Juan Antonio Gilabert
El 20 de juliol, a Chipiona, ens vam concentrar un miler de persones a la plaça de les Amèriques (sota el far que dóna entrada al Guadalquivir i davant dels corrals marins), vam ser convocades per les alcaldies de Chipiona (organitzador principal), Sanlúcar de Barrameda, Trebujena i Coria del Río, i per la Plataforma ciutadana que aglutina a diverses associacions cíviques dels pobles riberencs de l’estuari i entitats ecologistes.
La manifestació sol·licitava a la Junta d’Andalucía una moratòria dels permisos d’abocaments al Guadalquivir d’aigües amb metalls pesants dissolts de les mines de coure de Las Cruces i Los Frailes (antiga Aznalcóllar). Exigim que se sotmeti l’assumpte a un comitè de persones expertes independents que analitzi l’estat actual de l’estuari, així com els possibles perjudicis ecològics i econòmics que comportarien els abocaments.
Des que tinc consciència, el Guadalquivir pateix atacs constants dels diferents sectors empresarials de la província de Sevilla. Unes vegades és per part del port de Sevilla, amb la seva insistència del dragatge del riu, perquè entrin vaixells de més calat fins a la ciutat. Això arruïnaria la vida del riu i les terres arrosseres dels pobles marismeños.
Altres vegades són les empreses immobiliàries amb la seva ànsia de construir a les poques zones verdes que encara queden a la vora del Guadalquivir i que han deixat la riba aljarafeña entre Camas i San Juan de Aznalfarache feta miques, pels enderrocs tirats sense control de la construcció de l’Expo 92 i de persones privades, sense comptar els PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) tirats enrere, dels dos pobles que pretenien construir en aquestes ribes, que són inundables.
Ara mateix, la lluita és pels terrenys de l’antic aeroport militar de Tablada, a Sevilla capital, on tot i ser terrenys també inundables, les immobiliàries volen construir barris residencials. Exigim que sigui el pulmó verd abans d’arribar a Doñana!
Agressiu
Però l’atac més agressiu al riu Gualdalquivir ve de la indústria minera que, després de produir una de les catàstrofes ecològiques més grans de la província de Sevilla, contaminant el Guadiamar, el 1998, vol reprendre al mateix lloc la mateixa activitat, però ara afectant el riu Guadalquivir. Això sense que la Junta d’Andalucía ni l’Estat espanyol hagin resolt la catàstrofe anterior.
La solució imposada és portar una canonada des de la seu de la mina, situada a Aznalcóllar, Sierra Morena, fins al riu.
Per més inri, cada empresa adjudicatària n’ha fet el seu propi estudi, insuficient i interessat, sempre ignorant el comportament hidrodinàmic i químic de l’estuari. Però és que, a més, totes dues han ignorat l’abocament projectat per l’altra.
Segons assegura personal científic de les universitats de Sevilla, Cádiz i Granada, aquestes dues circumstàncies invaliden d’arrel els estudis de les empreses: en primer lloc, perquè els metalls dissolts no es desplacen corrent avall i surten al mar sense afectar l’estuari, que és el que afirmen les empreses, sinó que precipiten i contaminen els sediments, afectant la vida aquàtica i entrant a la cadena tròfica. Ens juguem la vida del baix Guadalquivir, de Doñana i fins i tot de tot el Golf de Cádiz.
La manifestació va ser organitzada com si fos un enterrament. Al capdavant anava el taüt que suposadament portava el riu, seguit per dues files de persones que portàvem cartells contra la mina.
Tot i aquesta posada en escena, la jornada va ser festiva, com ha de ser qualsevol de les nostres reivindicacions. En arribar a la Plaça d’Amèrica, diversos agricultors van oferir trossos de melons i síndries al poble, ja que la idea era tastar el que està en joc si s’obre la mina. Alhora, va parlar personal científic sobre el que ja s’està produint al riu Guadalquivir pel desastre del Guadiamar. A continuació va prendre la paraula una portaveu de la plataforma contra la mina i després els diferents alcaldes.
Una cosa que em va agradar molt de la gent que hi va assistir va ser que comprenen el desastre que se’ns ve a sobre i estan obligant els seus alcaldes a posar-se en contra del projecte.
La majoria del públic també va exigir al govern de l’Estat espanyol que es posicioni en contra del projecte.
Caos climàtic
Cal no oblidar que la majoria de pobles del baix Guadalquivir estan en contra del projecte i que parlem del riu més gran d’Andalucía. Aquest, a més, aboca les seves aigües a Doñana i domina tot el golf de Cádiz que engloba des de l’estret de Gibraltar fins al cap de San Vicente a Portugal.
Enmig del canvi climàtic —que davant de la passivitat del sistema capitalista arriba a ser el caos climàtic— la lluita ecologista s’ha convertit encara més en un dels pilars de l’anticapitalisme.
El més trist és que l’alcalde d’Aznalcóllar, d’IU, dona suport al projecte. Menys sorprenent que els grans lobbys sevillans i andalusos també li donin suport, ja que segueixen veient Andalucía com a la zona graner, d’esbarjo i extractivista de l’Estat espanyol. És al·lucinant que l’alcalde d’Aznalcóllar fes una missa per l’obertura de la mina i que Radio Sevilla (Cadena Ser), passés hores lloant el projecte miner que convertirà el riu més gran d’Andalucía en una claveguera.
Des de la plataforma Árboles de Camas, anem a organitzar una xerrada pública contra la mina, amb el suport de l’ajuntament!
A la mani de Chipiona, es van comunicar més accions al llarg dels pobles als quals influencia el riu. Tindrem, amb sort, un setembre calent.
Foto: Ayuntamiento de Chipiona
