèria qatariana, que va ajudar a enderrocar drons iranians que es dirigien a Israel, no va aconseguir aturar l’atac. I això malgrat comptar amb hangars plens de F-15, avions de combat francesos Rafale i els avançats Eurofighter Typhoon.
Circulen rumors que el mateix Trump va parar una trampa als funcionaris qatarians, atraient els líders de Hamàs a una reunió i després retirant l’exèrcit nord-americà per permetre l’atac aeri israelià. Segons alguns funcionaris qatarians, van rebre una advertència d’última hora de Turquia que va evitar un desastre més gran. Això va permetre als funcionaris de Hamàs fugir abans que impactessin els míssils.
L’oposició oberta de Turquia al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha canviat la dinàmica de les rivalitats regionals. Turquia, membre de l’OTAN, ha estat sempre un aliat occidental fiable i amic d’Israel. Ara ha esdevingut un opositor declarat. Als ulls de Qatar, la intervenció de Turquia ha marcat una fita diplomàtica, ja que és clau per als plans de Qatar i Turquia de reconstruir Síria.
Per sobre de tot, Israel ha humiliat un aliat clau d’Estats Units, n’ha allunyat altres i ha posat al descobert els inútils intents dels règims àrabs d’acostar-se a Occident. Però més enllà de les disputes diplomàtiques i la retòrica buida, el més revelador ha estat la reacció popular, tant al Qatar mateix com als regnes del Golf.
No hi ha cap solució diplomàtica a les guerres d’Israel. Israel ja ha trepitjat en repetides ocasions el dret internacional, com vam veure en els atacs al Líban (fa exactament un any), Síria, l’Iran, etc. Si es fan tractes amb l’imperialisme, l’únic que es pot esperar és la humiliació. I Occident acaba d’humiliar el seu aliat més fiable.
Faisal és el pseudònim d’un activista a Qatar
