ES CA

Paco Priego

Si et pregunto què saps del moment actual de la política nord-americana, és probable que estiguis al corrent dels deliris de Donald Trump sobre annexionar Groenlàndia, Canadà o Panamà a EUA. Però potser no t’hagi arribat el cisma que en aquests moments existeix dins del trumpisme, un enfrontament que ha escalat fins al que ja molts comentaristes polítics a Estats Units anomenen obertament la Guerra Civil MAGA (per Make America Great Again, lema del trumpisme).

Els bàndols en aquesta guerra solen ser anomenats, per una banda, els Nativistes, que representarien la base conservadora tradicional del moviment, i la seva visió supremacista blanca, fonamentalista cristiana, LGTBIfòbica, conspiranoica, aïllacionista i antiintel·lectual. Per l’altre, els Oligarques (també anomenats els Techbros), que representarien el sector més partidari del llibertarisme econòmic i la desregulació en l’àmbit laboral i empresarial, que són acusats pels primers de ser uns nouvinguts que volen segrestar i desvirtuar el moviment que ells van crear.

Al primer bàndol destaquen veus com la de l’agitadora Laura Loomer, habitual del portal conspiranoic Infowars, o Steve Bannon, antic estrateg del mateix Donald Trump.

Pel que fa al segon bàndol, la seva veu més prominent és, òbviament, Elon Musk.

Les suspicàcies soterrades entre els dos corrents han esclatat recentment en tota la seva esplendor amb el debat sobre la immigració especialitzada, i els visats tipus H-1B.

El visat H-1B és un visat de treball temporal, pensat per a treballadors especialitzats, que s’atorga per un període de tres anys, prorrogables a sis, a partir dels quals el titular deu, o bé abandonar el país, o obtenir-ne un nou visat, encara que hi ha excepcions.

Va més enllà de les intencions d’aquest article submergir-se en tot el procés burocràtic involucrat. El que és important entendre és que el treballador és patrocinat pel seu ocupador per obtenir-lo, i que si la relació laboral s’acaba, el visat caduca en aquell mateix instant. Sí, hi ha de nou possibles excepcions, però comporten un desafiament burocràtic amb escasses possibilitats d’èxit.

Aquest funcionament obre la porta a tota classe d’abusos laborals, atès que el treballador no té l’opció de renunciar, si no vol caure en la irregularitat. Sense anar més lluny, és prou sabut que X/Twitter va poguer sobreviure a la fuga en massa de personal tècnic, després de les lleonines condicions laborals imposades per Elon Musk, gràcies als treballadors beneficiaris d’aquests visats, que no tenien la possibilitat de dimitir i buscar una altra feina, com van fer els seus companys.

No és estrany, per tant, que Musk, igual que molts altres magnats tecnològics, sigui un gran defensor d’aquests visats. Això li ha posat en conflicte directe amb el sector més directament anti-immigració del món MAGA, que clama escandalitzat contra aquests oligarques que volen portar migrants indis a “treure’ls la feina” als americans.

Podem datar l’incident inicial de la Guerra Civil MAGA: el 23 de desembre de 2024. Va ser llavors quan Laura Loomer, popular agitadora de la ultradreta mediàtica nord-americana, va criticar l’elecció de Sriram Krishnan com a futur assessor de la Casa Blanca per a polítiques sobre intel·ligència artificial, a causa de les declaracions que havia fet en el passat, a favor de relaxar els requisits d’immigració per a personal qualificat.

Laura Loomer es queixava que la visió de Krishnan era oposada a l’esperit de “l’Amèrica primer”, i clamava contra tots aquests executius tecnològics que s’estaven posicionant al nou gabinet de Trump, sense haver-li donat suport mai anteriorment.

Musk va sortir en defensa de Krishnan, indicant que EUA pateix una escassetat d’enginyers excel·lentment talentosos. Posteriorment, va acusar Laura Loomer de ser un troll. Laura Loomer no es va quedar callada, i al seu compte de X va respondre amb la diatriba següent: “Els lluitadors més lleials del president Trump amb més audiència a MAGA són tots anti-Big Tech i ens donen nàusees els Techbros que pensen que som camperols i ximples. Les festes de pijames de les Big Tech i el fals festival de l’amor a Mar-a-Lago acabaran aviat, nois”.

