ES CA EN عربي CS DA PL TR ελ 한국어

IST

  1. Celebrem la caiguda del règim de Bashar al-Assad a Síria. Felicitem el poble sirià per la derrota final d’una dictadura que l’havia governat terriblement durant més de 50 anys, havia matat centenars de milers de persones, havia empobrit i desplaçat milions i havia destrossat el país. La revolució democràtica i popular del març de 2011 finalment ha estat vindicada.
  2. S’ha tret un enorme pes de sobre les espatlles del poble sirià. La caiguda d’Assad és una oportunitat perquè aquest poble, independentment de la seva religió o ètnia, construeixi una nova Síria lliure i independent sobre les ruïnes d’aquesta dictadura assassina.
  3. El règim va respondre a la revolució desencadenant la terrible guerra que va devastar Síria durant la darrera dècada. Amb l’ajuda dels seus aliats —Rússia, Iran i Hezbollah— Assad va aconseguir aixafar militarment les forces revolucionàries. Tot i això, la resistència popular amb el temps va debilitar tant el règim que, quan Hay’at Tahrir al-Sham (HTS) va muntar la seva ofensiva, ningú estava disposat a defensar-lo.
  4. El moment del col·lapse va estar determinat per factors interns i externs que es van entrecreuar, com ara: la distracció de Rússia a Ucraïna; l’afebliment de l’Iran i Hezbol·là per l’ofensiva israeliana des del passat setembre; la negativa del règim per normalitzar les relacions amb Turquia; la seva negativa a cercar una solució política negociada; i la decadència i col·lapse de les seves institucions, en particular l’exèrcit.
  5. L’avenç d’HTS i altres milícies opositores no hauria estat possible sense l’aprovació i el suport de Turquia. Hi va haver molt pocs enfrontaments importants amb les forces del règim i les ciutats van caure a un ritme extraordinari. Damasc va caure després de només 12 dies. Les forces del règim, inclosos soldats i oficials subalterns, es van negar a defensar-la. Les tropes van abandonar les armes i van tornar als seus pobles i ciutats. Quan les masses van veure que les forces del règim s’havien retirat, van inundar els carrers, cridant per la caiguda del règim i l’alliberament. Va ser després que les forces de HTS van avançar per les ciutats.
  6. La guerra ja havia permès a les potències estrangeres aconseguir les seves pròpies esferes d’influència a Síria. Això continua malgrat la fugida de la dinastia Assad. Turquia ara té una influència dominant. Tot i que Estats Units i Israel probablement haurien preferit mantenir un règim d’Assad debilitat a Damasc, veuen la seva caiguda com a part del procés de “reordenament de l’Orient Mitjà” que va començar amb l’ofensiva contra el Líban. Israel ha llançat bombardejos massius dissenyats per destruir les capacitats militars de Síria, va consolidar el control dels Alts del Golan i va ocupar nous territoris. Israel pretén convertir Síria, que ha lliurat tres guerres contra ell, en un Estat desmilitaritzat, sigui quin sigui el seu futur govern. EUA també ha portat a terme nombrosos atacs aeris i manté el seu propi enclavament a Síria. Aquestes són amenaces importants per a la nova llibertat del poble sirià.
  7. HTS ara controla el govern a Damasc. Es tracta d’una organització gihadista que, encara que disciplinada i eficaç, ha aplicat polítiques repressives i socialment conservadores a Idlib. Té molt poca base social i tindrà dificultats per assolir un equilibri entre les seves pròpies ambicions i interessos, els de les forces polítiques sirianes rivals i les demandes de les potències estrangeres. Aquesta és una recepta per a més inestabilitat i conflicte.
  8. Donem suport a totes les accions per ampliar i enfortir les possibilitats d’organitzar la classe treballadora i les masses en general contra el capitalisme sirià i contra els depredadors imperialistes i regionals. Donem suport a les demandes del nostre grup amic, Corrent d’Esquerra Revolucionària, per a la ràpida construcció d’una Síria democràtica:
    1. Protegir les llibertats públiques i individuals: les llibertats que la gent siriana va guanyar a través de grans sacrificis han de ser salvaguardades. Demanem la reactivació de les activitats polítiques, sindicals i socials, així com la llibertat de formar i operar partits, associacions i sindicats. També cal restaurar les llibertats d’opinió, de premsa, d’organització i de protesta.
    2. Un govern de transició incloent: aquest govern ha de garantir i protegir aquestes llibertats, brindar seguretat a la ciutadania, rebutjar el sectarisme i el racisme, i reestructurar l’aparell militar i de seguretat per centrar-se únicament en la salvaguarda de la sobirania nacional i les fronteres. Aquest govern de transició tindrà dues tasques principals:
      • Preparar les condicions per triar una assemblea constituent que redacti una nova constitució democràtica.
      • Organitzar eleccions parlamentàries lliures i justes basades en la representació proporcional.
    3. Unir els moviments d’esquerra i democràtics a Síria: les masses sirianes estan desitjoses de tota forma d’activisme i rebutgen tant la tornada a l’antic règim com un nou sistema autoritari sectari. L’esquerra ha de participar en aquestes lluites i coordinar esforços pel bé més gran de les classes treballadores i de tot el poble sirià, construint un sistema democràtic i no sectari que garanteixi la justícia social i la igualtat.
    4. Posar fi a tota ocupació estrangera: treballar per expulsar totes les forces estrangeres de Síria i alliberar els territoris ocupats, inclosos els Alts del Golan.
    5. Fer front a l’ocupació israeliana: resistir les agressions en curs d’Israel i refermar el suport revolucionari i de principis a la causa palestina.
  9. Turquia ha de posar fi a totes les operacions militars, la presència militar i les polítiques que creen tensions i conflictes a Síria entre les forces d’oposició sirianes i l’oposició kurda a Síria. Un conflicte entre el poble kurd i altres pobles a Síria podria conduir a una altra guerra civil i convertir-se en un greu atac al dret del poble kurd a existir i viure a Síria. S’han de crear les condicions perquè el poble kurd, com tots els pobles de Síria, determini lliurement el seu propi destí, i Turquia no ha d’intervenir en aquests esdeveniments.
  10. Els polítics tradicionals i l’extrema dreta a Europa i Turquia han reaccionat a la caiguda d’Assad exigint que les persones refugiades sirianes tornin a casa. Àustria ha anunciat plans per deportar-les, mentre que Bèlgica, la Gran Bretanya, França, Grècia i Alemanya estan suspenent les sol·licituds d’asil sirianes. Les persones refugiades sirianes són víctimes de l’opressió d’Assad i del racisme antiimmigrant. Tenen dret a tornar a casa si així ho desitgen, però també tenen dret a decidir quedar-se als països on han reconstruït les seves vides. És menyspreable que una gran victòria democràtica sigui l’excusa per a una campanya racista que converteix les persones sirianes en bocs expiatoris. Donem la benvinguda a les persones migrades i refugiades alhora que rebutgem tots els controls d’immigració.

Coordinació del Corrent Socialisme Internacional (IST), el corrent internacional del qual Marx21 forma part, 14 de desembre de 2024