David Karvala, Marx21
Les jornades de Marxism a Londres s’anuncien com “el festival d’esquerres més gran de la Gran Bretanya”.
Organitzades per l’organització germana de Marx21, el Socialist Workers Party (SWP), aquestes jornades són segurament les més grans d’aquest tipus a tota Europa, però la mida no és el més important.
El festival de Marxism dóna un xut d’energia i d’inspiració, molt necessari amb el món tal com està. Se celebra cada any des del 1977. Jo participo contínuament des del 1984 i mai no m’ha decebut.
Hi participen persones de tota la Gran Bretanya, però també de la resta del món, des del Canadà fins a Turquia o Corea del Sud. S’apleguen militants marxistes de llarg recorregut amb activistes més joves.
En els darrers anys, destaca cada cop més la participació activa de joves trans i/o racialitzades i, de manera especial, de joves musulmanes.
Només amb les converses que sorgeixen fora de les xerrades —mentre es pren o es menja alguna cosa, per exemple— Marxism és una oportunitat immillorable per compartir experiències i idees amb persones que comparteixen els principis del socialisme des de baix, però en contextos molt diversos.
I després hi ha les xerrades com a tals. Aquest any es van celebrar més de 100 sessions al llarg de 4 dies molt intensos. Aquestes van incloure mítings enormes, xerrades, presentacions de llibres… tot complementat amb actuacions musicals. En un moment donat, podia haver-hi 7 xerrades simultànies, algunes amb 40 o 50 assistents, altres amb molts centenars. En total, es van comprar 3.000 entrades.
Ventall d’idees
Els temes tractats a Marxism van ser molt diversos. No hi cabria aquí ni la llista completa de temàtiques, ni molt menys de les xerrades específiques.
Per donar una idea, aquestes són les cinc xerrades que es van celebrar a només una de les set sales, durant un dels dies: “250 anys després: hem de celebrar la Revolució Americana?” (a aquesta vaig assistir, perquè no tenia ni idea del tema: hi va haver un debat molt interessant!); “Israel, el sionisme i l’ordre imperialista”; “Darrere de l’escàndol Epstein: què causa la violència contra les dones?”; “Ecologia: Què és la bretxa metabòlica i com podria el socialisme guarir-la?”; “Desemmascarant els policies infiltrats: SpyCops i l’esquerra” (hi ha un enorme escàndol a la Gran Bretanya, amb una comissió d’investigació en marxa sobre el molt extens programa d’espionatge policial contra els moviments socials i l’esquerra, especialment el SWP).
Finalment, comentaré un parell de xerrades a què vaig assistir durant l’últim dia de Marxism.
Hossam El-Hamalawy, company egipci, va presentar el seu nou llibre sobre la contrarevolució a Egipte. Hossam va ser un activista clau en tot el procés que va portar Tahrir i ho va explicar, abans de tractar el que va passar després del terrible cop d’al-Sisi.
Més tard, vaig anar a una xerrada excel·lent sobre la lluita contra l’antisemitisme avui. Aquí la ponent va analitzar i denunciar l’antisemitisme. També va denunciar l’abús del terme per criminalitzar la solidaritat amb Palestina. Finalment, va assenyalar el creixent problema de lliscament vers idees realment antisemites d’algunes persones a l’esquerra, en assumir arguments sobre el “control jueu del món” i coses per l’estil.
Al programa es pot veure la llista completa de xerrades, sobre la lluita contra el feixisme i el racisme, especialment la islamofòbia; l’economia; l’imperialisme; lluites sindicals; qüestions de gènere; canvi climàtic; lluites històriques…
Ponents VIPs
La llista de ponents va ser impressionant, amb figures com Ilan Pappe, Zarah Sultana, Jeremy Corbyn, Iannis Varoufakis, la intel·lectual marxista nord-americana Jodi Dean, el cantant Bobby Vylan, Tariq Ali, a més d’importants activistes de Palestina.
Però la veritat és que el millor no són les VIPs, sinó les desenes d’activistes del SWP i organitzacions germanes d’altres parts del món que fan ponències sobre qüestions de tota mena.
A l’esquerra —fins i tot l’esquerra anticapitalista— sovint hi ha una divisió de treball, segons la qual uns quants (i solen ser “ells”) s’encarreguen d’escriure els textos i fer les xerrades, deixant la resta per fer la feina de base, sense jugar un paper actiu en l’àmbit de les idees.
Al corrent socialisme internacional (IST) —del qual Marx21, SWP i desenes d’altres organitzacions pertanyen— amb la visió del socialisme des de baix, es fuig d’aquesta separació. L’objectiu és que cada persona a l’organització participi en les lluites reals, i que també pensi, analitzi, faci xerrades… S’intenta que siguem el que al marxista italià Gramsci va anomenar “intel·lectuals orgànics”.
Anar contra el corrent del capitalisme —i de gran part de l’esquerra— no és fàcil: avançar en aquesta direcció requereix d’un procés de treball. Les jornades com Marxism són una part d’aquest procés, igual que les xerrades regulars dels grups o agrupacions, la producció col·lectiva de publicacions com aquest butlletí…
Claredat
Això porta a un altre aspecte connectat. En fugir del model en què les xerrades les fan sobretot acadèmics —típicament acompanyats per uns quants periodistes i càrrecs electes— també es fuig de la visió acadèmica, plena de cites rebuscades d’un intel·lectual favorit (i segurament desconegut per a la majoria de l’audiència).
