Marina Morante

[Castellano]|

La majoria de l’esquerra a l’Estat espanyol denuncia la brutalitat i la hipocresia de les mesures anti-immigració, i el lema “Obriu les fronteres” o “Refugiades Benvingudes” apareix a moltes manifestacions.

Tot i així, després, quan entrem en un debat profund, se sol argumentar que un control d’immigració és essencial: cal “revisar” la política interna als Centres d’Internament d’Estrangers i és necessària una llei d’estrangeria “que no sigui racista”.

Acceptar els CIE, els controls i la Llei d’Estrangeria buida de contingut la consigna “Obriu Fronteres”

En primer lloc, és important remarcar que no és possible l’elaboració d’una llei d’estrangeria sense racisme i sense perpetuar l’explotació. El fet de dividir de manera desigual a la classe treballadora, i aplicar una llei específica només a un sector d’aquesta ja, de per si, és un fet discriminatori, racista. És com dir: els éssers humans es regeixen per aquesta llei, però si ets immigrant, només pel fet de ser-ho, se t’aplicarà una llei diferent.

A més, tota llei d’estrangeria, encara que aparenti ser el més justa possible, parteix d’una concepció d’explotació de la classe treballadora per al benefici d’uns pocs. El plantejament és el següent: la classe treballadora ha de competir entre ella per uns recursos limitats. És a dir, cal controlar “l’entrada d’immigrants il·legals” ja que si no, no hi haurà prou habitatge o treball.

Qui baixa els salaris?

Aquest discurs no és difós només pel govern o la patronal, també es reprodueix en ambients d’esquerres i sindicals. Qui no ha sentit alguna vegada: “Els/les immigrants vénen, accepten contractes escombraries amb sous miserables, i és per això que ens baixen els salaris”? Bé, hem de deixar clar que qui baixa els salaris en cap cas és la classe treballadora. Qui baixa els salaris és la patronal, amb la complicitat dels governs del pal i la tisora.

I és que les matemàtiques juguen al nostre favor. Els beneficis de les patronals no deixen de créixer, mentre retallen els salaris i allarguen les jornades laborals. Les famílies són desnonades, però els pisos per a lloguer de vacances són tendència i s’han comptabilitzat 13.000 pisos buits només a Barcelona. Amb quina hipocresia es pot afirmar que són els/les migrants els que ens treuen els recursos?

Sent conseqüents, Obrim les fronteres!

L’esquerra que lluita per un món sense opressió i explotació ha de ser conseqüent, ha d’aixecar conseqüentment la consigna d’obrir les fronteres.

En fer-ho, no podem ser il·lusos, la supressió dels controls migratoris, dels CIES i les fronteres, a escala mundial, no és possible dins el marc socioeconòmic del capitalisme. És per això que la lluita antiracista ha de ser intrínsecament anticapitalista, i que la lluita anticapitalista ha de ser intrínsecament antiracista.

D’altra banda, aquesta convicció no pot allunyar-nos de treballar en fronts amplis, establint un diàleg constant amb els nostres companys i companyes. És en aquestes lluites concretes i unitàries, per demandes immediates, on més gent veurà que, en l’última instància, un món sense racisme haurà de ser un món sense capitalisme.

Veure la xerrada a Sant Feliu de Guíxols, 14-S: