Compte amb les maniobres dels dirigents occidentals, diu David Leiva
És fàcil sentir-se perdut pels senyals contradictoris i extremadament confusos que Estats Units i altres líders occidentals emeten diàriament sobre Palestina.
S’oposa realment Estats Units a l’atac d’Israel a Rafah? L’atac de l’Iran ha convertit Israel, l’assassí, en una víctima de la nit al dia? És cert que Israel vol negociar un alto el foc i que Hamàs s’ha negat a negociar?
Una cosa és clara. Els que són al poder recorreran a qualsevol bruta maniobra política per mantenir els seus interessos imperialistes i el seu control. Per exemple, el rebuig frontal d’Israel a les condicions de l’alto el foc proposades per Hamàs, presentant a Hamàs com si fos el culpable de la ruptura de les negociacions.
Però hi ha alguna cosa que cal tenir en compte. Les nostres accions són significatives i estan tenint un impacte a la situació. Israel està més aïllat que mai perquè moltes persones de tot el món han sortit al carrer en solidaritat amb els palestins. S’han organitzat moviments de solidaritat amb Palestina a gran escala al Regne Unit, Estats Units i altres països.
A l’Estat espanyol s’han celebrat a més de 80 ciutats, el 20-21 d’abril passat, concentracions de solidaritat amb Palestina i per exigir la fi del comerç d’armes amb Israel. L’ambient de suport a Palestina va ser palpable a tots els carrers.
En vigílies de les eleccions, el President d’Estats Units, Biden, i el Primer Ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, intenten complaure les dues parts. D’una banda, volen mantenir forts llaços amb Israel per salvaguardar el domini imperialista occidental al Pròxim Orient. D’altra banda, estan sota pressió des de baix perquè sembli que estan reduint la pèrdua de vides a Gaza.
Aquesta pressió ha portat el partit conservador al poder al Regne Unit a anunciar el seu suport a un nou corredor d’ajuda humanitària entre Xipre i Gaza, alhora que defensa les exportacions d’armes del govern britànic a Israel.
Pressionat des de baix, Biden va autoritzar la venda de fins a 50 avions de combat F-15 a Israel i acaba d’aprovar un paquet d’ajuda a Israel de 26.400 milions, alhora que advertia el Primer Ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que permetés l’entrada de més ajuda a Gaza.
Netanyahu no és aliè a les maniobres polítiques
Pressionat pel seu gabinet, Netanyahu va anunciar el 8 d’abril que havia decidit un calendari per a la invasió terrestre de Rafah. El ministre de seguretat nacional, l’ultradretà Itamar Ben-Gvir, i el ministre de finances, Bezalel Smotrich, van amenaçar de trencar la coalició si Netanyahu no autoritzava la invasió terrestre de Rafah.
Ben-Gvir va advertir que no importava quanta gent morís, si Netanyahu no autoritzava la destrucció de Rafah, “perdria el càrrec de primer ministre”. I ara Netanyahu fa servir l’agressió iraniana per apuntalar el suport dels governs occidentals.
Hem d’explotar les febleses dels nostres governants. Però no hem de perdre de vista l’objectiu més important: l’alliberament complet del poble palestí. Això significa que la nostra lluita ha d’anar molt més enllà de persuadir els governants perquè demanin un alto el foc temporal.
Hem de fer que els resulti impossible continuar prestant qualsevol mena de suport polític, militar o financer a Israel. Només aleshores podrem començar a entreveure un futur en què Palestina sigui independent.
