L’extrema dreta —ja sigui VOX, l’invent d’Alvise Pérez, o el nou partit ultra de Sílvia Orriols a Catalunya— utilitza, fins i tot abusa, de les xarxes socials. Passen d’espais de debat a paradisos de la desinformació. Aquest article analitza el problema i planteja algunes respostes.
Paco Priego
El passat 6 de desembre coneixíem una notícia insòlita. El Tribunal Constitucional de Romania anul·lava els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials en marxa, celebrades el 24 de novembre.
La segona volta havia de disputar-se el diumenge 8 de desembre, però ara s’haurà de repetir el procés sencer.
El motiu és, com a mínim, sorprenent: el candidat de la ultradreta Călin Georgescu —que havia estat el candidat mes votat, i havia d’enfrontar-se en segona volta a la candidata del centre liberal Elena Lasconi— presumptament s’hauria beneficiat d’una campanya orquestrada a xarxes socials, principalment a TikTok, on és molt actiu, mitjançant comptes bots coordinades.
També s’acusava a la mateixa xarxa social d’haver afavorit aquest contingut mitjançant el seu algoritme, i diverses fonts oficials han acusat a Rússia de patrocinar la operació.
La decisió no ha estat exempta de polèmica. La mateixa Elena Lasconi, que havia de enfrontar-se amb Georgescu en segona volta, ha qualificat la decisió del tribunal com “il·legal” i “immoral”, afirmant que “l’estat romanès ha trepitjat la democràcia”.
Òbviament, tant Rússia com TikTok han negat totes les acusacions, però això és irrellevant pels propòsits d’aquest article. Perquè el que importa és que ja fa molt temps que ens hem acostumat a conviure a les xarxes socials amb manipulació, fake news, bots, trolls, i algoritmes creats per afavorir posicions polítiques de dreta i ultradreta.
El 6 de desembre de 2016, la BBC es feia ressò del cas de la ciutat nord-macedònia de Veles. Per a preocupació de la comunitat educativa local, els adolescents de la ciutat havien descobert una afició tan lucrativa com perillosa: crear pàgines web de fake news, enfocades al mercat nord-americà. Copiant l’estil dels portals d’ultradreta d’Estats Units, creaven pàgines amb noticies sensacionalistes inventades, que desprès publicitaven a Facebook, on eren consumides àvidament pels partidaris de Donald Trump, aleshores en la seva primera campanya electoral.
Els ingressos per publicitat obtinguts gracies a les visites animaven cada vegada a mes joves a crear el seu propi lloc web de desinformació.
Ha plogut molt des d’aleshores, i la desinformació ha evolucionat molt. Ja no parlem d’estudiants escrivint fake news en el seu temps lliure, sinó d’una activitat professional.
La indústria de la mentida
Granges de bots i de trolls gestionant milers de comptes a xarxes socials, canals a Telegram o Youtube amb milers de seguidors, vídeos amb qualitat professional… la mentida s’ha convertit avui dia en una industria que genera a parts iguals diners i poder, que pot posar i treure governs, fer-nos renegar de la ciència i abraçar la superstició, i portar al món per un camí molt fosc, si no hi posem remei.
La notícia de la que parlàvem al principi sobta, però també activa al teòric de la conspiració que tots portem a dins.
És el fet el que espanta, o és només l’eina emprada? Tothom deu saber que ja fa molt que TikTok és acusada de tota mena de practiques malicioses que, no siguem ingenus, són el pa de cada dia a qualsevol xarxa social. El gran problema és que aquest nouvingut es xines, així que la seva presencia en un ecosistema tradicionalment occidental, molesta.
Però, quan parlem de manipulació política a xarxes socials, aquesta no és la primera marca en la que pensem, oi? TikTok fa la seva, sens dubte, però encara és un aprenent davant el campió mundial de la categoria, X/Twitter.
En un temps va ser coneguda per ser el lloc on calia ser-hi per conèixer el que passava dia a dia: va ser la xarxa social que ens va informar, a peu de carrer i en temps real, d’esdeveniments tan importants com la Primavera Àrab. Però ja feia molt que s’havia tornat d’una àgora pública a una taverna sòrdida, on l’atenció la tenia qui cridava més fort, i les expressions malsonants campaven a plaer.
Aquesta degradació és quelcom que totes les xarxes socials han patit, però a Twitter, com es deia aleshores, pel seu enfocament al diàleg directe entre usuaris, es feia molt notori. Aquest ambient enrarit encara va empitjorar exponencialment a partir de 2022, quan va entrar en escena un personatge tan famós com polèmic. Sí, l’home que ens portarà a Mart, el Tony Stark de la vida real. És hora de parlar d’Elon Musk.
Magnat dels negocis o home espectacle? Geni visionari o il·luminat delirant? La carrera d’Elon Musk oscil·la entre els èxits empresarials i de relacions públiques, i les polèmiques familiars, polítiques i judicials.
