Christine Buchholz, del grup Sozialismus von Unten (Socialisme des de baix), va parlar amb Yuri Prasad sobre la creixent lluita contra el feixisme a Alemanya.
Alemanya sembla que està enmig d’un repunt de lluita contra el feixisme de cara a les properes eleccions generals. Les gegantines protestes de carrer es barregen amb bloquejos i ocupacions, mentre els partits majoritaris abracen cada cop més l’odi contra els migrants. Què impulsa el moviment?
Ens trobem en una situació molt polaritzada i polititzada. El nostre antic govern, una combinació de l’SPD, partit germà del PSOE, els liberals pro mercat de l’FDP i els Verds, es va esfondrar recentment. S’han fixat eleccions legislatives per a finals de mes.
Actualment, el partit conservador CDU lidera les enquestes i també s’observa un augment massiu del suport al partit feixista AfD. Tots els partits polítics establerts, excepte el partit d’esquerra Die Linke, han girat cap a la dreta pel que fa a la migració.
Tots ells, fins i tot l’SPD i els Verds, utilitzen una retòrica antiimmigrant, cosa que ha donat un impuls enorme a l’AfD. En pocs anys aquest ha passat de ser un partit populista de dretes amb una ala feixista a convertir-se en un partit obertament feixista.
La radicalització de l’AfD ha provocat un augment massiu de la mida de les mobilitzacions antifeixistes.
Prenem com a exemple Essen, a l’oest d’Alemanya. És una zona del país molt poblada, amb una gran població de classe treballadora i una gran quantitat de migrants. El juny de l’any passat hi va haver una protesta d’unes 70.000 persones a la ciutat contra el congrés del partit AfD.
A més de la protesta de carrer, al voltant de 7.000 persones van bloquejar el camí cap al lloc del congrés.
Aquesta tàctica va endarrerir les i els delegats i va ser la primera vegada que hi va haver un bloqueig d’èxit contra un congrés de l’AfD.
A l’hivern, després d’Essen, es van produir grans mobilitzacions. Es van produir després que se sabés que dirigents de l’AfD s’estaven reunint amb feixistes declarats per planificar deportacions massives de milions de migrants i els seus descendents. D’això en diuen “remigració”.
Quines forces estan involucrades en el moviment antiracista?
Aufstehen Gegen Rassismus és l’organització germana de la britànica Stand Up To Racism i d’UCFR a Catalunya. Ha tingut un paper important en les protestes contra l’AfD durant la darrera dècada. Avui també forma part d’una campanya més àmplia anomenada Widersetzen, que significa tant “resistir” com “asseure’s” en castellà.
El doble sentit és bo perquè diem que ens asseiem per resistir els feixistes i no els permetem marxar ni entrar als seus congressos de partit. És un gran moviment paraigua que reuneix diferents grups contra el feixisme.
Quan l’AfD va convocar una conferència a Riesa, al gener, sabíem que mobilitzar-nos-hi seria un desafiament.
Riesa és una petita ciutat a Saxònia a l’antic est d’Alemanya. Té menys de 30.000 habitants i gairebé el 40% dels seus habitants va votar per l’AfD a les últimes eleccions regionals. Els feixistes ja havien organitzat dos congressos a la ciutat, però llavors només vam poder mobilitzar entre 500 i 1.000 persones.
Aquest cop va ser diferent, tot i que només vam tenir sis setmanes per construir la mobilització. La clau del canvi va ser una politització massiva dels estudiants.
A les universitats es van organitzar grans assemblees antifeixistes per preparar el bloqueig, cosa que va ajudar a convèncer la gent del moviment sindical i de les diferents xarxes antifeixistes de l’estratègia.
Aquell dia, més de 200 autobusos plens d’antifeixistes van arribar a Riesa des de tot el país. La nostra protesta era de joves i també de dones. El bloqueig va començar a les 6 del matí i la gent va baixar directament dels autobusos nocturns per bloquejar la carretera.
Va ser realment un esdeveniment molt combatiu i va impedir que les i els delegats de l’AfD arribessin a la conferència durant diverses hores.
Fins aleshores, l’antifeixisme era o bé de tipus aliança àmplia, que no s’enfronta directament als feixistes, o bé de grups militants decidits però aïllats.
Però a Riesa es va tractar d’un moviment militant i de masses. El fet que la ciutat sigui rural, un bastió de l’AfD i estigui situada a l’est del país, li confereix encara més importància.
Com intenten la dreta i l’extrema dreta fer servir el racisme?
Després de Riesa, Alice Weidel, candidata a canceller alemanya per l’AfD, va adoptar la retòrica de l’ala feixista del seu partit. Va començar a parlar obertament de “remigració” i va demostrar que no té problemes amb Björn Hocke, el líder feixista del partit.
