Les protestes massives a Cuba estan motivades per greuges reals. Sophie Squire mira la revolta però adverteix de les forces que intentaran utilitzar-les.
Milers de persones han protestat a Cuba per mostrar el seu enuig per la inestabilitat econòmica, els alts preus dels aliments i els combustibles i l’augment dels casos de la Covid-19.
Les protestes van començar a San Antonio de Los Baños a l’oest de l’illa. La notícia de les mobilitzacions es va estendre per tot el país i va provocar irades protestes a la capital, l’Habana.
Els que van participar a les protestes van agafar llambordes per llençar-les als agents de policia i es van enfrontar amb activistes progovernamentals.
Un manifestant va dir: “Sóc aquí per fam, perquè no hi ha medicines, per talls d’energia, perquè falta de tot.”
“Estem passant per temps realment difícils”, va dir la professora de ball Miranda Lazara, “Necessitem un canvi de sistema”.
Autèntic
Estats Units i els seus aliats certament intentaran treure profit d’un sentiment tan genuí. Això és cert on sigui que hi hagi revoltes populars a països als quals Estats Units s’oposa, com l’Iran o Hong Kong governat per la Xina.
Cal oposar-se fermament a aquesta intromissió imperialista. Però això no vol dir alinear-se darrere del govern cubà quan ataca les i els treballadors, així com les i els pobres.
La policia va respondre als manifestants amb gas lacrimogen i porres i va fer moltes detencions. Diversos membres destacats de l’esquerra cubana es trobaven entre els detinguts.
Entre ells hi havia en Frank García Hernández, que va parlar en reunions socialistes a Gran Bretanya l’any 2019. També va ser segrestat Maykel González Viver, director de Tremenda Nota, una important revista per a la defensa dels drets LGTBI +.
El president Miguel Díaz-Canel va dir diumenge: “No permetrem que ningú manipuli la nostra situació. S’ha donat l’ordre de combat, revolucionaris i revolucionàries als carrers.”
Bloqueig
El que impulsa les protestes és una crisi econòmica que ha deixat les prestatgeries de les botigues buides de menjar i la gent ha hagut de fer cua per rebre articles de primera necessitat.
La moneda de Cuba ha anat baixant de valor de manera constant mentre que la inflació ha anat en augment. Això, al costat d’una disminució del turisme, ha significat que l’economia de Cuba estigui en crisi.
Per tractar d’evitar la crisi econòmica, el govern va decidir obrir més la seva economia a les empreses privades. Però això no ha impedit que l’economia de país vagi s’enfonsi.
Estats Units ha imposat un bloqueig a Cuba durant dècades. Les sancions van ser endurides per l’expresident, Donald Trump, i això contribueix a la crisi.
I encara que l’actual president Joe Biden va fer promeses d’estabilitzar la relació entre Cuba i Estats Units, aquestes sancions segueixen vigents.
Diverses persones de les que envolten a Biden s’han afanyat a defensar les i els manifestants. Tot i les paraules de suport, la Casa Blanca no està interessada en els drets del poble cubà.
En canvi, la tripulació de Biden està més interessada en deslegitimar el govern cubà i estendre el seu propi control.
Crida per a l’alliberament d’activistes d’esquerra cubans empresonats: comunistascuba.org
Aquest article va aparèixer al web de Socialist Worker, publicació germana de Marx21 a Gran Bretanya.
