Archivo de la etiqueta: Marina Morante

Día internacional del Pueblo Gitano

Marina Morante

Gelem, gelem, anduve por los caminos. El himno del pueblo romaní habla de la resiliencia de un pueblo ante siglos de discriminación y persecución. Podemos mencionar la Gran Redada o el genocidio nazi, Porraimos, en el cuál, según los historiadores, el régimen nazi asesinó entre 220.000 y 500.000 gitanos.

Hoy, a pesar de algunas victorias, la discriminación y la opresión sigue siendo un eje estructural de nuestras sociedades. La rromafobia afecta a todos los ámbitos de la vida: en el acceso a la vivienda, la calidad del servicio de la educación o las oportunidades y derechos laborales. Seguir leyendo Día internacional del Pueblo Gitano

Un món contra el racisme i el feixisme: #WorldAgainstRacism

Marx21

[Castellano]

Entre 16 i 24 de març es van realitzar protestes unitàries contra el racisme i el feixisme a més de 70 ciutats, en almenys 4 continents.

El context de la crida internacional, quan es va llançar la tardor passada, va ser el del creixement de l’extrema dreta arreu del món. A això es va haver d’afegir la tragèdia de l’atemptat terrorista i feixista a Nova Zelanda del passat 15 de març.

La jornada internacional se celebra d’aquesta manera des de fa més de cinc anys, però enguany representa un avenç important.

Aquí resumim breument algunes de les accions a diferents parts del món. A baix reproduïm cròniques d’accions a diversos llocs de l’Estat espanyol. (És un treball en progrés: s’afegiran més informes en la mesura que arribin.) Seguir leyendo Un món contra el racisme i el feixisme: #WorldAgainstRacism

Un mundo contra el racismo y el fascismo: #WorldAgainstRacism

Marx21

[Català]

Entre 16 y 24 de marzo se realizaron protestas unitarias contra el racismo y el fascismo en más de 70 ciudades, en al menos 4 continentes.

El contexto de la llamada internacional cuando se lanzó el otoño pasado fue el del crecimiento de la extrema derecha por todo el mundo. A esto se tuvo que añadir la tragedia del atentado terrorista y fascista en Nueva Zelanda del pasado 15 de marzo.

La jornada internacional se celebra de esta manera desde hace más de cinco años, pero este año representa un avance importante.

Aquí resumimos brevemente algunas de las acciones en diferentes partes del mundo. Abajo reproducimos crónicas de acciones en diversos lugares del Estado español. (Es un trabajo en progreso: se añadirán más informes en la medida que lleguen.)
Seguir leyendo Un mundo contra el racismo y el fascismo: #WorldAgainstRacism

#21F: Una gran jornada de lluita, un reflex de mancances del moviment

Marina G. Morante

El 21 de febrer es va celebrar a Catalunya una massiva jornada de lluita, marcada per accions reivindicatives i massives mobilitzacions unitàries.

Al matí, els CDR van convocar accions reivindicatives arreu del territori i, alhora, a les 12h, es convocava una concentració unitària a Barcelona, marcada per la gran participació d’estudiants. A la tarda, des de molts barris es va sortir en columna cap a la convocatòria de mobilitzacions unitàries.

Seguir leyendo #21F: Una gran jornada de lluita, un reflex de mancances del moviment

Entrevista a Marina Morante: “L’única cosa que ens queda per a la construcció de la república és la nostra classe”

[Castellano]

Com valores les últimes mobilitzacions del 29S i 1O de 2018?

Per mi un fet molt important és que veníem d’una època de reflux de mobilització. L’1 d’octubre i el 29 de setembre van ser repunts de mobilització que van animar a la gent a tornar-se a organitzar en els CDR. També va haver-hi un aspecte polític molt interessant: les càrregues dels Mossos d’Esquadra quan es complia un any del context de repressió policial de la Guardia Civil i Policía Nacional.

Aquest fet i la demanda de la dimissió de Buch ens ha posat en un altre escenari. El procés de mobilitzacions segueix, òbviament la masivitat de les mobilitzacions no és la mateixa, però és un procés que segueix viu. Hem passat de sentir a sectors dels CDR dir que els Mossos són la nostra policia a demanar la dimissió del Conseller o els Mossos d’Esquadra també són forces d’ocupació. Això políticament és interessant i cal veure com evoluciona. Seguir leyendo Entrevista a Marina Morante: “L’única cosa que ens queda per a la construcció de la república és la nostra classe”

Entrevista a Marina Morante: “Lo único que nos queda para la construcción de la república es nuestra clase”

 

[Català]

¿Cómo valoras las últimas movilizaciones del 29S y 1O de 2018?

Para mi un hecho muy importante es que veníamos de una época de reflujo de movilización. El 1 de octubre y el 29 de septiembre fueron repuntes de movilización que animaron a la gente a volverse a organizar en los CDR. También hubo un aspecto político muy interesante: las cargas de los Mossos d’Esquadra cuando se cumplía un año del contexto de represión policial de la Guardia Civil y Policía Nacional.

Este hecho y la demanda de la dimisión de Buch nos ha puesto en otro escenario. El proceso de movilizaciones sigue, obviamente la masividad de las movilizaciones no es la misma, pero es un proceso que sigue vivo. Hemos pasado de oír a sectores de los CDR decir que los Mossos son la nostra policía a pedir la dimisión del Conseller o els Mossos d’Esquadra també son forces d’ocupació. Esto políticamente es interesante y hay que ver como evoluciona. Seguir leyendo Entrevista a Marina Morante: “Lo único que nos queda para la construcción de la república es nuestra clase”

L’esquerra davant l’auge de l’extrema dreta

Marina Morante

[Castellano]

Un fantasma recorre Europa, i no, no és el fantasma del qual parlava Karl Marx… És el fantasma de l’esquerra cedint als discursos de l’extrema dreta europea. És Manuel Monereo i Julio Anguita aplaudint polítiques del feixista Salvini. Són sectors de Die Linke i de l’esquerra francesa apostant per endurir els controls migratoris.

L’auge de l’extrema dreta a Europa és una realitat: Jobbik a Hongria, el Front Nacional Francès, DF a Dinamarca, AfD a Alemanya, FPÖ a Àustria o “Demòcrates de Suècia”. La crisi dels partits tradicionals de la socialdemocràcia, les mesures d’austeritat i el racisme permeabilitzat a les nostres societats són algunes de les causes d’aquest auge. Però davant aquesta realitat, l’esquerra europea, fins i tot la “nova esquerra”, també ha jugat i juga un paper. Seguir leyendo L’esquerra davant l’auge de l’extrema dreta