El paper del moviment sindical a la resistència de Minnesota contra l’ICE. Entrevista a Kieran Knutson, president de CWA Local 7250 a Minneapolis, per Chris Mills Rodrigo del portal Inequality.org.
El Servei d’Immigració i Control de Duanes d’Estats Units (ICE) i la Patrulla Fronterera van iniciar fa gairebé dos mesos l’anomenada “Operació Metro Sorgeix”, dirigida contra les Ciutats Bessones [Minneapolis i la ciutat del costat, Saint Paul]. Des d’aleshores, han causat la mort de Renée Good i Alex Pretti, mentre sembraven el terror a les comunitats migrants de Minnesota.
El desplegament massiu d’agents migratoris a Minneapolis i Saint Paul ha estat rebut amb una resposta comunitària extraordinària. Veïns i veïnes s’han organitzat per crear xarxes complexes de resposta ràpida que rastregen la presència de l’ICE i alerten les persones vulnerables; mantenen les famílies migrants alimentades i protegides mitjançant sòlides xarxes de suport mutu; i fan visible la seva oposició a allò que, a la pràctica, equival a una invasió federal a gran escala.
Aquest divendres passat, 23/01/26, sindicats, líders religiosos i organitzacions comunitàries van organitzar una jornada de protesta massiva i d’aturada econòmica, culminada amb un míting i una manifestació celebrats amb temperatures molt per sota dels zero graus, a les quals van assistir desenes de milers de persones.
Què ve ara per a la resistència organitzada a les Ciutats Bessones?
Chris Mills Rodrigo (CMR): Com ha estat la teva experiència sobre el terreny a Minneapolis durant els darrers dos mesos?
Kieran Knutson (KK): És una cosa que mai abans no havia viscut. Hi ha 3.000 agents de l’ICE a l’àrea metropolitana de les Ciutats Bessones; per comparar, el Departament de Policia de Minneapolis té entre 800 i 900 agents.
Veus els agents de l’ICE amb freqüència i estan constantment actius: ja sigui en batudes de segrest, operacions en què tenen el nom d’algú a qui busquen específicament, o simplement fent perfils racials i arrencant la gent de les benzineres o quan van a recollir les criatures de l’escola bressol o de l’escola.
I els enfrontaments amb l’ICE han estat intensos. Estan desplegant gas lacrimogen, bales de goma, granades atordidores. Brutalitzant la gent. És difícil de descriure; em sembla literalment una força paramilitar feixista, una força d’ocupació.
CMR: Com ha afectat aquesta presència a la comunitat on vius?
KK: D’una banda, enormes quantitats de persones treballadores llatines, en particular, s’han tancat a casa. La gent ha deixat de sortir del tot. Imagina estar atrapat a dins, sense poder anar al bar, veure els teus amics, fer encàrrecs, res d’això. Crec que hi ha un nivell de terror tal que, fins i tot si mai et creues amb l’ICE, ho tems.
Però, pel costat positiu, al barri on vivim la meva dona i jo, per exemple, hi ha 700 persones a la xarxa de resposta ràpida. I tinc entès que hi ha unes vuitanta xarxes veïnals similars a les Ciutats Bessones, cosa que significa que milers de persones participen en aquest moviment. Moltíssima gent aquí està indignada; pràcticament tota la societat odia l’ICE, i això dóna esperança.
CMR: Quin ha estat el paper del moviment sindical a la resposta comunitària?
KK: El primer que cal dir és que els sectors migrants de la classe treballadora són una part increïblement important de la classe treballadora a les Ciutats Bessones i l’han enfortit, fent-la molt més prosindical i més combativa.
Alguns sindicats tenen una gran presència de persones migrants, així que el que està passant no els pot deixar d’afectar. Al nostre sindicat hi ha menys persones migrades, però al llarg dels anys, hem cultivat aquest esperit que una agressió contra una persona és una agressió contra totes.
Veiem això com una lluita extremadament important, i els sindicats han participat en l’ampliació de les xarxes de resposta ràpida i en la planificació d’accions com ara la gran jornada de mobilització de divendres, 23 de gener.
CMR: Pots explicar-me més sobre com va participar el moviment sindical a l’organització d’aquesta jornada?
