Xoán Vázquez, Marx21
“Vivim una crisi migratòria sense precedents”. Si ens preguntessin qui va dir aquesta frase diríem que va ser algun polític de VOX o algú del seu ecosistema mediàtic.
Però no, en aquest cas el bocasses va ser Feijóo durant la presentació del seu “Pla Nacional per a una Immigració legal, ordenada i mútuament beneficiosa”. Un pla que té un eslògan que sembla tret d’un manual de l’acadèmia militar d’EUA, West Point: “La nacionalitat no es regala, es mereix”.
Però quan Feijóo o Abascal parlen de crisis migratòries, sempre fan referència als estrangers no comunitaris que volen venir a viure a l’Estat espanyol oblidant-se dels 3.045.166 espanyols integrants del Padró residents a l’exterior i que són el resultat de veritables crisis migratòries.
A banda dels 500.000 refugiats que el 1939 van fugir a França escapant de la repressió feixista, 4.500.000 van emigrar a Amèrica entre 1880 i 1930 i altres 2.000.000 principalment a Europa entre 1946 i 1970. Sense oblidar els més de 400.000 que van migrar entre 2008 i 2015 com a resultat de la crisi econòmica de l’any 2008.
I és que al final la gent es desplaça impulsada per la precarietat de les condicions de vida que ha de suportar.
La conversió de migrants i refugiats en bocs expiatoris per part de VOX no fa més que intensificar-se. Perquè per a VOX la inseguretat als barris, la degradació dels serveis públics, el col·lapse a la sanitat està directament relacionat amb les polítiques migratòries que fomenten “l’efecte crida” que suposen les ajudes socials i la Renda de Garantia d’Ingressos (RGI).
I per a aquests barris en què, en l’imaginari del votant d’ultradreta, campen a gust bandes de carrer i gihadistes i que la diputada de VOX per Almeria, Rocío de Meer, en una intervenció al Congrés, va denominar “femers multiculturals”, la proposta de VOX és bitllets de tornada i deportacions massives.
Aquesta proposta té una gran similitud amb les de la ultradreta a altres països intentant eliminar el permís de residència indefinit i l’accés de les persones migrants recents als beneficis socials.
Tot això fonamentat en el fet que suposaria un enorme estalvi en despesa pública ja que segons VOX la gent migrant no ve a treballar sinó a viure de les ajudes socials.
Menteix que alguna cosa queda
Però aquest argument és fàcil de desmuntar. Agafem l’any 2023, en què les ajudes socials van assolir la xifra total de 277.104 milions d’euros.
D’aquests, entre 700 i 1.000 milions (el 0,36%) serien ajudes socials directes a migrants, de les quals les partides més grans serien atenció humanitària i menors no acompanyats.
La realitat és que, en lloc de ser una càrrega econòmica, al tancament de l’any 2023 hi havia 2.668.776 persones treballadores estrangeres inscrites a la Seguretat Social, la majoria ocupades.
A 1 d’abril de 2025, hi havia 9.498.002 persones vivint a l’Estat espanyol que havien nascut a l’estranger. Això suposa, aproximadament, el 19% de la població total.
Molts han viscut i treballat aquí durant dècades i són part fonamental de la classe treballadora d’aquest país.
L’obsessió dels polítics amb la migració ja està dividint les i els treballadors. A més, els empresaris no estan en contra que hi vingui gent; el que volen és que aquesta gent sigui fàcil d’explotar, una font de mà d’obra barata i sense drets.
I la pregunta és com seria l’Estat espanyol si els somnis de la deportació massiva de l’extrema dreta es fessin realitat?
Primer, assenyalar que els sectors que tendeixen a emprar més migrants solen ser aquells que requereixen mà d’obra intensiva, torns llargs, horaris nocturns i les condicions laborals són molt dures i no són atractives per a la població local com ara l’agricultura, la sanitat, la construcció o les cures.
Migrants i dret a la salut
La manca de metges al nostre país és un problema que ha portat el Ministeri de Sanitat a analitzar les xifres i la distribució d’aquestes mancances.
Segons “l’Informe de necesidad de médicos especialistas en España 2023-2035”, s’estima que a l’Estat espanyol faltaven 5.874 especialistes el 2023, un 76% (4.502) a Atenció Primària (AP).