Tots sabem què passa quan li portes la contrària a Elon Musk a X, oi?

Bé, sembla que Laura Loomer no ho sabia, perquè el següent que va passar és que va veure el seu tuit eliminat, el seu compte suspès durant 12 hores, i el seu estatus d’usuari Premium —i amb això la facultat de monetitzar el seu compte— revocats, la mateixa sort que van córrer diversos comptes influents del sector Nativista.

Al vesper es va unir a continuació Vivek Ramaswamy, que en principi havia d’acompanyar Musk al nou Departament d’Eficiència Governamental (DOGE per les sigles en anglès), encara que, al moment d’escriure aquestes línies, sembla que Ramaswamy, frustrat per la seva manca de participació en les grans decisions, estaria considerant deixar el DOGE, i postular-se per ocupar la vacant deixada al Senat pel nou Vicepresident, J.D. Vance, fins ara senador per Ohio.

Ramaswamy va fer unes explosives declaracions a X, en les que acusava la cultura popular nord-americana de promoure la mediocritat, citant diverses sèries i pel·lícules com a exemples. Els seus comentaris van aixecar gran indignació entre les files conservadores, fent que veus com la de Nikky Haley sortissin en defensa de la cultura popular nord-americana.

L’última celebritat conservadora a unir-se a aquesta baralla ha estat Steve Bannon, ex-assessor de Donald Trump en el seu primer mandat, i gran ideòleg de la internacional reaccionària, Bannon ha carregat contra Elon Musk en una entrevista al diari italià Il Corriere della Sera, afirmant que s’ha proposat personalment acabar amb ell. A més, aprofità l’origen sud-africà de Musk per qualificar-lo de racista, qualificatiu que, venint del mateix Steve Bannon, és com a mínim còmic.

Es comprensible, però, la seva fúria. Bannon porta anys construint un moviment reaccionari internacional prou exitós, basat en el vell i confiable nacional-populisme, i ara veu que tot això pot descarrilar, per culpa de uns somiatruites influenciats per les idees “tecnofeudalistes” o “neorreaccionàries” de la Il·lustració Fosca (Peter Thiel, gran valedor actual d’aquest corrent, va ser soci d’Elon Musk a PayPal, on van protagonitzar una historia d’amor-odi digna d’una telenovel·la), que volen deixar tot això de banda, per construir una distopia cyberpunk de dubtosa viabilitat.

Malgrat tot, algunes fonts parlen de simpaties intel·lectuals de Bannon vers aquest corrent: al cap i a la fi, estem parlant d’un home pràctic, amb un full de ruta ben traçat des de fa temps.

I a tot això, què en diu Donald Trump? Fins ara, ha donat suport a Musk en el conflicte, però si alguna cosa tenen en comú Trump i Musk, a més de ser multimilionaris, és el fet de ser dos narcisistes que, si cauen del seu ego, es maten. Dues persones així és impossible que coexisteixin pacíficament. Tard o d’hora lluitaran per ser la única estrella a l’escenari. I això Steve Bannon, sens dubte, ho sap.

Així doncs, aquest conflicte està lluny de solucionar-se, i els primers dies del mandat de Trump pot ser que ens donin pistes de com evolucionarà en el futur.

Sens dubte és divertit veure l’extrema dreta barallar-se, però això no ens ha de fer perdre el focus que la immensa majoria dels seus votants són persones de classe treballadora, que han estat entabanades per participar en aquesta batalla de l’últim contra el penúltim, en contra dels seus propis interessos de classe.

Sí, els visats H-1B són una eina nefasta, però no per obrir les fronteres, sinó per promoure l’explotació laboral.

El que tots aquests magnats volen realment és retallar drets a totes les persones treballadores, independentment del seu passaport.

La propaganda neofeixista ja ha guanyat massa terreny. No podem cedir-ne més. Hem arribat a una cruïlla, on ja no podem equivocar-nos de camí. Ens hi juguem drets obtinguts durant dècades de dures lluites i la possibilitat d’un futur distòpic en això.