Un espai on aprendre i caminar junts
Ens trobem enmig d’un genocidi televisat a Palestina, amb l’extrema dreta governant a Europa i Amèrica Llatina, i amb una esquerra institucional que sembla haver acceptat les regles de joc de l’enemic.
En aquest context, Marx21 va convocar els dies 6 i 7 de desembre a Barcelona (també es podien seguir i participar via en línia) les jornades del 2025, Idees per canviar el món.
No va ser un acte acadèmic ni tampoc de grandiloqüències, sinó més aviat una aposta per continuar armant a l’esquerra des de baix, amb debats urgents, sense traves, i amb la convicció que el marxisme no és un museu, un conjunt d’intel·lectuals, sinó una eina per intervenir en la crisi de la civilització en la que vivim. Una eina que utilitzada des de baix aconsegueix victòries fins i tot quan l’enemic sembla massa gran, massa poderós.
Una d’aquestes xerrades que ordena la ment, que posa en valor les solucions reals i no mers actes plens de desitjos sense fonaments, va ser la taula rodona Palestina: des del riu fins al mar, però com?, moderada per Ámal Alsawi, activista palestina, membre de la iniciativa One Democratic Palestine; Lucia Müller, activista de solidaritat amb Palestina a Alemanya i David Karvala, membre de Marx21 Catalunya.
Fer efectiu el boicot
No es va tractar d’un acte de solidaritat simbòlica sinó d’una discussió sobre com fer efectiu el boicot a Israel des dels sindicats, els centres d’estudi i els barris.
David Karvala va recórrer i va donar les raons necessàries perquè “des del riu fins al mar” no acabi sent un mer eslògan, sinó una declaració d’intencions que proposa solucions davant del que ja sabem que no ha funcionat.
Una altra d’aquestes xerrades que ensenyen els beneficis de la militància, la lluita i l’organització va ser la taula sobre La vigència de la lluita obrera avui. Kellys, estibadors i treballadors d’Amazon van mostrar el camí i les victòries. Luz Amparo Suaza (Kellys) va deixar una cosa molt clara i és que si no ens organitzem ningú ho farà per nosaltres. Marta Aziz (CGT-Amazon) va explicar com a Murcia un grup de només unes 20 persones va aconseguir que una de les 5 empreses més importants del món com ho és Amazon, escoltés les seves reivindicacions. Albert Gil, membre de l’Organització d’Estibadors, va exposar allò que podríem anomenar un manual de lluita i organització. La conclusió no va ser retòrica: el lloc de treball és el millor mitjà per fer-nos notar, perquè ens escoltin, perquè ens facin el cas que no ens farien si no veiessin en perill els seus dividends.
Resposta antiracista
Hi va haver espais de discussió sobre l’imperialisme, sobre Combatre el racisme i l’extrema dreta: una lluita urgent, un tema fonamental avui dia, perquè si no construïm una resposta antiracista des dels barris, seran ells els qui defineixin qui és l’enemic.
Van aparèixer temes clau com és la connexió entre antiracisme i feminisme, de com el racisme institucional utilitza la figura de la dona musulmana com un botí polític i es va plantejar que la lluita contra el patriarcat passa per combatre el capitalisme.
La militància en temps difícils no és un acte de fe, és construir xarxes que el sistema no pugui predir, crear vincles que no es puguin monetitzar, són actes del dia a dia, són petits i de vegades pesats, però no es tracta de ser el militant sinó simplement de ser militant, en les condicions, les formes i els temps que cadascú pugui. En aquest taller que va impartir el nostre company Rubén James, va quedar clar que, si sents que el món s’ha tornat massa gran i tu massa petit, comença la teva militància per aquell lloc fet a la teva mida: el teu barri, la teva feina, el teu institut, el teu grup de WhatsApp.
En definitiva, i un any més, fent gala del títol Idees per canviar el món, les jornades van ser aquell espai on aprendre, compartir i caminar plegats, construint un món a la nostra semblança: divers, democràtic i igualitari. Un espai per empatitzar amb el dolor del món, però també amb l’alegria de la persona que tens al teu costat.
Ira Vent, Marx21
El marxisme des de baix
El passat 6 i 7 de desembre, dissabte i diumenge, vam assistir la meva parella i jo a les jornades que Marx21 organitza cada any.
El dissabte online, i el diumenge presencialment a la primera meitat de les activitats.
Seria cridaner dir que anava sense conèixer-ne res, a cegues, des de Tarragona a Barcelona, i que vaig tenir una “il·luminació”, etc. Només seria mitja veritat.
La història que m’havia portat a aquelles jornades comença amb Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, UCFR.
Des de l’estiu un grup de gent havíem estat treballant per muntar un grup local al Camp de Tarragona, i entre aquesta gent, com és essencial a UCFR, hi havia gent de diferents partits, associacions…, com ERC, Podem, Comuns… i també gent de Marx21. Aquest va ser el contacte decisiu, que culminà uns mesos després anant a les seves jornades anuals.