KK: La idea va sorgir del propi moviment sindical. Des de fa temps es parla de com els sindicats s’han de prendre més seriosament la capacitat de convocar vagues, i vagues polítiques en particular. Hi ha aquest problema a la legislació laboral nord-americana: gairebé tots els convenis col·lectius inclouen clàusules que prohibeixen la vaga. I encara que aquesta acció no ho va poder esquivar, sí que va aconseguir crear una situació en què desenes, potser centenars de milers de persones van faltar a la feina, gairebé com una baixa massiva per malaltia.
Els sindicats van construir la coalició, que inclou molts grups religiosos i organitzacions comunitàries, entre elles les que representen la comunitat somali, la comunitat llatina i grups nadius americans.
A més, des de l’aixecament per George Floyd hi ha hagut lluites laborals significatives a l’àrea de les Ciutats Bessones: aquí el professorat va anar a la vaga, el personal d’infermeria també. Crec que això ha donat més confiança a la gent. No subestimaria la importància de l’experiència i de les xarxes que van sorgir de l’aixecament en la resposta actual contra l’ICE.
Volíem de debò que aquesta acció fos massiva, així que vam incloure “no vagis a l’escola” i “no compris”, perquè pogués convertir-se en un esforç de tota la societat. Hi va haver un enorme suport dels petits comerços; crec que uns 700 van acabar tancant.
CMR: Quin era el missatge que es volia transmetre amb l’acció?
KK: Alguns organitzadors sindicals van assenyalar que, al principi del seu mandat, quan Trump estava enumerant les ciutats a què enviaria l’ICE, San Francisco era a la llista. Però Trump va fer marxa enrere, dient que executius del sector tecnològic li havien trucat per explicar-li que el desplegament no era necessari.
Així que part del raonament va ser que aquí a Minnesota hi ha un munt de directors executius i multimilionaris amb seus corporatives que han guardat silenci davant aquest regnat de terror a les nostres comunitats; hauríem de començar a pressionar-los perquè parlin.
I va funcionar en certa manera. Diumenge després de la aturada va sortir una carta de la Cambra de comerç de Minnesota amb la firma de més de 60 grans directors executius. Això va mostrar que la classe empresarial està disposada a dir alguna cosa al règim de Trump sobre el caos que està provocant.
CMR: L’endemà d’aquesta mostra de solidaritat increïble, agents de l’ICE van disparar i van matar Alex Pretti, afiliat a un sindicat. Quina va ser i és la següent escalada d’acció per al moviment sindical?
KK: Dilluns, el primer dia de tornada a la feina després de l’acció, els i les companyes amb què vaig parlar se sentien molt entusiasmades pel divendres. Van veure la cobertura nacional, com va ser de gran la marxa malgrat els -20ºC, com figures públiques la van recolzar. I després, per a ells, dissabte es va sentir com una represàlia.
Hi ha gent que demana continuar la vaga, o una vaga real. La nostra afiliació encara no ha tingut ocasió de debatre els propers passos, però parlant amb altres activistes sindicals, el que em sembla més assenyat és organitzar una gran assemblea de grups de resposta ràpida, sindicats, activistes i organitzacions comunitàries per debatre què i com continuar lluitant ara.
CMR: Què fa de l’ICE i de l’ocupació de les Ciutats Bessones un assumpte laboral?
KK: És un atac contra sectors oprimits de la classe treballadora, alguns dels pitjor pagats i amb menys drets.
Crec que l’administració també apunta a les Ciutats Bessones per l’aixecament de George Floyd, com una forma de disciplinar una població que va jugar un paper important en allò.
Penso que els sindicats que volen ser lluitadors per la classe treballadora han de formar part d’aquesta batalla. Aquest exèrcit que s’està construint es podria desplegar igual de fàcilment contra sindicalistes que s’estan organitzant o estan en vaga, o contra moviments socials.
És una força perillosa, molt perillosa, que ha de ser derrotada. Deixar intacta aquesta força significa i significarà un perill constant per a tots i totes nosaltres.
Chris Mills Rodrigo és l’editor en cap d’Inequality.org, la web on es va publicar aquesta entrevista en anglès.
