Entrevista amb un socialista sirià
El socialista sirià Ghayath Naisse explica que la caiguda de Bashar al-Assad obre possibilitats per a un retorn de la lluita des de baix.
Arthur Townend
Després de dècades de dictadura sagnant i repressiva a Síria, el règim d’Assad ha caigut. Bashar al-Assad, que dirigia el país des de la mort del seu pare l’any 2000, va fugir de la capital, Damasc, diumenge 8 de desembre, al matí.
Hayat Tahrir al-Sham (HTS), un grup armat islamista, va llançar un ofensiva llampec contra el règim d’Assad fa deu dies. Després d’assaltar la ciutat del nord d’Alep, HTS va avançar cap al sud en direcció a Damasc.
Va revifar la llarga guerra civil, que va veure Assad ofegar en sang una revolució popular l’any 2011 i potències imperialistes rivals intervenir al país.
El socialista sirià Ghayath Naisse explica que la caiguda d’Assad “és un gran moment a la història de Síria”. “Hi ha moltes oportunitats i molts perills. “Ha estat una gran alegria veure aquest esdeveniment després de tot aquest temps i tota aquesta lluita”.
“Hi ha alegria perquè ja no tenim aquest règim d’Assad, aquesta dictadura autoritària i sagnant. Però, juntament amb aquesta alegria, tenim algunes pors perquè l’agent del canvi no és el que volem que sigui. Hi ha tanta por degut a HTS i el que representa”.
“L’agent del canvi” —el grup HTS liderat per Abu Mohammad al-Jolani— va enderrocar Assad amb el suport de Turquia. No va caure mitjançant mobilitzacions populars massives.
El règim turc de Recep Erdogan va donar suport a l’ofensiva d’HTS per afeblir el règim d’Assad i guanyar més influència regional. Això va ser tant per interessos econòmics, com perquè Erdogan pogués atacar més el poble kurd a Síria i Turquia que exigeix els seus drets.
Però HTS va ser capaç d’enderrocar el règim d’Assad amb una força impactant, exposant la vacuïtat del govern d’Assad. Ghayath diu que és essencial entendre el context i per què el règim d’Assad va caure tan ràpidament.
Afirma: “En primer lloc, tothom a Síria està molt cansat, inclòs el règim, després d’anys de guerra civil. La situació és molt degradada: l’economia empitjora cada any i el règim no pot cobrir les necessitats mínimes de la gent. Així que Assad no tenia una base social real a Síria”.
“En segon lloc, les principals potències que donen suport a Assad —Rússia i l’Iran— estan debilitades”. Explica que “com que Rússia està ocupada a Ucraïna, no pot ajudar Assad com ho va fer” el 2015, quan va intervenir per rescatar el règim.
“A l’Iran les coses tampoc no li van tan bé”, afegeix. “La guerra a Gaza i el Líban ha debilitat enormement la influència iraniana a la regió. Així que avui veiem les potències regionals deixar caure el règim d’Assad perquè no poden ajudar”.
La guerra civil va veure les potències imperialistes i regionals rivals intervenir a Síria, incloent EUA, Rússia, l’Iran i Turquia.
Ghayath, que anteriorment va descriure Síria com un gresol de rivalitats imperialistes, sosté que les tensions entre les diferents potències augmentaran. “La caiguda del règim té moltes conseqüències a nivell geopolític. Israel, Turquia, Estats Units i Rússia voldran un programa de transició que els inclogui. Això no és el que necessita el poble de Síria, i molts s’oposaran a allò que farà HTS i als acords a què arribarà”.
Algunes veus sostenen que HTS està continuant el llegat de la Revolució siriana de l’any 2011. La ira per anys de pobresa i dictadura es va desbordar en protestes massives, i el març de 2011 enormes forces van lluitar contra la repressió estatal.
Però, en resposta, Assad va llançar una brutal guerra civil sectària en un intent d’ofegar la revolució en sang. La seva guerra va ser dissenyada per fer impossible la lluita de masses. Les potències imperialistes rivals la van fer servir com a pretext per intervenir.
Ghayath diu que HTS no continua la revolució popular. “HTS no té una base social a Síria. Recluta les persones més desesperades, però no és una organització popular”.
Així mateix, Ghayath sosté que la caiguda d’Assad obre la possibilitat perquè la gent comuna de Síria organitzi lluites des de baix. “Ens oposem a HTS, però així i tot obre les portes per a la lluita social i política, i aquest és l’aspecte més important”, diu.
“HTS no és l’únic amo del destí de Síria avui. La gent es pot mobilitzar en aquest nou període que comença ara. La caiguda del règim d’Assad ha obert els horitzons perquè el poble sirià lluiti novament i s’oposi a la reproducció d’un altre règim autoritari”.
És la possibilitat de tals lluites des de baix “per objectius democràtics i per assolir les necessitats polítiques i socials del poble” el que ofereix esperança a Síria.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.
