Juan Antonio Gilabert Gil
En la història de la ciència ficció, hi ha dues sèries que han marcat el cor de les persones a qui ens agrada aquest gènere, tant literàriament com cinematogràficament.
Star Wars i Star Trek són dues sèries que van marcar una generació i segueixen marcant. En el fons, reflecteixen dues maneres de veure el món.
Star Wars recrea una civilització que ha creat una república al centre d’una galàxia molt lluny de la Via Làctia. Aquesta república és una confederació de planetes, i cadascun és independent. Després, a la vora exterior d’aquesta galàxia, hi ha els planetes lliures, que col·laboren amb la República però estan al marge. Aquesta visió recorda com està confeccionat el planeta Terra: els països rics s’autoproclamen democràtics i la resta del món treballa per a ells en condicions reprovables.
A Star Wars, anomenat també almenys a l’Estat espanyol Guerra de les Galàxies, el capitalisme és el sistema que impera a tota la galàxia i aquest sistema econòmic, no és qüestionat en cap de les sèries ni pel·lícules. El que es critica és qualsevol intent de monopoli per part de les grans corporacions. Això es veu molt clar a les pel·lícules 1, 2 i 3, on la Federació del Comerç, un conglomerat de comerciants i transportistes, vol imposar la seva força a la República.
La felicitat i prosperitat, segons La Guerra de les Galàxies, ve del comerç lliure de qualsevol restricció i aquest missatge és transversal a totes les pelis i sèries. La República no fa res perquè la vora exterior arribi a la prosperitat que aquests planetes tenen, ni els interessa. Tant és així, que a la vora exterior hi ha l’esclavitud i s’aprofundeix més en el liberalisme econòmic.
Un factor principal a Star Wars és la força. La força és el que uneix tota la vida a la galàxia i més enllà. I les persones que la controlen tenen poders sobrenaturals. Per controlar-la, es crea des de temps immemorials, una acadèmia on es decideix des de dalt qui pot ser Jedi i qui no. Això, al llarg de totes les pel·lícules i sèries i fa que es produeixi la divisió entre Jedis i Sith.
A diverses pel·lis i sèries de la saga, no acaba d’estar clara la diferència entre Jedis i Sith i és que encara que les i els primers presumptament defensen la república i la seva democràcia burgesa i les i els Sith presumptament tot el contrari, diverses vegades es canvien els papers. Vist des d’una perspectiva anticapitalista, la gent revolucionària no hauria d’unir-se a cap dels bàndols, te nint les i els Jedis com a aliats circumstancials. A l’última pel·li de la saga, Yoda i Luke, dos grans Jedis, reconeixen que va ser un error crear l’acadèmia i convertir-se en buròcrates.
Star Trek és de debò una saga de ciència ficció, ja que es basa en la ciència i no com Star Wars, que és més una fantasia del seu creador George Lucas.
Star Trek es basa en una societat on la que La Terra ha patit una tercera guerra mundial al segle XXI, produïda per la tremenda voracitat capitalista. Això fa que la societat resultant torni a un estat medieval.
El 2063, es produeix el primer contacte amb alienígenes quan un científic al marge de la societat llança un coet molt avançat que crida l’atenció d’una espècie alienígena que es dedica a contactar amb espècies pensants que arriben a un cert nivell de tecnologia. Un cop arriben els vulcans a la terra, la societat deixa definitivament el capitalisme i s’endinsa cada cop més en una societat semblant al socialisme.
En aquesta societat no hi ha diners i cada persona aporta a la societat allò que pot. La humanitat, imbuïda per l’exemple dels alienígenes, que també viuen en una societat no capitalista, evolucionen i ràpidament creen una societat igualitària que inclou la majoria de les races alienígenes de la Via Làctia coneguda. Aquesta es diu la Federació de Planetes Units.
A la saga de Star Trek hi ha dos personatges que marquen dos períodes importants a la saga. Els capitans Kirk i Jean-Luc Picard.
Kirk representa la generació que neix una vegada creada la Federació i s’apunta a la flota espacial per conèixer la galàxia, des d’un punt utòpic i anàrquic. Amb ell, la seva tripulació no obeirà ordres des de dalt. Fins i tot arriba a fer trampes per al seu ascens a capità. Jean-Luc Picard, neix un segle més tard i és més institucional. La seva generació ja viu en una societat burocràtica, que ha perdut l’esperit aventurer i només es dedica a gestionar la societat que ha creat la Federació. Però tots dos capitans, sempre tindran present que la lluita per la igual i la llibertat són fonamentals.
Des d’un punt de vista anticapitalista, Star Trek és el més proper que podem trobar a la ideologia anticapitalista.
Aquesta saga es va crear a mitjans dels 60 del segle XX i forma part de la contracultura que va germinar el 68. Ens presenta una societat que ha avançat i viu en una galàxia sense injustícies racials ni econòmiques. A més, un altre punt a favor és que els dolents són alienígenes que encara viuen en diferents fases del capitalisme.
El pitjor és que Star Trek segueix aquesta idea errònia que tot ha de ser destruït perquè la humanitat pugui tornar a començar i així aconseguir la societat socialista que estem buscant. Un altre punt negatiu, és que des del principi, la Federació es crea des de dalt i tota crítica al sistema és aixafada per la burocràcia. Tant a les pel·lícules com a les sèries de la saga, es veu la lluita dels protagonistes contra la cúpula dirigent i al final, és clar, guanya la burocràcia.
