ES CA

Bahisja Zander

Les i els socialistes revolucionaris estem a favor de les fronteres obertes. Les fronteres es dibuixen per separar nacions. Però no hem de permetre que ens enfrontin els uns als altres.

Als polítics procapitalistes els agrada culpar de les crisis socials les persones migrants i refugiades. A les refugiades econòmiques se les anomena “buscadors de fortuna” o “il·legals”. De vegades es presenta les persones migrants com a delinqüents o terroristes potencials. Això justifica una paranoia de seguretat per dividir la població mitjançant el racisme.

La majoria dels arguments a favor del tancament de fronteres es basen en la por de “l’altre”. Els arguments comuns a favor de les fronteres són: “Ens trauran les nostres feines, retallaran els nostres salaris, s’aprofitaran dels beneficis i empitjoraran la situació d’altra gent treballadora”. Aquests arguments són en part contradictoris: les i els migrants no poden viure de les prestacions i acceptar llocs de treball alhora.

Les persones migrants tendeixen a sentir-se atretes per les regions en creixement. Un cop allà, amplien els espais de l’oferta i la demanda de l’economia, augmentant la feina. Les i els migrants poden fins i tot augmentar els salaris relatius. A més, també paguen impostos i contribueixen a la societat.

La classe política i els mitjans assoleixen els objectius capitalistes quan les persones treballadores adopten una visió racista vers les migrants. Les persones refugiades i les migrants són utilitzades com a mà d’obra barata. Amb fronteres exteriors dures, la classe capitalista controla qui deixa entrar i qui exclou. Algunes de les persones treballadores migrants porten una existència precària, de vegades sense documents, fent feines no declarades o en un hotel per a migrants d’una empresa.

Els governs utilitzen aquest grup vulnerable com a boc expiatori. Diuen que la crisi del mercat immobiliari, la delinqüència, la sensació d’inseguretat i altres problemes són deguts a les persones migrants. Mentre que l’escassetat de vivendes existeix, per exemple, perquè els mateixos governs no gasten prou diners en vivendes socials. El sexisme, el racisme i altres formes d’opressió ajuden a dividir la classe treballadora i soscavar la construcció de moviments de lluita social.

Els límits per a persones migrants no s’apliquen al capital. Les multinacionals operen sense obstacles a tot tipus de països. Es beneficien de les condicions laborals, sovint dolentes, i de la repressió dels sindicats. Alhora, institucions occidentals com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial estan imposant “programes d’ajust” als països del Sud Global amb privatitzacions i austeritat. Contribueixen a la desigualtat i la pobresa a tot el món.

Ocupants

La guerra, la repressió i la crisi són les raons per les quals la gent fuig. Les empreses occidentals subministren armes a països que fan la guerra i reprimeixen la seva oposició. Els mateixos governs occidentals han instigat moltes guerres, com a l’Iraq i l’Afganistan.

Molts països d’on prové la gent refugiada són antigues colònies. Els seus ocupants occidentals han robat metalls preciosos, matèries primeres, espècies i, de vegades, fins i tot persones. Les enormes taxes d’interès que aquests països paguen als bancs i als governs occidentals els mantenen pobres. Tot i la descolonització oficial, poc ha canviat. A algú de Nigèria se li pot negar l’entrada als Països Baixos, mentre que una multinacional holandesa-britànica com Shell ha robat milions de petroli a Nigèria i ha deixat el país infèrtil.

L’imperialisme occidental utilitza una combinació de força militar i pressió econòmica per assegurar els seus interessos a tot el món. Per exemple, el suport d’Estats Units als dictadors centreamericans va passar a ser conegut com a “repúbliques bananeres”. Allí, la política estava determinada per multinacionals com Chiquita i Del Monte.

El fet que les persones refugiades fugin a Europa i a Estats Units es deu a les mateixes potències occidentals. Han causat danys en una llarga història d’expansió capitalista, saqueig i guerra.

Al capitalisme, la gent treballadora no gaudeix de la mateixa llibertat de moviment que el capital. Les multinacionals mouen els seus diners, fàbriques i productes per tot el món. Les i els rics poden viatjar i establir-se a gairebé qualsevol lloc. Per què no es permet a la gent treballadora moure’s lliurement a la recerca de feina, salaris més alts o una vida millor? Això és un doble raser.

La globalització no ha fet que les persones pobres es posin al dia. Les i els socialistes revolucionaris estan a favor de les fronteres obertes perquè el problema són les relacions de classe, no la gent migrant. Cal una lluita unida de tota la gent treballadora contra el capital. Amb papers o sense, junts pel socialisme. La gent només podrà ser lliure quan el capitalisme ja no existeixi i el debat sobre les fronteres obertes sigui part d’aquesta lluita.

Aquest article es va publicar a Socialisme.nu, el web d’Internationale Socialisten, el nostre grup germà als Països Baixos.