Això va provocar una reacció encara més gran per part dels que combatem el feixisme. El 17 de gener, a Hamburg, la gran ciutat portuària del nord d’Alemanya, unes 18.000 persones van protestar contra el discurs de Weidel a l’ajuntament.
Després, la CDU, liderada per Friedrich Merz, neoliberal d’extrema dreta i racista, va preparar una moció parlamentària per atacar encara més el dret d’asil.
Merz vol que l’Estat deporti a la gent més ràpidament i amb menys controls. Per reforçar el seu argument, Merz va utilitzar els diversos apunyalaments que han tingut lloc les últimes setmanes per augmentar el sentiment antiimmigrant.
Merz va dir que presentaria la seva proposta i que, si aconseguia el suport dels diputats de l’AfD, que fos així. Això significava la fi del suposat “tallafocs” dissenyat per impedir que els feixistes esdevinguessin un “partit normal”.
La decisió de Merz va ser motivada per les eleccions austríaques, on l’extrema dreta es disposa a formar un govern de coalició, i per la victòria de Donald Trump a Estats Units.
Però la mesura va provocar una onada de repulsa a tot Alemanya i va donar lloc a una nova ronda de protestes espontànies. Ara hi ha manifestacions contra l’AfD i Merz a tot arreu. El cap de setmana passat hi va haver grans manifestacions.
Vaig participar a la manifestació de Berlín, en què van estar unes 250.000 persones. Alhora, a Bonn es van manifestar 12.000 persones. I un dia abans, a Hamburg es van manifestar unes 80.000 persones, a Stuttgart 45.000 i a Essen 35.000.
A Berlín, multituds van anar al Reichstag i van protestar davant la seu local de la CDU.
Els sindicats, el grup climàtic Fridays for Future, les esglésies i els partits polítics van convocar manifestacions. La gent va anar amb cartells casolans per expressar la seva oposició a la possible col·laboració entre l’AfD i la CDU.
L’ambient era d’enuig i indignació.
Ara hi ha qüestions d’estratègia dins del moviment contra el feixisme?
Per frenar l’AfD, l’àmplia protesta de carrer ha de colpejar directament el partit, però la direcció del moviment està formada per forces que esperen enfortir l’SPD i els Verds i debilitar la CDU.
És per això que Aufstehen Gegen Rassismus treballa dins del moviment per ajuntar l’amplitud i la determinació.
Moltes persones participen tant en les protestes de carrer com en el moviment de bloqueig que és més combatiu: no veuen necessàriament una contradicció entre tots dos.
Però cada vegada hi ha més consciència que, sí, necessitem que les masses aturin l’AfD, però també cal fer-los front. Les protestes contra els mítings de l’AfD a les eleccions locals i les parades de carrer estan succeint ara per tot arreu.
Què passa entre la lluita contra feixisme i les protestes per Palestina?
Un altre canvi substancial és la forma en què el moviment antifeixista es relaciona amb aquesta qüestió. Algunes de les grans manifestacions contra l’AfD de l’any passat van ser molt hostils contra la solidaritat amb Palestina.
Les persones que van plantejar el problema van ser atacades verbalment pels prosionistes a la manifestació i, en alguns casos, fins i tot van ser agredides físicament per ells. Això va fer que ens resultés extremadament difícil convèncer els activistes palestins que s’unissin al moviment antifeixista.
Però a Riesa, per exemple, activistes propalestins vam participar obertament a la protesta. Teníem un lloc on exhibíem el nostre material antifeixista juntament amb adhesius i cartells de solidaritat amb Palestina. I vam poder recollir signatures fàcilment per a una campanya contra els enviaments d’armes alemanyes a Israel.
Els canvis es deuen a dues raons fonamentals. En primer lloc, el que passa a Gaza sobre el terreny és tan terrible que la gent sent la necessitat d’alçar la veu.
En segon lloc, perquè nosaltres i altres hem defensat que hem de construir un front unit ampli. Vam dir que volíem incloure els sindicats, però també la població migrant d’Alemanya, i per arribar-hi, la qüestió de la solidaritat amb Palestina és crucial.
Palestina ha estat un dels moviments de protesta més grans a Alemanya durant l’últim any i ha polititzat molta gent jove.
No necessitem una postura comuna sobre Palestina a les manifestacions antifeixistes, però les i els activistes palestins han de ser absolutament part del moviment antifeixista.
Crec que el fet que Merz no hagi aconseguit convertir la seva moció parlamentària en llei és en si mateix un producte del moviment, encara que la votació va ser molt renyida. Contribuïm a dividir la dreta i els liberals. És un senyal que tenim poder.
Aquesta entrevista va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.
