Rubén James Vargas
El genocidi a Gaza dut a terme per les forces d’ocupació israelianes s’intensifica, condemnant a la fam milions de persones a Gaza i fustigant milers més a Cisjordània.
S’han creuat totes les línies vermelles possibles mentre els governs d’occident afins a l’Estat genocida no saben on mirar per justificar-ho.
Els governs occidentals més crítics actuen de forma molt tèbia, intentant fer passos vers la condemna, encara que sigui molt tard. En tot cas, les mesures solen ser simbòliques, amb molt de bombo mediàtic, però sense la repercussió real que cal.
Tot i aquesta dura situació, on sí que s’han vist grans avenços és en el desenvolupament i el creixement de la campanya de solidaritat amb Palestina.
Les persones corrents estem cada cop més fartes de veure una atrocitat semblant dur-se a terme a les xarxes socials i a la televisió, mentre s’intenta normalitzar l’Estat sionista en esdeveniments esportius i culturals.
El rebuig ha esclatat en protestes contra la participació d’un equip israelià a la Vuelta ciclista a España. A Màlaga, el 29 d’agost passat hi va haver una manifestació multitudinària pels carrers del centre que partia des de la Plaça de la Marina fins a la Plaça de la Constitució. Per posar-la en context, la mateixa manifestació en dates similars l’any anterior va reunir unes 500 persones que van sortir amb molta energia. Aquesta va ser 10 vegades més gran amb números que oscil·len entre 3.500 i 7.500 segons el Diario Sur.
És clar que la situació està portant que es batin rècords de participació. La situació, cada cop més desesperada per al poble palestí, està generant cada cop més solidaritat i impuls als carrers.
El 6 de setembre passat, hi va haver una concentració a la mateixa Plaça de la Constitució de Màlaga, en suport a la Flotilla Sumud que va partir des del port de Barcelona uns dies abans, que va reunir al voltant de 2.000 persones. El diumenge 14 de setembre es va convocar una concentració en suport a l’embargament real i total d’armes contra Israel al Pavelló de la UMA.
La Vuelta pel nord ha deixat un rastre de banderes palestines en cada etapa a causa de la participació de l’equip israelià Premier Tech. Mentre que el “sportwashing” segueixi intentant rentar i normalitzar els crims de guerra de l’Estat israelià, la gent de l’Estat espanyol ha estat un exemple de solidaritat i d’altesa moral obligant als organitzadors a retallar les etapes, incús detenint-les en sec com va passar a Madrid.
Les protestes es van estendre des de Catalunya —on es van celebrar les primeres accions i el van detenir les primeres persones— a Euskal Herria —on a Bilbao ens van oferir imatges impressionants de la gent intentant trencar el cordó de tanques per prendre la carretera— passant per Astúries —on la Guàrdia Civil va detenir a L’Angliru 12 activistes que s’havien encadenat on la gent expressava el seu rebuig més ferm davant la participació de Premier Tech a la Vuelta. I hi ha les escenes d’arbres talats que tallaven el pas a les etapes de Galícia. La culminació de totes aquestes protestes va ser la magnífica acció a Madrid, una protesta enorme que va aconseguir la suspensió de la darrera etapa i el lliurament de premis.
És clar que les postures dels organitzadors de la Vuelta van ser insuficients quan merament es va convidar els sionistes a marxar per la seva pròpia voluntat. Les postures dels governs autonòmics també van ser simbòliques, però poc pràctiques.
Adrián Barbón, president d’Astúries i líder del PSOE al territori, va expressar el seu rebuig no assistint a les formalitats de l’esdeveniment. Però realment el que es va veure és que només va prendre aquesta postura quan la pressió des de baix es va fer insostenible.
És summament hipòcrita la situació quan a Rússia, pel seu rol jugat en la invasió d’Ucraïna, se la va vetar d’esdeveniments culturals i esportius, però quan es tracta de l’Estat terrorista d’Israel se li dóna carta blanca al mig d’un genocidi.
A la Gran Bretanya, el Govern Laborista de Starmer segueix fent vergonya aliena, en qualificar de terrorista el grup Palestine Action, només per denunciar amb accions directes no violentes el suport militar del seu país al genocidi. De fet, avui et poden ficar a la presó sense judici amb càrrecs per terrorisme pel simple fet de portar una samarreta o pancarta que tingui les paraules Palestine Action. Fins en dues ocasions, milers de persones han desafiat la llei fent un pols al govern i a les autoritats. Protestant davant de la ridiculesa de la llei que busca desmobilitzar la campanya de solidaritat amb Palestina.
Cal continuar exercint aquesta pressió des de baix. A Marx21 animem totes les persones a participar activament en les diferents organitzacions de solidaritat amb el poble palestí. És imprescindible que se segueixi pressionant els governs des de baix perquè prenguin cartes a l’assumpte.
