Manfred Ecker de Linkswende, Àustria, va parlar amb Denis Godard, revolucionari i activista d’A2C (Autonomia de classe, França), sobre el Rassemblement National i el que s’està fent a França per combatre l’ascens del feixisme.
Àustria va experimentar recentment un canvi polític que recorda molt la política francesa cap al Rassemblement National (RN). El FPÖ va guanyar les eleccions i només la formació d’un govern de coalició ho va impedir. Des de llavors, el FPÖ ha guanyat encara més força a les enquestes. Quines lliçons podem aprendre de la política francesa?
El creixement del Rassemblement National (RN, anteriorment Front Nacional, FN) lamentablement té una llarga història. Podem aprendre’n molt sobre el que no funciona per aturar els feixistes. L’estratègia dominant de l’esquerra per contenir l’FN i posteriorment el RN va ser i és el “Front Republicà”. La idea és, com a la dècada de 1930, que la lluita és entre la “democràcia burgesa” i el feixisme.
Cap crítica que pugui dividir al front “democràtic”, sobretot quan es tracta de racisme! Simplement votem per un dels partits “republicans”, fins i tot el més reaccionari o racista, per evitar la ultradreta. Vegem-ne el resultat! El RN és actualment el partit amb més vots al parlament. I Marine Le Pen va obtenir 13 milions de vots a les eleccions presidencials! Aquest resultat és fàcil de comprendre. No van ser els partits feixistes els que van inventar i aplicar polítiques racistes i nacionalistes, la desigualtat i la desesperació. Els partits capitalistes i fins i tot alguns partits d’esquerra ho van fer abans.
En fer-ho, van aplanar el camí als feixistes de dues maneres:
Van legitimar idees racistes i així van crear un terreny fèrtil per a la influència feixista.
Ells, especialment els partits d’esquerra, van desmoralitzar la nostra classe i van aplanar el camí per als atacs feixistes.
Descriuries el Rassemblement National com un partit feixista?
En comparació amb el FPÖ, que a Àustria va succeir clarament el Partit Nazi i va seguir una trajectòria clarament feixista, hi ha una vergonyosa reticència per part dels partits burgesos i la societat civil a etiquetar el RN de feixista. Per contra, les seves reivindicacions polítiques es debaten seriosament i són àmpliament adoptades. No hi hauria cap dubte sobre el caràcter feixista del RN. Va ser fundat a la dècada de 1970 per feixistes de carrer, antics col·laboradors nazis i terroristes d’extrema dreta contra la independència d’Algèria. Segons un dels seus fundadors, es va crear “per atraure un públic massiu i educar-lo en el nostre esperit”. Va seguir una estratègia d’enfocament electoral —ara anomenada desdemonització—, utilitzada per tots els corrents d’extrema dreta del món.
Hi ha moltes raons per les quals l’esquerra dubta a etiquetar el RN de feixista. Es veuria obligada a aprendre lliçons dels fracassos de la dècada de 1930. Hauria de qüestionar la seva fe religiosa a les institucions i el seu menyspreu pel poder col·lectiu des de baix. Però el propòsit d’etiquetar el RN de feixista no és només un insult. Té conseqüències reals.
Per descomptat, el feixisme és un perill per a les persones negres i musulmanes, però també ho és per a les persones gais, transgènere i lesbianes, així com per a les sindicalistes. És un perill per a tota la nostra classe.
Perquè una vegada que es permet que el maltractament a alguns de nosaltres continuï sense resistència col·lectiva, soscava i destrueix qualsevol possibilitat de solidaritat de classe. I l’objectiu del feixisme és la destrucció de qualsevol organització col·lectiva de classe.
És RN més suau i cautelosa que el FPÖ, o és aquesta impressió enganyosa? Després de l’escàndol al voltant de la cimera de l’AfD a Potsdam a finals de l’any 2023, Marine Le Pen es va distanciar de l’AfD. El FPÖ va passar a l’ofensiva i va demanar obertament la remigració.
El feixisme no és una qüestió de programa. Mussolini i Hitler ho van afirmar explícitament. De fet, seria molt enganyós creure que el Rassemblement National és més tou que el FPÖ o l’AfD.