No anava només a informar-me sobre Marx21, perquè la veritat és que ja venia bastant informat.
Llegir
Els mesos previs a les jornades, paral·lelament a ajudar a muntar el grup local d’UCFR, havia anat llegint, cada cop amb més interès, què era Marx21, i tot el que representava.
El socialisme des de baix, un internacionalisme essencial, vaig llegir articles i fulletons de Tony Cliff, Alex Callinicos… jo militava en un partit comunista, però tot el que llegia ara em feia replantejar moltes coses, que a mi, pel meu passat llunyà de comunisme llibertari, em creaven “incomoditats”, i és que, certament, l’ombra de l’estalinisme, seguia sent molt allargada.
A les jornades, tot va ser com havia previst, de fet, millor. L’indispensable internacionalisme es veia tant en les assistents com en les conferenciants: vaig parlar amb un noi anglès, amb una noia brasilera, amb qui compartíem una fascinació especial per l’obra i la persona de Rosa Luxemburg, amb gent d’Alemanya, una activista palestina… i vaig continuar les converses prèvies amb en David, i altra gent de Marx21, com el Paco (Barcelona), el Dani (Andalucía ara vivint a Barcelona) i diferent gent de Madrid i Andalucía (online).
Participar
Tot i ser relativament poca gent, l’ambient va ser magnífic, súper participatiu; l’entusiasme i les ganes s’encomanaven. La mateixa manera de fer les jornades eren una mostra del corrent polític: sense líders pontificats, grups de debat on totes i tots participàvem en completa igualtat. Organitzant-nos des de baix.
No va ser per mi un punt d’inflexió, va ser la culminació d’un punt d’inflexió iniciat feia uns pocs mesos abans.
Per fi trobava el “meu” marxisme, des de baix, no de dalt cap a baix, era retornar al marxisme que no s’havia perdut, el que crec de debò que Marx i Engels reconeixerien com el seu.
No era el socialisme que s’havia imposat al poc temps de trair la primera revolució socialista triomfant al món, el 1917. Aquelles jornades havien estat, com deien a la pel·lícula, “l’inici d’una bonica amistat”.
Xavi Figuerola, nou militant de Marx21
Un moment essencial en 2025
Per a mi, les jornades de Marx21 van ser un moment essencial de l’any 2025 per aprendre sobre el marxisme i compartir experiències als nostres països d’origen i/o comunitats locals a Catalunya sobre la importància de considerar les diverses formes d’opressió en la nostra lluita contra l’explotació capitalista.
Això implica debatre i comprendre les interconnexions entre opressions com el racisme, el patriarcat, la xenofòbia, el capitalisme i l’imperialisme, tenint en compte el rerefons colonialista comú al sorgiment d’aquestes opressions i l’actual mode de producció capitalista que les alimenta mentre condueix a la Terra cap al desastre climàtic.
Espero continuar aquestes interaccions amb companyes i companys de l’Estat espanyol i altres llocs, ja que ens vam adonar que alguns dels nostres debats necessitaven una anàlisi més profunda.
A més a més, més enllà de la interacció camaraderil i el debat intel·lectual, aquestes jornades ens van animar a seguir endavant en el nostre camí vers la lluita social concreta, ocupant els carrers i mobilitzant-nos per a l’organització de classe que condueixi a la revolució socialista que els nostres països necessiten tan urgentment.
Rebecca Borges, membre de Mulheres Brasileiras Contra o Fascismo e o Racismo, Barcelona
Una visió des del Perú
Tota conversa implica almenys dos punts de vista, de vegades més. Això suposa dues actituds possibles. Hi ha els que es creuen posseïdors de la veritat. De vegades perquè creuen que es troba en un llibre que ja van llegir, és l’actitud bíblica. Hi ha els que dialoguen veritablement, és l’actitud creativa. Només des d’aquesta darrera es pot fer la revolució.
Vaig estar en una conversa amb amics de Marx21. Teníem dues diferències.
El que ells anomenen capitalisme d’Estat nosaltres en diem sistema burocràtic. Això amb prou feines si ho vaig esmentar, no era el punt.
El que ells anomenen marxisme nosaltres ho anomenem filosofia de la praxi. El mateix Marx deia no ser marxista. La filosofia de la praxi suposa la permanent sistematització de la pràctica social que canvia de tant en tant, de país a país.
A més, el marxisme-leninisme-trotskisme deixa fora centenars d’altres noms i totes les dones. Moltes vegades hem rebut greuges per dir això.
En aquestes jornades, en canvi, un company va respondre que efectivament les dones —Luxemburg, Kollantai, Sedova…— havien encertat més que els homes.
Em va agradar la conversa. Que es repeteixi.
Daniel Mathews Carmelino, militant d’Anticapitalistes Perú. Va participar a les jornades via Zoom.
