Rubén James Vargas
Quan em vaig proposar escriure aquesta ressenya, la intenció inicial era que fos una lectura lleugera per arrencar-vos uns somriures.
No obstant això, ateses les circumstàncies recents, especialment l’horrible gestió per part dels governants de la Generalitat durant la DANA a la Comunitat Valenciana, amb els seus danys materials i més de 200 víctimes mortals, així com les successives i cada vegada més freqüents DANAs a altres llocs de la península, és possible que aquest text adquireixi més rellevància de la que inicialment hagués tingut.
Com cada any, a l’octubre arribava l’època de Halloween. Començava a veure, tant a les xarxes socials com als comerços, temàtiques tenebroses de monstres, vampirs, mòmies i licàntrops, entre altres éssers. El sistema capitalista global ha aconseguit globalitzar aquesta festa d’origen cèltic, com ha fet amb altres, com el Nadal o Sant Valentí. I, seguint la seva lògica, els empresaris cerquen acumular tant de capital com poden aprofitant-se d’aquest període.
Sempre he estat molt fan de les cançons relacionades amb aquesta festa, ja sigui la banda sonora dels Caçafantasmes (Ghostbusters) de Ray Parker Jr., Thriller de Michael Jackson, Somebody’s Watching Me de Rockwell, La família Addams o la banda sonora de Pesadilla antes de Navidad (“This is Halloween”). En fi, tots tenim els nostres plaers culpables.
Dit això, normalment, en aquesta època els diferents algorismes de les xarxes socials m’acaben introduint aquest tipus de contingut.
Però aquest any em va saltar The Vampire Conspiracy (La conspiració dels vampirs) d’Oli Frost, i em vaig quedar perplex. Aquest tema, que manté l’estil “spooky” dels clàssics vuitanters esmentats, busca explorar com uns “vampirs socialistes”, en el seu interès per mantenir vives i saludables les seves fonts d’aliment, apliquen polítiques verdes i ecosocials, mentre que els humans —o més ben dit, els que els dirigeixen— s’entesten en autodestruir-se amb polítiques ecocides que acceleren el canvi climàtic. Ja que els humans “ecològics” i “campestres”, tenen la sang més deliciosa.
Ambientalista
El repertori d’Oli Frost és força variat, però sempre busca enviar un missatge ambientalista, des d’una Caça de Bruixes on ens intentaven advertir sobre els dimonis del petroli sense èxit, fins a representar el canvi climàtic com un malson administratiu per als Segadors d’Ànimes a les oficines de la Mort.
Dit això, no totes les seves cançons tenen la temàtica “jalowinesca”. Altres temes inclouen Ken, que té un missatge per a Barbie perquè no el rebutgi, ja que el seu cor de plàstic acabaria a l’oceà contaminant-lo amb microplàstics, una clara referència a la reeixida pel·lícula de Barbie, o un tema sobre el fantasma d’un dinosaure que ens explica el que haurien fet si haguessin vist venir l’asteroide que els va extingir, una picada d’ullet a la pel·lícula No mires arriba.
Tot i això, les meves favorites són les que tenen temàtica de Halloween. Oli Frost ha tret, fins ara, les parts 2 i 3 de Socialist Vampire Conspiracy (La conspiració dels vampirs socialistes). A la segona part, identifica els homes llop com la classe burgesa que ens oprimeix amb la seva ideologia lobuna. Ens qüestiona si som lliures de debò quan les forces del mercat ens mantenen lligats i dòcils amb una corretja.
El vampir ens explica que ens inculquen que és la nostra naturalesa lluitar entre nosaltres i ser un “llop solitari”, però que això només és un mite utilitzat per mantenir-nos encadenats i que, en realitat, poden assaborir la comunitat a la nostra sang.
A la tercera entrega, ens explica com el vampir, un cop arriba al poder, ens deshipnotitza del control dels licàntrops per rehipnotitzar-nos i fer-nos acceptar la nacionalització dels serveis públics, que els rics paguin més impostos i que els propietaris baixin els lloguers .
La cançó més rellevant fins ara és la dels Segadors d’Ànimes, que estan farts de la sobreexplotació laboral que pateixen a les oficines de la Mort, causada pel canvi climàtic. Aquests decideixen formar un sindicat de segadors per presentar les seves queixes davant dels seus caps i que escoltin els seus murmuris.
S’empoderen
Tot i això, els neguen les seves demandes de paralitzar el Projecte Clima, ja que suposaria pèrdues per als inversors. L’únic que aconsegueixen és un pla per anar amb bici a la feina, per tal de reduir individualment la seva empremta de carboni.
Farts d’això, els segadors s’empoderen, s’organitzen i prenen el control del Llac de les Ànimes, perquè ells són els que empunyen les dalles i saben com fer la feina. Eliminen els rols de gerència i tracen nous objectius empresarials perquè el Més Enllà posi la vida en primer lloc.
A través de la sàtira, Frost ens ofereix idees sobre com fer front a la crisi climàtica, des de la protesta i l’organització sindical, exercint pressió sobre els polítics perquè apliquin solucions ecosocials de veritat. Si la crisi no fos tan greu, aquests temes quedarien com una anècdota graciosa i una mica friqui.
Emergències
Però, atès el que estem vivint amb les emergències climàtiques que estem patint a València i altres llocs, la incompetència total dels nostres governants per garantir la nostra seguretat, ja no podem esperar que uns vampirs enderroquin el sistema dels licàntrops burgesos i es converteixin en els nostres “overlords” (senyors suprems), com deien alguns usuaris en els comentaris, els qui “impacientment els esperen”.
Tampoc no podem esperar que la Mort es posi en vaga i se sindicalitzi. Ha de ser la classe treballadora en el seu conjunt la que en prengui consciència i s’adoni de la seva veritable força per canviar aquest sistema i crear-ne un de més just.
I, malauradament, arran dels recents esdeveniments, però alhora esperançadorament, estem veient com la classe treballadora a València està prenent consciència, quan protesten contra els dirigents i els monarques, quan s’organitzen per recolzar-se mútuament i retirar el fang de les carrers.
Prenen consciència quan el govern de la Generalitat envia la policia per reprimir els afectats per la DANA que es manifesten demanant la dimissió de Mazón. Les persones revolucionàries que advoquem per un socialisme des de baix hem de donar suport a la classe treballadora quan lluita pels seus interessos laborals, climàtics i de supervivència. Tota la nostra solidaritat des de Marx21 amb la classe treballadora i les altres persones afectades per la DANA a València.