Com una encarnació de l’arquetip del milionari excèntric, la seva figura provoca de tot menys indiferència. Usuari compulsiu de Twitter, Musk primer es va convertir en el màxim accionista de la empresa, però aviat va tenir enfrontaments amb la resta de la junta directiva, degut a la seva visió del funcionament del servei, cosa que el va a portar a la tortuosa compra de la companyia per 44.000 milions de dòlars.
Llibertat
Des d’aleshores, la seva peculiar interpretació de la llibertat d’expressió, rehabilitant usuaris suspesos per conductes abusives, fent gairebé irrellevant la funció de bloqueig, i donant privilegis de visibilitat als usuaris disposats a pagar una subscripció premium al servei, unides a les retallades de personal en àrees tècniques, han portat a una degradació extrema de la experiència d’usuari.
X, com el seu nou amo l’ha rebatejada, s’ha tornat un infern de discursos d’odi, desinformació i teories de la conspiració, un infern que sembla molt del gust del seu nou propietari, que no té cap problema en contribuir a la festa amb publicacions provocadores, que son promocionades descaradament a la plataforma de la que és amo, àrbitre i jugador.
Fins ara, la falta d’una competència sòlida a X havia deixat tota aquesta mala maror en queixes resignades, però recentment ha aparegut un nou actor a l’escenari.
La plataforma Bluesky es va obrir al públic general en febrer d’aquest any, però ha estat després de les eleccions nord-americanes quan ha tingut la seva explosió.
Va més enllà dels propòsits d’aquest article explicar les diferencies tècniques entre ambdues plataformes, el que importa és que la experiència d’usuari que proporcionen es molt semblant, però Bluesky proporciona als usuaris eines de moderació eficients, que limiten la volada dels discursos tòxics.
El favoritisme, expressat a X durant tota la campanya, d’Elon Musk per Trump, unit a acusacions de que la plataforma hauria promogut el contingut favorable al candidat republicà, així com el fet que el mateix Musk vagi a formar part del nou govern de Trump, està foragitant ara mateix a molts usuaris d’X cap a la competència.
Celebritats de la cultura i l’espectacle, divulgadors científics, periodistes i capçaleres mediàtiques de prestigi… cada cop més usuaris influents anuncien públicament la seva retirada de la plataforma de Musk, i molts acaben recalant a Bluesky. La reacció d’Elon Musk a aquest èxode d’usuaris està essent de vegades d’una immaduresa ratllant el ridícul. Està per veure en què acabarà tot això, però el que sembla ja demostrat es que la tolerància als discursos d’odi no és infinita.
Dit tot això, què fer, des de una perspectiva la d’esquerra revolucionaria?
Sentit crític
Els darrers dies, fruit de la decadència de X, estem veient un debat, sobre si el que cal és abandonar aquesta xarxa, o resistir-hi, i no entregar-la al discurs reaccionari.
La meva opinió personal sobre aquest cas concret, és que X no és cap trinxera per la qual lluitar.
És un producte del que som consumidors. I com a consumidors, la nostra arma més poderosa contra una marca comercial és el boicot. Anar a X a queixar-nos del malament que ho està fent X, no incomodarà gaire a Elon Musk, mentre continuem consumint el seu producte. Passar-nos a la competència sí els fa mal a les empreses on cal, als llibres de comptes.
Però, al cap i a la fi, no deixa de ser com deixar de beure Coca-Cola per passar a beure Pepsi. I advocar per qualsevol altre xarxa més minoritària, més descentralitzada, tampoc és la solució. Encara menys ho és, més enllà d’aquest cas concret, satanitzar les xarxes socials mateixes, com es va fer al passat amb els videojocs, la televisió, els còmics, el rock…
Ens agradi o no, les xarxes socials han arribat a aquest món per quedar-s’hi, i el que hem de fer és aprendre a conviure amb elles, perquè ja formen part de la cultura popular, i han demostrat la seva utilitat en el passat.
La veritable solució és desenvolupar sentit crític, aprendre a contrastar la informació, i estar previnguts davant el que llegim a les pantalles. I portar aquest debat a les nostres famílies, als llocs de feina, als carrers, al món reial.
Perquè és allà només on es pot generar el contrapoder que ens permeti aturar la desinformació, i fer canvis veritables.
Sí, és important tenir presencia amb les nostres idees a xarxes socials, saber-ne identificar allà les tendències, saber descartar les mentides i intoxicacions, i també saber com, quan i on encarar els debats.
Però sempre tenint molt clar que el món no es canvia des del darrere d’una pantalla retro-il·luminada, sinó essent-hi present a peu de carrer a les lluites, contra la desinformació, i contra totes les opressions que la fan servir com a arma.
Pots seguir Marx21 a diverses xarxes!:
Facebook: @marx21net · Twitter: @marx21Cat· Bluesky: @marx21net.bsky.social · Instagram: @marx21net · Threads: @marx21net · Telegram: @Marx21Cat· Tik-Tok: @marx21net
Deja tu comentario