Juan Antonio Gilabert, Marx21
Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid i personatge trumpista a l’Estat espanyol, ha tornat a tenir un viatge polèmic i aquesta vegada més enllà de les fronteres espanyoles. Amb diners públics, és clar.
El seu viatge suposadament era per defensar un pretès llegat espanyol a Mèxic i promocionar el musical Malinche. Dic de passada que és millor no veure aquest espectacle, més que res per cuidar les neurones i la salut mental que, donades les retallades en sanitat, s’han de cuidar.
També tenia a la seva agenda entrevistar-se amb empresaris, organitzacions conservadores i assistir a la gala dels Premis Platí del Cinema Iberoamericà.
Però Isabel Ayuso no va defraudar les persones que la veiem com a portaveu de l’extrema dreta i, per tant, responsable política de les agressions a diversos col·lectius, entre d’altres de les persones migrants i LGTBI+.
A la Universitat de la Libertat, ubicada a México, va començar a bordar tot el tòpic imperialista espanyol, on Hernán Cortés, és l’adalid de la cultura, els pobles indígenes són inferiors i l’Imperi Espanyol el cel a la terra on la igualtat va ser llei. I per descomptat La Malinche, una pobra índia enlluernada pel totpoderós Cortés.
Ayuso va verbalitzar el missatge espanyolista i eurocentrista que ens diu que Europa va culturitzar Amèrica des que Colom va arribar a aquest continent el 1492.
Aquest relat només cerca justificar la presència imperialista de les classes dirigents als països americans i en concret consolidar la presència de la classe dirigent espanyola al sud del Riu Bravo.
A aquest missatge s’uneixen ara les dretes americanes, per seguir amb el domini de la societat sobre la base del color de la pell. En ple segle XXI, a la majoria de països del continent, les classes adinerades continuen sent sobretot d’origen caucàsic.
El musical anomenat Malinche vol donar una imatge equivocada de la indígena que va ajudar els castellans a acabar amb l’imperi asteca. A Europa la Malinche és tractada com una dona dòcil i enamorada, que s’uneix a Cortès en la conquesta.
A Mèxic, la Malinche és considerada per la dreta indígena com a traïdora. Però des dels anys 60, amb l’auge del feminisme indígena, La Malinche ja és considerada com un símbol a seguir, ja que, després de l’arribada dels castellans, ella va forjar el seu futur, convertint-se en una dona empoderada, que lluita contra el masclisme generalitzat, cercant-se un futur i creant xarxes de solidaritat entre les dones indígenes i les castellanes.
I és clar, es va embolicar moltíssim a México. Tant va ser així que Ayuso va haver d’abandonar la capital mexicana davant de la pressió social, que fins i tot es va fer personal gràcies a una persona nativa que la va interpel·lar.
Però no va tornar al despatx presidencial de la comunitat madrilenya per fer coses de presidenta, sinó que es va quedar uns quants dies a la Rivera Maya, en un hotel de luxe pagat amb diners públics i denunciant que tot havia estat un boicot impulsat per Pedro Sánchez i implementat per la presidenta de México, Claudia Sheinbaum.
Però tot aquest absurd esdeveniment no es pot explicar sense dir que la mateixa setmana que la portaveu de l’extrema dreta visitava Mèxic, un tribunal cridava a declarar el seu assessor, Miguel Ángel Rodríguez. Va passar en el context de l’absurd judici i l’absurda condemna el fiscal general pel Tribunal Suprem, per treure un comunicat oficial i dir mentider al nuvi d’Ayuso, quan aquest va dir que no era defraudador d’Hisenda.
Borratxo
A l’assessor d’Ayuso, inhabilitat per conduir borratxo al seu dia, se’l cridava a declarar per revelació de secrets durant el judici al nuvi d’Ayuso per defraudar Hisenda. Així doncs, Ayuso va anar a Amèrica a muntar un pollastre perquè no se’n parlés.
Per cert, encara estem esperant el judici al nuvi d’Ayuso, que està sent defensat, una vegada més, amb diners de la Comunitat de Madrid.
Com tothom ja sap, els missatges que llancen el PP i el VOX sobre l’agermanament entre México i l’Estat espanyol són mentida. Només busquen consolidar el poder imperialista espanyol a l’Amèrica que parla castellà.
Mostra d’això és que tots dos partits estan en contra de la regularització de centenars de milers de persones americanes a l’Estat espanyol. Recentment, el govern d’Ayuso ha patit una garrotada als tribunal sen negar, aquest, la paralització del procés de regularització a la comunitat de Madrid.
Tampoc la presidenta de México, Claudia Sheinbaum, no pot sortir gaire airosa al criticar amb raó el discurs d’Ayuso, ja que les seves polítiques econòmiques, segueixen apostant pel lliure comerç amb EUA i Canadà, cosa que afecta en gran mesura les classes populars, que estan constituïdes majoritàriament per persones racialitzades, i moltes d’elles dels pobles originaris.
Si de debò volem una unió entre Estat espanyol i Amèrica Llatina, hem d’eliminar les fronteres ja i demanar perdó pel genocidi comés per l’Imperi espanyol contra els pobles indígenes. La manera més clara de fer-ho és fer fora el borbó i instigar una revolució socialista internacional, des de baix i a l’esquerra.