Segons informes del Ministeri d’Inclusió, Seguretat social i Migracions, hi havia 106.639 afiliats estrangers al règim d’Activitats Sanitàries, un 5,71% del total de les persones treballadores del sector. A les quals caldria afegir-hi 8.689 professionals sanitaris autònoms. Inclou personal de la medicina, infermeria, neteja, zeladors. En resum, les i els migrants són essencials per a tots els aspectes del servei.
Un altre informe del Ministeri de Sanitat assenyala que l’any 2023 hi havia 15.153 metgesses i metges estrangers afiliats a la Seguretat Social dels quals 7.000 estaven contractats al Sistema Nacional de Salut. D’aquests, el 74% treballa a hospitals.
Amb un sistema sanitari que acumulava a data 31 de desembre de l’any 2024 la xifra de 846.583 persones en llista d’espera quirúrgica, no sé si seria bona idea prescindir de més de 100.000 professionals sanitaris.
Cures
Però si hi ha un sector on la presència de migrants és molt important és el de les empleades de la llar i les cures. Segons l’INE, el 42% de la gent treballadora de la llar és estrangera.
Sense les i els migrants, la població espanyola gran hauria de valdre’s per si mateixa quan es posa malalta o queda discapacitada.
El sector ja està en una crisi profunda amb milers de persones desesperadament necessitades per ajudar perquè no hi ha prou persones cuidadores.
Les persones més grans de seixanta-cinc anys representaven el 21,8% de la població de l’Estat espanyol l’any 2025, i s’estima que el nombre de persones de vuitanta anys o més augmentarà els propers anys. Si s’expulsa totes les persones migrants, qui els cuidarà? La resposta és que no els importa, ja que els rics sempre podran, més que la resta, contractar ajuda a domicili.
Construcció i hostaleria
El sector de la construcció és un en el que treballen un nombre més gran de migrants, aproximadament 275.000.
Les polítiques restrictives d’immigració estan devastant la indústria hotelera i amenaçant el gairebé milió i mig de persones que hi treballen. L’hostaleria és un dels sectors amb més presència de població migrant (448.000 persones) i en sectors com a serveis de restauració aquest percentatge puja fins al 82%.
Tal com es recull a l’Informe de Conjuntura Turística 2025 de CCOO, l’hostaleria presenta elevats índexs de precarietat laboral amb majors taxes de temporalitat, parcialitat i salaris més baixos sent el grup de dones migrants el més precaritzat amb una bretxa salarial del 15%.
La manca de coneixement dels drets laborals, la necessitat econòmica, la situació administrativa irregular o les barreres idiomàtiques deriven en casos d’abús.
Els llocs de feina d’aquest sector estan mal pagats i milers de persones treballadores migrants els exerceixen actualment. Quan VOX ordeni a aquestes persones que se’n vagin, qui els donarà de menjar?
Els ingressos disponibles de la gent treballadora estan caient, molts recorren a la targeta de crèdit per poder arribar a final de mes. Això no és degut a la migració, sinó que els patrons s’han sortir amb la seva per atacar les condicions laborals, mentre que els nostres sindicats semblaven massa febles per resistir-se davant d’ells.
Què passaria amb el món del futbol si VOX expulsés la gent migrada?
A la Lliga (Primera Divisió de futbol) actualment hi ha al voltant de 215 jugadores i jugadors estrangers procedents de 44 països inscrits a les plantilles de la temporada 2025/2026, fet que suposa al voltant del 43% de tots els jugadors del campionat.
Segons una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques, a la vida quotidiana el fenomen del futbol és dels que genera més implicació emocional. Per això s’han fet estudis que analitzen com la presència de jugadores y jugadors estrangers pot incidir en els comportaments i les opinions que tenen els seguidors dels clubs en relació amb la migració.
Sobren feixistes i racistes
Totes aquestes dades i xifres no suposen que haguem de veure el tema de les persones migrants des d’una òptica econòmica.
Continuem defensant que no sobren migrants el que sobren són feixistes i racistes. Es tracta d’estar informats per contrarestar les dades falses i les mentides que la dreta i la ultradreta deixen anar als mitjans.
