El diumenge, 26 d’abril de 2026, vam dur a terme la 38a Marxa a Rota.
De nou, i més que mai, reivindiquem el “No a la guerra”, sigui quina sigui. És un mal destructiu, basat en l’imperialisme i el capitalisme voraç. En altres paraules, inventen guerres, inventen excuses per justificar les seves ànsies de poder, en forma de diners, ocupació, interessos materials, econòmics i geopolítics.
La sortida d’una organització de paripé de “defensa”, com l’OTAN, on a l’hora de la veritat no hi ha tal protecció, i sí un gran negoci. EUA demana més despesa militar, ja que la majoria del sistema armamentístic serà comprat al país de la “llibertat”… de nou, sense oblidar les cometes.
Desmantellar les bases americanes, no només a Estat espanyol, sinó a tots els països on estan parasitant territoris d’altres nacions, és plantar cara a una ocupació, a una usurpació i a un control mundial del principal representant capitalista extremista.
Entenc i penso en els llocs de treball, directes i indirectes, de les persones locals que poden albergar les bases americanes, a països on estan palanquejades. Però aquí hi hauria d’entrar la bona gestió dels governs, creant nous llocs de treball, amb ocupacions i indústries a la zona.
És una cosa així com les carriolas a Sevilla. Ningú vol deixar al carrer els cotxers, tan sols una reconversió, perquè els cavalls no siguin explotats… una cosa així com el que han fet a Màlaga, substituir-los per carruatges elèctrics.
Doncs una cosa així, una reconversió, perquè les persones ocupades i treballadores puguin continuar tenint un lloc de treball, però aquesta vegada sense donar suport a causes injustes i perilloses.
El dia de la manifestació va ser assolellat… ple de representants de diferents col·lectius i individus, ciutadania diversa aportant part del nostre temps i esforç, amb la il·lusió d’alçar la veu davant d’injustícies que assolen el nostre present i posen en perill el nostre futur.
Vam arribar de diferents punts d’Andalucía i part del territori estatal. Vam fer una marxa amb càntics reivindicatius, banderes, converses, trobades, salutacions i bona predisposició.
Rota ens va acollir, és a dir els seus veïns i veïnes, per on passàvem, amb respecte, acceptació i fins i tot animant la marxa, van tapar tan sols un comentari d’un fatxapobre, no en vaig veure cap més… Va guanyar per golejada el raciocini, la humanitat i la solidaritat de Rota.
Com de costum, la marxa, les marxes, les manifestacions antifeixistes, es van desenvolupar sense incidents. La policia n’hauria de prendre nota, ja que al final els actes de les ultres i extremes dretes —els dels troglodites, del costat fosc— són els que solen destrossar qualsevol exemple de civisme.
Davant de la base americana a Rota, vam finalitzar l’acte amb intervencions de persones llegint escrits, frases, cantant… desitjant un món millor, un món més just, en què les injustícies no ens siguin indiferents i mai no ens facin mirar cap a una altra banda.
El meu cor és a l’esquerra, i la meva sang és vermella… lluitar per un món millor per a tothom sempre és una satisfacció, que eixampla el cor i enriqueix la ment, i sempre, sempre, dóna força i consolida encara més els valors i les ideologies al costat correcte de la història.
Gurriato, activista antiguerra, Sevilla
