Xoán Vázquez
El sector de l’Educació Infantil de 0 a 3 anys està en vaga indefinida des del 7 d’abril, convocat per la Plataforma Laboral d’Escoles Infantils (PLEI) i el sindicat de la Confederació General del Treball (CGT). Les reivindicacions van dirigides tant al Ministeri d’Educació, Ciència i Esport com a la Conselleria d’Educació de la Comunitat de Madrid.
Després de la primera setmana de mobilitzacions a Madrid, piquets informatius i vaga a centres de treball, ens apropem a la realitat de l’anomenat 0-3 per conèixer aquest mosaic que conforma la diversitat de models de centre que hi ha actualment: centres educatius públics de gestió directa per la comunitat i de gestió directa per ajuntaments; centres públics de gestió indirecta que alhora depenen de cada concurs de cada ajuntament; centres concertats religiosos o no; centres privats religiosos…
En aquesta convocatòria de vaga indefinida que fa PLEI i CGT, hi ha reivindicacions educatives i reivindicacions laborals, hi ha tal varietat de models de centres amb realitats tan diferents en ràtios, salaris, personal, infraestructures… que ha estat difícil arribar a punts en comú. Però ho han aconseguit i per això van a la vaga.
Segons les vaguistes, aquesta varietat de situacions als diferents centres d’Educació Infantil fracciona la realitat d’un sector que té una “majoria aclaparadora de dones treballant i deixant-se la vida per tenir cura de la infància”. A això, cal sumar-hi la complexitat de dirigir a les diferents administracions peticions que cerquen millorar el benestar de la infància i altres peticions que van encaminades a millorar el benestar laboral de les docents i personal de neteja i cuina. Tant la millora de les condicions en què estan els nens i nenes com la millora de les condicions laborals van pel mateix camí.
El més important és el reconeixement d’aquesta etapa dins de la llei educativa que regula un marc comú per al desenvolupament posterior en les comunitats. El següent, diuen, és la baixada de ràtios (el nombre de nens i nenes per aula) i la inversió en el 0-3, tant per millorar els salaris com per contractar més personal que permeti atendre correctament cada nen i nena.
La PLEI demana que la parella educativa es reguli per normativa, de manera que a totes les aules hi hagi dos docents per atendre el grup. A més, creuen imprescindible la baixada de ràtios a l’aula que actualment en recull 8 per a una educadora a l’aula de nadons, 14 per a una educadora al grup d’1-2 anys i 20 per a una educadora a l’aula de 2-3 anys. L’Estat espanyol és significativament el país que organitza de manera més massificada els més petits si ho comparem amb els països veïns.
D’altra banda, denuncien la precarització laboral, sent el col·lectiu docent amb més càrrega horària de treball setmanalment i alhora amb sous més baixos. Tenint en compte les diferències que existeixen respecte d’això dins del propi sector de l’Educació Infantil, entre uns centres i altres segons la seva titularitat i gestió, assenyalen que “a igual feina, igual salari”.
