ES CA

Anna Riberas, Marx21

Una militant de Marx21 que treballa a Correus a Catalunya explica el problema de l’”amazonització” de l’entitat.

Afirmar que el sector postal i de lliurament és un dels més precaris de l’economia no és una mera expressió.

Sabem que el procés de circulació de les mercaderies requereix el cost més baix dins de la cadena producció-consum i, per tant, la manera de dur-ho a terme pressuposa intrínsecament la precarització de les condicions de treball.

Aquestes condicions van començar a agreujar-se a la dècada de 1990 i posteriorment es van aguditzar amb l’augment exponencial de la paqueteria. La resposta dels Estats per agilitzar els lliuraments i col·laborar amb el mercat va ser un ampli procés de desregulació, liberalització i privatització del sector postal.

Les grans empreses públiques, com Correus, van deixar d’operar exclusivament als circuits de lliurament i van entrar en competència amb nous operadors logístics.

La Unió Europea, en un moment de ple vigor del neoliberalisme, va començar a preparar el terreny per a la nova realitat que s’acostava. El 1992 va presentar un diagnòstic sobre la ineficiència del sector postal (Llibre Verd del Mercat Postal), justificant la necessitat d’una obertura progressiva. Entre 1997 i 2008, van publicar directives mitjançant les quals es va redissenyar el sector fins a assolir la plena competència al mercat interior europeu.

L’únic element que es preserva és el Servei Postal Universal (SPU), que intenta garantir a la població els enviaments de cartes i paqueteria a preus accessibles, amb qualitat i de manera permanent a tot el territori.

Els inicis del desmantellament

El primer gran impacte a Correus va ser la seva transformació d’empresa estatal a Societat Anònima l’any 2001.

A partir d’aquell moment, podia actuar al mercat com els altres operadors privats i, a poc a poc, la seva àrea d’exclusivitat es va anar reduint fins a quedar-se amb l’SPU, rebent finançament públic per garantir-ho.

El canvi d’estatus de Correus va tenir un impacte directe sobre la plantilla. Ja no hi ingressaven funcionaris, sinó personal laboral. Tot i que el funcionariat va aconseguir preservar els seus drets, per al personal de nou ingrés això va significar la subjecció a l’acomiadament, més flexibilitat d’horaris i torns, contractació a temps parcial i augment de la temporalitat i del personal eventual, procés que els sindicats anomenen “amazonització” de Correus.

Gestions desastroses i ajustament estructural

A mesura que disminuïa la circulació de cartes i creixia el flux de paqueteria, es justificava la necessitat d’un canvi de rumb a les estratègies de l’empresa.

L’any 2018, Juan Manuel Serrano va iniciar una gestió que va portar a un deteriorament general de Correus en emprendre un procés d’internacionalització i adaptació del model de funcionament amb èmfasi a la paqueteria, deixant en segon pla la funció pública.

El resultat, segons CCOO i UGT, van ser unes pèrdues acumulades superiors als 1.200 milions d’euros durant el seu mandat.

El juliol de 2026, Serrano va ser imputat en el cas Leire. La investigació també ha posat el focus en la seva etapa al capdavant de Correus i en la contractació de Leire Díez a l’empresa pública, dins de les indagacions sobre la seva presumpta participació a la trama.

L’any 2023, va començar la gestió de l’actual president, Pedro Saura, que està duent a terme un sever ajust estructural amb la intenció declarada de treure Correus dels números vermells.

El Pla Estratègic 2024-2028 planteja una profunda reorganització de l’empresa i s’està implementant un Nou Model Operatiu amb rutes variables, concentració o tancament de centres, trasllats, canvis de torn i no cobertura de les absències. Un canvi d’organització territorial i de flexibilització del treball.

