Paco Priego
La Il·lustració Fosca, també coneguda com a Moviment Neorreaccionari o Nrx, és un corrent filosòfico-polític d’extrema dreta sorgit a principis de la dècada dels anys 2000 a Estats Units.
Podem considerar-la el fonament del que teòrics com Cédric Durand o Yannis Varoufakis anomenen tecnofeudalisme. És una ideologia nativa digital, ja que, com veurem, les obres fonamentals de la mateixa no les hem de buscar originalment en textos impresos, sinó en publicacions a blocs i fòrums d’Internet.
Tot i que conflueix en espai i temps amb l’Alt-right, i moltes vegades sumen forces, no hem de confondre tots dos moviments. L’Alt-right és bàsicament un renaixement de la ultradreta més clàssica, que no té el factor de devoció vers la tecno-oligarquia que, com veurem, és essencial en la Il·lustració Fosca. La relació entre els dos corrents, a més, no ha estat exempta de frecs.
Podem rastrejar el germen d’aquesta ideologia al text de 1997, The Sovereign Individual, de James Dale Davidson i William Rees-Mogg. En aquesta obra, Davidson i Rees-Mogg teoritzen que, amb l’adveniment de la societat de la informació, l’estat deixarà de tenir sentit com a estructura i, assumint una visió anarcocapitalista de les relacions socials, l’individu emprenedor es veurà alliberat de les restriccions col·lectivistes.
També profetitzen la substitució dels diners fiduciaris que depenen dels bancs centrals per alguna classe de moneda digital, recolzada només pel seu valor de mercat. Si a vostè això li fa pensar en criptomonedes, doncs sí, bàsicament es tracta d’això. És difícil saber si aquí estem parlant d’una profecia complerta o d’una inspiració posterior, ja que l’origen de la primera criptomoneda de la història, el Bitcoin, avui dia continua envoltat de misteri, i es desconeix la identitat real darrere de l’àlies Satoshi Nakamoto, creador de la mateixa i, per tant, també d’on va poder treure la idea de crear la seva pròpia moneda digital.
En qualsevol cas, la Il·lustració Fosca com a tal s’inicia amb els escrits de Curtis Yarvin, àlies Mencius Moldbug, al bloc Unqualified Reservations. Amb Yarvin, enginyer de software de professió, i emprenedor empresarial del sector, en veiem una constant en aquest moviment, i és la seva relació amb el món de la informàtica i les empreses tecnològiques.
Els seus escrits serien posteriorment refinats pel filòsof britànic Nick Land, un apassionat de la cultura digital i de la ciència-ficció. A ell devem el terme Il·lustració Fosca, com a crítica al concepte d’Il·lustració, en el seu assaig del mateix títol de 2012, on exposa de manera resumida les idees de Yarvin sobre l’inevitable col·lapse de la democràcia liberal.
És un text estrany, ple de picades d’ullet a la cultura popular, de lectura absorbent, fins i tot si ets conscient de la seva extrema toxicitat, on es tergiversen les paraules i es distorsionen els conceptes, fins a fer-los significar el seu mateix oposat.
Hi teoritza que del col·lapse esmentat sorgirà un nou ordre, similar a ciutats-estat corporatives, que serà autoritari, sí, però just i pròsper. Un govern de CEOs, basat en la meritocràcia empresarial, amb un classisme justificat per un darwinisme social absolut, i amb devoció acrítica vers la tecnologia, com a factor impulsor d’un nou salt evolutiu. Si a vostè tot això li sona a distòpia cyberpunk, està captant l’essència del concepte.
Cinc pilars
S’acostuma habitualment a esmentar cinc pilars d’aquesta ideologia. Aquests serien:
-
El rebuig a la democràcia
En la seva teorització, la democràcia és el germen del feixisme (sona còmic, però estem tractant amb una lògica que distorsiona els conceptes). En la seva visió d’un anarcocapitalisme utòpic, democràcia i llibertat no són compatibles, ja que la tirania de la majoria restringeix el geni creador de l’emprenedor, que hauria de tenir llibertat absoluta.
Els teòrics de la Il·lustració Fosca idealitzen la vida a les antigues colònies obreres gestionades per les corporacions, així com la vida actual a les megalòpolis asiàtiques, elogien les baixes taxes de criminalitat, deixant que la brillantor de les llums de neó oculti, i fins i tot justifiqui, les tremendes desigualtats socials d’aquestes urbs, acceptant l’autoritarisme polític i la corrupció al darrera d’aquests projectes socials no ja com a mal menor, sinó com la via necessària cap al progrés.
Alguns teòrics neoreaccionaris plantegen el concepte de “votar amb els peus”: bàsicament, si no t’agrada el que la vida a la nostra ciutat perfecta t’ofereix, ves-te’n, de nou obviant cínicament la impossibilitat de fer tal cosa per a les persones més desafavorides que puguin quedar atrapades en una distòpia així.
-
El menyspreu vers la societat liberal i les seves institucions
En una analogia religiosa, es refereixen a l’entramat d’institucions i consensos que regulen la nostra vida social com “la Catedral”, i enquadren la seva oposició vers a ella com una rebel·lió contra una opressió religiosa, caricaturitzant conceptes com la correcció política, l’igualitarisme, la justícia social, etc. com a mers manaments religiosos, dels quals podem i hem d’alliberar-nos.
