Marx21
El 8 de novembre passat es va celebrar una roda de premsa al divers barri barceloní del Raval, per explicar una denúncia per delicte d’odi, presentada després d’una incursió al barri per un grup d’ultres.
L’agost de 2020, una diputada de VOX va qualificar, al mateix Congrés, barris com el Raval de “femer multicultural”. Dies després, diversos personatges d’aquest partit d’extrema dreta van anar al barri, per repetir els seus insults racistes.
Van ser rebuts, com calia, per una àmplia protesta veïnal. De fet, els ultres ni tan sols van arribar a veure la majoria de les 100 persones del barri que hi van anar per denunciar-ne la presència: ja s’havien amagat en un hotel proper. La protesta veïnal va continuar davant de l’hotel, sense incidents notables.
Aleshores, la Fiscalia de delictes d’odi ha decidit finalment denunciar el racisme de VOX?
No, la “Fiscalia de delictes d’odi” denuncia set persones del Raval —incloent-hi en David Karvala, militant de Marx21 i activista d’Unitat Contra el Feixisme i Racisme Catalunya— per haver-se manifestat contra l’odi. A aquestes set persones, escollides a dit entre el centenar que va participar a la protesta, els demana multes enormes. El mateix VOX se suma a l’acusació, demanant penes de presó. Com denuncia el comunicat de les persones imputades, és el món al revés.
Neonazis
Això confirma els dubtes seriosos davant la capacitat del sistema judicial de fer front a l’extrema dreta. Històricament, les mesures judicials s’apliquen molt més contra l’esquerra i la gent treballadora que contra el feixisme.
Hi ha excepcions, com la condemna a presó de tota la cúpula de l’organització criminal neonazi grega, Alba Daurada. Però aquesta condemna només es va aconseguir mitjançant la mobilització unitària, sostinguda al llarg de molts anys. A cada moment clau del llarg judici, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a Grècia, KEERFA, va convocar concentracions davant del tribunal.
Això va culminar el dia històric de la sentència, quan la gran avinguda davant del tribunal es va omplir amb fins a 100.000 persones, incloent-hi un ampli espectre de l’esquerra i una forta presència del moviment sindical, que havia convocat vaga general per a l’ocasió.
Només així es va aconseguir obligar el govern grec i el sistema judicial a actuar.
Intolerància?
Amb els delictes d’odi hi ha un problema afegit. Quan es van introduir els nous articles al Codi Penal, se suposava que el seu objectiu era defensar grups vulnerables, com una nova arma judicial contra el racisme, el masclisme i la LGTBIfòbia.
Tot i això, importants defensors del concepte, com són el Fiscal de delictes d’odi de Barcelona i el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, ara inclouen sota aquesta llei la defensa de l’extrema dreta davant de protestes antiracistes.
Tristament, el “Moviment contra la Intolerància”, que fa anys feia un treball important contra el racisme, ha perdut el nord totalment. Ara aquesta ONG subvencionada —que no moviment— denuncia una suposada “hispanofòbia” —relativitzant els crims de l’imperi espanyol—, acusa a activistes antirracistes de “neoracisme antiblanc, antiespanyol i antieuropeu”, i se solidaritza amb la policia.
Revela així les limitacions del concepte “tolerància”. El filòsof liberal Karl Popper va parlar de la “paradoxa de la tolerància”: per mantenir una societat tolerant, aquesta societat havia de ser intolerant amb la intolerància. Amb això, només va aprofundir la confusió.
És més senzill insistir que cal combatre el feixisme, el racisme i tota forma d’opressió. Aquí no hi ha cap paradoxa. Però el sistema judicial i la policia són incapaços de basar-se en aquesta obvietat.
De fet, la mateixa setmana que es van comunicar les acusacions del Raval, es va informar que s’havia arxivat un altre cas, presentat per una activista d’Unitat Contra el Feixisme i Racisme. Aquesta activista va denunciar una agressió que havia patit a mans de matons ultres, després de ser assenyalada per un dirigent de VOX, exlíder d’un grup neonazi i un dels denunciants en el cas del Raval. Increïblement, la fiscalia va argumentar que el fet que aquest dirigent ultra l’assenyalés no es podia considerar com la causa de l’agressió que va patir just després, a mans dels seus seguidors.
Unitat
És evident que per aturar l’extrema dreta i combatre el racisme, cal la mobilització. I l’exemple de Grècia demostra, una vegada més, que aquesta mobilització ha de ser tan àmplia com sigui possible. Ha d’incloure, idealment, el conjunt de la classe treballadora, incloent-hi organitzacions que discrepen sobre moltes coses, però comparteixen el rebuig al feixisme.
Hem d’impulsar, urgentment, la unitat contra el feixisme i el racisme, i cal impulsar la solidaritat amb les persones del Raval que estan essent processades simplement per protestar contra VOX.
Twitter de les persones imputades: @RavalvsVOX
Foto: Adrián Sánchez
