Barcelona
El dissabte, 31 de gener, unes 5.000 persones vam tornar a eixir als carrers de Barcelona en solidaritat amb el poble palestí.
La manifestació portava lemes per l’embargament real i efectiu d’armes a Israel, la ruptura de relacions diplomàtiques i comercials amb aquest país, així com per la llibertat de les persones preses palestines.
“L’acord de pau” afavorit per EUA suposa, a la pràctica, la continuació del genocidi a càmera lenta. Israel ha assassinat centenars de persones des de la seva signatura, i continua expandint els assentaments il·legals i les polítiques d’apartheid a Gaza i Cisjordània.
Tot i que les mobilitzacions han estat menys nombroses que fa uns mesos, mostren que hi continua havent una forta consciència de solidaritat amb Palestina. Un altre exemple va ser el concert per Palestina que va omplir el Palau Sant Jordi amb 16.000 persones només dos dies abans.
Tot i la brutalitat de la violència exercida contra el poble palestí, Israel està immers en una crisi de la qual intenta fugir cap endavant. L’enorme pèrdua de legitimitat, les massives mobilitzacions i fins i tot les tímides mesures que alguns governs han imposat al comerç amb Israel mostren que és possible plantar cara al monstre.
La manifestació a Barcelona, convocada per la coalició Prou Complicitat amb Israel, la Comunitat Palestina de Catalunya, el Global Movement to Gaza i la Xarxa Solidària Contra l’Ocupació de Palestina, va comptar amb la presència de moltes organitzacions, partits i sindicats. És imprescindible mantenir la pressió i intentar augmentar la base militant per tornar a plantejar vagues que puguin colpejar directament l’economia de l’Estat genocida d’Israel.
Dani Bravo, Marx21 Catalunya
Sevilla
Diumenge, 1 de febrer, es va celebrar a Sevilla una magnífica manifestació per Palestina.
La marxa, convocada per la Plataforma de Solidaritat amb Palestina de Sevilla, la Comunitat Palestina de Sevilla, i altres entitats, va desfilar des de la Plaça de l’Altozano a Triana fins a l’Alameda de Hércules, al centre històric de la ciutat.
La gent sempre respon, malgrat la pluja, i més de 1.000 persones vam participar a la protesta. Fins i tot van venir companyes de Huelva. Van acudir, a més, persones de les jornades internacionals per Cuba que s’han fet aquest cap de setmana a Sevilla.
El poble respon davant de les injustícies.
Flor de Palestina
Madrid
El diumenge, 1 de febrer, Madrid es va llançar als carrers una vegada més per demanar un alto el foc a Palestina.
Un dels eslògans més cridats va ser: “Palestina lliure des del riu fins al mar”.
El poder popular ha estat crucial per aconseguir els últims avenços a l’alto el foc: les protestes massives, els boicots i els incansables esforços de ciutadans/es de tot el món han tingut un paper decisiu a l’hora de pressionar a Estats Units, l’aliat més proper i principal finançador d’Israel, perquè prengui mesures per posar fi a la matança del poble palestí que el món ha presenciat durant els últims dos anys. Quan les persones uneixen les seves veus, plataformes i recursos per exigir justícia, poden passar coses poderoses.
Tot i això, aquest alto el foc ha seguit fins ara el mateix patró que els anteriors a la regió: Israel trenca unilateralment els acords de pau i continua amb l’agressió sense fer cas al dret internacional i humanitari. Els assassinats i els bombardejos no han cessat gens. Les notícies que segueixen sortint a la llum des del terreny revelen que, tot i que s’ha permès l’entrada de més ajuda i algunes persones han pogut tornar a casa, tota la resta segueix igual.
L’afirmació de Trump que el genocidi s’ha acabat no se sosté davant dels esdeveniments, atesa l’evidència que les atrocitats continuen passant. I el que és més important, encara que tot el territori ha estat bombardejat fins a quedar en ruïnes i gairebé inhabitable, no hi ha indicis clars que els responsables hagin de ser portats davant la justícia, mentre que continuen sense dur-se a terme debats significatius sobre la rendició de comptes.
Milers de persones segueixen desplaçades, vivint entre les runes sense accés a aliments, aigua o electricitat. Els colons estan bloquejant deliberadament l’entrada de camions d’ajuda humanitària a Gaza, cosa que agreuja el patiment de la població civil i aguditza la catàstrofe humanitària. El dany ambiental és incommensurable: l’aigua i l’aire contaminats, així com els enderrocs tòxics amenacen tant la terra com la salut de les generacions futures. En resum, la situació humanitària continua sent catastròfica, i les persones palestines que han sobreviscut a dos anys de genocidi continuen vivint en condicions intolerables.
Exigim la fi de les atrocitats comeses a Palestina i insistim que es presenti un pla concret i viable per garantir la justícia, la sobirania i l’alliberament del poble palestí. Reclamem una pau autèntica i no descansarem fins que no es faci realitat. El pla de Trump és un atac al dret del poble palestí a viure a la seva terra.
Un pla de pau veritable i significatiu ha d’anar acompanyat del cessament total dels assassinats i els atacs per totes les parts, sense excepcions, així com d’una veritable rendició de comptes pels horribles crims comesos en els darrers 48 mesos, no només a Gaza, sinó també a Cisjordània. Perquè hi hagi confiança en aquest procés, cal respectar el dret humanitari i complir les promeses.
L’ocupació israeliana de Palestina i el desplaçament del poble palestí s’han d’acabar. El poble palestí ha de rebre el ple reconeixement i la sobirania completa sobre el seu estat. Aquest és un requisit fonamental per a qualsevol esperança de pau duradora i satisfactòria. Les condicions no han de deixar cap de les parts en una posició vulnerable i exposada als atacs. Res d’això no es pot basar en les decisions o la voluntat de la potència ocupant, sinó que s’ha de basar incondicionalment en la justícia, la igualtat i la llibertat.
Una cosa és clara: el nostre moviment ha de continuar la seva lluita per la dignitat humana i la justícia ambiental a tot arreu. Mentre Gaza i Cisjordània segueixin sota l’ocupació, és responsabilitat del món continuar alçant la veu, protestant i mantenint una solidaritat internacionalista indestructible amb el poble palestí.
Per això la manifestació va exigir l’embargament d’armes ja, així com la ruptura de relacions en tots els àmbits amb Israel.
Altres eslògans van ser: No al pla colonial! Sempre amb la resistència del poble palestí! Free Palestine!
Ángeles García Corbelle