Això està portant al límit a la plantilla, ja que un dels pilars és la reducció de la plantilla, sota l’argument de l’augment de la productivitat. Segons els sindicats, l’augment de la càrrega de treball, l’escassa o gairebé nul·la realització de processos interns —concursos de trasllats, conciliació familiar, mobilitat de torns—, l’empitjorament del manteniment dels centres de treball, la manca de materials i els incompliments en prevenció de riscos laborals tenen com a conseqüència l’augment de l’absentisme, els accidents i les baixes laborals.

A això se suma que encara no s’han recuperat les pèrdues salarials acumulades durant aquests anys i que els sous s’acosten cada cop més al salari mínim interprofessional.

Tot plegat forma part d’un mateix quadre de precarització. Una carteria, per exemple, que abans tenia deu carters i carteres es pot trobar actualment treballant amb la meitat del personal, augmentant brutalment la càrrega de treball.

D’acord amb el nou model, també es proposa flexibilitat horària, calendaris estacionals (jornada de 9 hores a la temporada alta) i jornades de dimarts a dissabte.

Tot i que s’ha renovat la designació de Correus com a operador de l’SPU fins al 2030, garantint ingressos per part de l’Estat, i s’han destinat recursos públics a la recuperació de l’empresa, l’ajust estructural significa un procés continu d’empitjorament de les condicions laborals.

Mentrestant, Correus continua amb un conveni de 2011-2013, quan la paqueteria no tenia el pes que té ara. Per tant, aquest conveni no va contemplar aquesta nova configuració en el dia a dia dels i les treballadores: manipulació de paquets de més pes, volum i perillositat. A l’Acord Marc signat entre l’empresa i els sindicats majoritaris es van delinear punts que havien de ser negociats, des de les sortides voluntàries fins a la flexibilització que Correus pressiona per adoptar.

L’aplicació del Nou Model Operatiu genera ara noves tensions entre l’empresa i els sindicats. Vet aquí la tensió i la lluita d’aquest moment: una lluita per no perdre els ja molt limitats drets de les persones treballadores de Correus, cada dia més amenaçades.

Quin Correus volem?

Actualment, una de les principals lluites és reconèixer a la pràctica diària Correus com una empresa estatal prestadora de Serveis d’Interès Econòmic General davant l’Estat, les administracions públiques i la societat, per la seva capil·laritat al territori, aconseguint cobrir els territoris despoblats de l’Estat espanyol, desatesos per les empreses privades; per la proximitat dels i de les treballadores amb els veïns de cada barri; i per la seva experiència i capacitat per garantir el Servei Postal Universal.

Això implica comptar amb una plantilla suficient, no tancar oficines i garantir condicions laborals adequades i segures. Significa renovar el conveni amb una proposta de 35 hores, contractació suficient, contractes de treball de qualitat —no jornades parcials—, garantir el compliment de drets com la conciliació familiar i complir la normativa de prevenció de riscos laborals per garantir la salut de la seva plantilla.

Correus no és Amazon. És una empresa pública on els drets de la seva gent treballadora han de ser una prioritat.

Com conquerirem els nostres drets?

Podem començar amb el treball de formiga als nostres centres de treball. Posar paraules al nostre malestar com a persones treballadores de Correus i, a poc a poc, cercar els motius i pensar estratègies.

Encara que comprenguem els límits dels sindicats dins d’aquest sistema, cal exigir-los i pressionar-los perquè compleixin les seves tasques d’organització com els nostres representants, ja sigui als centres de tractament, carteries o oficines, donant-nos suport jurídic i formal, així com sobretot a les lluites.

La feina per canviar la nostra realitat està en la nostra feina quotidiana i comença amb la nostra acció diària, en dialogar amb els nostres companys i companyes i ajudar al reconeixement de la nostra condició de classe treballadora. Aquest reconeixement ens donarà força, unió i confiança per fer vagues i paralitzacions.

El sector logístic és un dels més precaris, sí, però alhora és un dels que més mal pot fer en parar les cadenes de subministrament i paralitzar el circuit producció-consum.