L’antifeixista italià Antonio Gramsci va parlar de “feixisme en tensió”: una constant prova de força entre la respectabilitat i el “radicalisme” dins del moviment feixista. Al feixisme italià, era la tensió entre l’esquadrisme (violència feixista als carrers) i les campanyes electorals. La pressió d’un moviment antifeixista agressiu i ampli pot fer aflorar aquesta tensió i provocar escissions destructives dins del moviment feixista. Això va passar a França entre el 1995 i el 1997, quan el FN es va escindir sota la pressió combinada d’un moviment social de masses (sobre el tema de les pensions) i una lluita antiracista i antifeixista.
Sense aquesta pressió, aquesta tensió es pot manifestar en diferents fases successives. Durant anys, Marine Le Pen va jugar la carta de la “respetabilitat” i es va centrar en la campanya electoral. Avui, després de la condemna, crida els seus partidaris a sortir al carrer.
Un pilar de l’èxit de l’FPÖ és el racisme. L’altre és el seu rebuig a la Unió Europea, l’Otan i la guerra a Ucraïna. Com es posiciona l’esquerra francesa davant d’aquests temes i davant del RN, o com s’hauria de posicionar?
Els fundadors feixistes de l’FN van identificar la migració com un tema clau per assolir una audiència massiva. El seu primer cartell deia: “Un milió d’aturats, un milió d’immigrants, la solució és clara”. Uns anys més tard, deia: “Dos milions d’aturats, dos milions d’immigrants, la solució és clara». Posteriorment, van passar de l’antisemitisme manifest al racisme antimusulmà. El racisme és la carta més important del RN.
I la lluita contra el racisme és una de les debilitats més grans de l’esquerra francesa. La incapacitat d’esclafar els feixistes i legitimar les idees racistes —aquest còctel de forces de esquerres ha permès el creixement del RN—.
La lluita contra el feixisme exigeix la unitat de classe, que s’ha de construir a cada barri i lloc de treball per aixafar els feixistes. Cal emprar tots els mitjans possibles per privar-los de l’oportunitat de construir un partit de masses.
Però no n’hi ha prou de matar les rates. També hem de netejar les clavegueres. La lluita contra el racisme ha de ser la nostra màxima prioritat. I hem de construir una alternativa al capitalisme.
Quin paper juga el vostre grup A2C en el moviment antifeixista i antiracista?
El nostre grup se centra en la lluita contra el racisme, no sols en teoria, sinó també en les nostres accions. Alguns dels nostres companys i companyes van participar en activitats locals amb migrants i en la fundació de la Marxa de les Solidaritats, una coalició antiracista. En els darrers anys, aquesta coalició ha guanyat espai polític i prestigi. Aquest any, va jugar un paper central a l’organització de les grans manifestacions del 22 de març a França.
Actualment, les companyes participen en el moviment feminista, en solidaritat amb Palestina i als sindicats. En tots els àmbits, impulsen la lluita contra el racisme. Durant molts anys no hi va haver un veritable moviment antifeixista a França, ja que fins i tot l’esquerra radical negava l’amenaça feixista. A la pràctica, ens centrem a construir un moviment antiracista. Però mai no deixem de debatre sobre el feixisme, la naturalesa del RN i la necessitat de construir un moviment antifeixista. El nostre primer pamflet publicat va abordar el feixisme. A mesura que creixia l’amenaça feixista, esperàvem més oportunitats per prendre la iniciativa. I teníem raó: actualment estem formant comitès antifeixistes i planificant accions contra els feixistes.
Darrer punt: Prendre la iniciativa també implica grans debats ideològics. Donat que la política sempre és tangible, els nostres arguments per a l’acció es debaten. I aquestes accions permeten que més persones adquireixin experiència i que nous arguments es provin i debatin a més gran escala. Per continuar impulsant el moviment, necessitem formar activistes que defensin els nostres arguments i que siguin capaços de prendre la iniciativa. L’organització revolucionària ha de créixer.
Tant Linkswende com A2C són grups germans de Marx21 als seus respectius països. Aquesta entrevista va aparèixer al web de Linkswende.