Però això no implica perdre rigor intel·lectual, ans al contrari. El fet és que cal més claredat i seriositat en una anàlisi que cerca promoure la lluita més que un text acadèmic.
Un article acadèmic pot amagar tota mena d’ambigüitats, perquè el paper ho aguanta tot. En canvi, si intentes convèncer altres persones per impulsar una lluita —contra uns acomiadaments, contra el racisme, en solidaritat amb Palestina…— això t’obliga a deixar clar què estàs proposant, i per què. Has de prendre partit, comprometre’t, cosa que no caracteritza el món universitari.
Què feia allà Jeremy Corbyn?
L’antic dirigent laborista d’esquerres ha parlat en moltes edicions de les jornades de Marxism, i ho va tornar a fer aquest 2026. Això va causar sorpresa en altres sectors de l’esquerra anticapitalista.
És que, durant l’any passat, a la nova força d’esquerres, Your Party, Corbyn i el seu cercle han jugat un paper destructiu —amb purgues antidemocràtiques contra l’esquerra anticapitalista, incloent-hi el SWP— que ha contribuït al fracàs del projecte.
Però Corbyn continua sent una figura molt important dins l’esquerra i la solidaritat amb Palestina. Per això, va ser convidat com un dels ponents en un míting sobre Palestina. En participar-hi, Corbyn va confirmar que, malgrat la seva lamentable actuació recent, reconeix la importància de l’SWP en les lluites i el valor de l’esdeveniment.
El fet de convidar Corbyn no implica cap concessió al reformisme. Al contrari, demostra una obertura vers debats dins de l’esquerra, tot creant l’oportunitat de presentar arguments convincents contra el llegat laborista, desmuntant les idees reformistes.
Les jornades de Marxism són precisament un espai de debat viu.
Gran part del temps de cada xerrada es dedica al debat a la sala, i aquí s’encoratja l’audiència a plantejar dubtes i expressar discrepàncies. Les xerrades no són, en absolut, classes magistrals on la ponència és inqüestionable. Menys encara si parla Corbyn, Varoufakis, etc.
També aquí
Marx21 estem preparant les nostres pròpies jornades per a aquesta tardor. Se celebraran a Barcelona, amb opció virtual, el cap de setmana del 21 i 22 de novembre.
Seran molt més petites que les de Londres, però tindran el mateix esperit de combinar les idees amb les lluites: la teoria amb la pràctica.
Encara estem organitzant els continguts, i els difondrem quan en tinguem.
Per ara, guarda’t les dates a la teva agenda, i organitza’t per venir.
Bocanada d’esperança
Assistir al Festival del marxisme és sempre inspirador, és una glopada extra d’esperança en un món cada cop més fosc i més a prop de la barbàrie.
Ser conscient de les lluites que hi ha més enllà del nostre entorn, dels triomfs i els avenços aconseguits per altres companyes, i envoltar-te de persones vingudes de tots els racons del món, és una experiència gratificant que et carrega d’energies, sobretot per a aquells moments en què el derrotisme t’envaeix i penses que tot et queda gran i que res ha de canviar.
Les persones que lluiten per un món millor, lliure d’injustícies i on càpiguen totes, trobaran casa seva a Londres, a cada Marxism, com en diuen allà.
L’any que ve, quan em preguntin de nou, véns a Marxism? No dubtaré a dir que sí, si les condicions del moment m’ho permeten.
Óscar Corb, Marx21 Madrid
Vaig sortir inspirada
El festival de Marxism a Londres del primer cap de setmana de juliol va ser un gran èxit, amb una assistència tremenda a totes les xerrades.
Per part meva, vaig veure unes quantes presentacions sobre la situació històrica i actual a Irlanda (una d’elles la va donar el diputat del parlament irlandès, Richard Boyd Barrett).
També vaig anar a una xerrada interessant sobre la història de la revolució espanyola de l’any 1936; una anàlisi històrico-materialista sobre el sistema binari de gènere; i diverses exposicions de la teoria de Lenin sobre l’estratègia revolucionària…
Vaig sortir inspirada, amb esperança per la quantitat de gent que comparteix el meu desig de posar fi al sistema capitalista i inaugurar un nou món.
Jordi Faxon, Marx21 Barcelona
Una visió unitària
El Festival del marxisme 2026 ha tornat a combinar a la perfecció la perspectiva internacional amb la intervenció local, una idea que s’ha palpat a tots els debats i xerrades: “pensa globalment i actúa localment”.
Durant uns quants dies moltíssimes persones vam debatre sobre història, art, sindicalisme, antifeixisme, feminisme o sobre el genocidi a Palestina des d’una idea comuna: la lluita per la transformació social és compartida.
Un aspecte enriquidor, sense pretendre-ho potser, és aquesta diversitat col·lectiva que fomenta que els debats no quedin tancats en els qui viuen cada realitat, sinó que siguin a favor d’una visió unitària de la lluita, des de baix i local, cap amunt i global.
Ira Vent, Marx21 Madrid
