Paco Priego Marx21
Ja ha arribat l’estiu! És un dir, és clar, perquè les temperatures associades tradicionalment a aquella època de l’any ja estaven amb nosaltres al maig, i no ens abandonaran fins al novembre.
Però el solstici és indiferent a això, així que ja és aquí l’estiu.
Bé, només a l’hemisferi nord, per desgràcia dels terraplanistes, que han de buscar imaginatives explicacions per què a la Patagonia ara mateix és hivern (sort que en tenen!).
Ja és estiu, i les televisions s’ompliran d’empresaris de l’hostaleria plorant perquè no troben cambrers per treballar als locals durant la temporada.
Mals pagadors
Sempre seran els mateixos, mai els que paguen sous justos i compleixen el conveni.
Sempre aquells que el boca a boca al sector ha marcat com a mals pagadors i pitjors caps, que col·leccionen denúncies al jutjat de treball, i els locals del qual estan demanant a crits una quàdruple inspecció: d’hisenda, treball, sanitat i seguretat contra incendis… aquests mateixos estaran a tota hora a la tele, explicant-nos que els joves ja no volen treballar a l’estiu.
Ja és estiu, i les nostres ciutats s’ompliran de milions de turistes.
Van arrossegant maletes de rodetes trontollant per l’empedrat dels nuclis històrics, abarrotant el transport públic, i vociferant borratxos en terrasses de bars a altes hores de la matinada. Dormen en allò que una vegada van ser llars de gent comuna reconvertides a apartaments de temporada, mentre els antics habitants d’aquestes ciutats cada cop són empesos més cap a la perifèria
Sevilla o Singapur?
Mentre, els centres urbans s’omplen de franquícies comercials clòniques, que fan impossible distingir a primera vista Sevilla de Singapur.
I escoltarem a polítics vanagloriar-se del creixement de la indústria turística, i demanar ampliar ports, aeroports i fins i tot “espaiports” si n’hi hagués. Més turistes, més!
Ja és aquí l’estiu i cremaran els nostres boscos, i les televisions s’ompliran de polítics culpant-se de la catàstrofe entre diferents jurisdiccions, però sense qüestionar mai aquest model que prioritza els beneficis sobre la conservació de l’entorn natural.
I com sempre, els més negligents, els que més han retallat en prevenció, els que més s’han deixat portar per la cantarella anticientífica del negacionisme climàtic, seran els que més càmera xuclaran, demanant prevenció i conscienciació, mentre la temporada de pluges espera per tornar a recordar-nos el que tant sembla que ens costa aprendre, que la Natura no negocia.
Ja és aquí l’estiu, i aquest anunci de cervesa de tots els anys vindrà a recordar-nos que l’alcohol és part de la nostra identitat cultural. I arribaran aquestes festes patronals i aquestes revetlles a pobles i ciutats, i grans i joves beuran fins al coma etílic, i tindrem la sempre vergonyosa llista d’agressions sexuals durant les festes.
Però ens diran que el feminisme ha arribat massa lluny, i que hi ha una epidèmia de soledat no buscada entre els nois, i que no siguis aixafaguitarres, que és estiu.
Que bonic que és l’estiu! Que bonic el Capitalisme! Quines… quines ganes que arribi ja una Era Glacial d’una vegada per totes, i tinguem un hivern com cal, Caminants Blancs inclosos.
— Paco, no has dit res de la cançó de l’estiu.
— …