Portat a les darreres conseqüències, aquest concepte ha arribat a justificar teories de conspiració, on un estat profund cerca censurar i reprimir, a l’estil d’una inquisició, qualsevol dissens del dogma social establert.
-
Racisme
La Il·lustració Fosca és un moviment obertament racista, fins al punt d’encunyar el terme hiperracisme per definir-se. Són tan racistes com per ressuscitar desfasades idees de superioritat racial i eugenèsia, que semblen tretes directament de textos del segle XIX o principis del XX.
Abominen de la barreja de “races”, i sostenen que un factor fonamental de la prosperitat de les megalòpolis asiàtiques que tant admiren és la seva “homogeneïtat racial” (recordem de passada que no existeix tal cosa com a “raça” en el sentit biològic; les “races” són un producte del racisme).
Entre alguns seguidors, aquesta obsessió per l’eugenèsia ha derivat en un culte a la natalitat, per descomptat de criatures “àries”, que els fa oposar-se a l’avortament, als drets reproductius de les dones, i a l’alliberament de les dones en general.
-
Culte a l’apocalipsi i acceleracionisme
La Il·lustració Fosca no nega la crisi del capitalisme, al contrari, l’assumeix i proposa accelerar el col·lapse del sistema, el que anomenen acceleracionisme.
Com més aviat caigui aquest presumpte capitalisme liberal, amb les seves restriccions morals que abominen, abans es podrà construir sobre les seves ruïnes aquest ideal postcapitalista de distòpia futurista, arribant alguns partidaris del moviment en la defensa d’aquest futur postapocalíptic a internar-se en terrenys més propis de la ciència-ficció que de la teoria política, com el transhumanisme (l’evolució dels humans biològics a cyborgs) o la creació de ciutats fortalesa tecnològiques a illes artificials o a l’espai.
-
Formalisme
Aquesta paraula, en el context de la Il·lustració Fosca, significa abandonar tot prejudici moral, i abraçar la realitat tal com és, amb tota la seva brutalitat. Deixar de fingir que el poder real es pot moderar mitjançant lleis i tractats, i formalitzar l’status quo militar real.
En resum, abandonar qualsevol il·lusió pacifista, i abraçar la llei del més fort com a únic camí vàlid cap a una pau duradora, una pau basada en la submissió al més fort, a l’estil de la “pax romana”.
Influència
Aquest ideari, lluny de ser una anècdota intel·lectual, té un pes polític fonamental en el ressorgiment de la ultradreta durant aquesta dècada.
El seu culte a la tecnologia, el seu enfocament futurista, les seves picades d’ullet a la ciència-ficció, van ser molt ben acollides en el món de les ciències de la computació, en part per reivindicar l’estereotip de l’informàtic friki i antisocial.
La seva influència a Silicon Valley és notòria, tant entre el personal tècnic que treballa a peu de teclat, com entre emprenedors del sector i, sobretot, entre els amos de les grans corporacions ja establertes.
Així, a banda del mateix Yarvin, creador de la plataforma Urbit, podem destacar l’ex-enginyer de Google i jugador de pòquer professional Patri Friedman, nét del mateix Milton Friedman. És un dels grans impulsors de la idea de ciutats flotants a través de l’organització The Seasteading Institute, fundada juntament amb el també enginyer de software Wayne Gramlich.
Tant Yarvis com Friedman van veure finançats els seus projectes pel gran mecenes de la Il·lustració Fosca: Peter Thiel.
Capitalista de risc que, després de fer fortuna durant la bombolla puntocom als 90, ha fundat diverses empreses tecnològiques, com Palantir Technologies, dedicada a l’anàlisi i la mineria de dades. Segurament, la més coneguda és Confinity, que posteriorment es convertiria en PayPal, després de la seva fusió amb X.com. No, la xarxa social no, sinó un altre servei de moneder digital similar a Confinity, però sí, propietat de, ja trigàvem molt a anomenar-lo, Elon Musk.
Musk —¡és clar!— és un altre gran adepte a la Il·lustració Fosca, cosa que podem veure en el seu culte al natalisme o a la colonització espacial, o en els seus temptejos amb el transhumanisme, en projectes com Neuralink.
Pel que fa al que és purament polític, Steve Bannon, antic assessor de Donald Trump i ideòleg de la internacional reaccionària actual, es confessa influït per les idees de Yarvin, cosa que també fa l’actual vicepresident del govern Trump, J.D. Vance, també ex-capitalista de risc al sector tecnològic, i que en el seu dia va treballar per a Thiel en una altra de les seves empreses, Mithril Capital (sí, Thiel és un gran fan de l’obra de Tolkien).
En resum, la Il·lustració Fosca és un moviment tan extravagant com perillós, que flirteja amb l’apocalipsi, arreplegant feixisme amb cyberpunk, que ha seduït milers, si no milions, d’adeptes del món de la tecnologia, i que actualment ha posat els peus a les instàncies més poderoses del nostre planeta. Un perill que ja no ens podem permetre el luxe d’ignorar.
