Juan Antonio Gilabert, Marx21
Des de l’any 2024, al voltant del 17-18 de setembre, es realitza la marxa dels 8.000 a Fuerte del Arco, província de Badajoz, a la que el passat 20 de setembre vaig participar de nou com a militant de Marx21.
Aquesta caminada memorialista se suma a les altres caminades que rememoren la fugida de les diferents poblacions de la Segona República davant l’avenç feixista, després del cop de Francisco Franco i Mola el 1936, al llarg de tot l’Estat.
Cada any està millor organitzada la caminada. La seva organització està composta per totes les organitzacions polítiques d’esquerres de la zona en qüestió i organitzacions del teixit memorialista i contra el feixisme.
Cal destacar que aquest any el PP i Vox han implementat lleis que deroguen la llei de memòria històrica d’Extremadura. Tant és així, que la TV regional, que ha estat a les edicions anteriors, ha brillat per la seva absència.
El recorregut a peu surt i torna al poble on s’organitza, desenvolupant-se per part de la Sierra Morena extremenya.
La ruta dels 8.000 és la que va seguir la gent que va fugir de les tropes feixistes una vegada que aquestes van prendre Badajoz capital i el sud de la província. L’avenç feixista va ser tan enorme que les línies republicanes van caure relativament en poc temps.
Milers de persones es van concentrar a Fuente de Arco i pobles propers i van començar a caminar per la serra circumdant. Però la columna de persones refugiades que es va generar de seguida es va dividir en diversos grups i es va disgregar per la serra. Moltes no eren de la zona i no van poder seguir el ritme de marxa.
Les tropes feixistes van envoltar la columna en un punt determinat i la van massacrar, llençant molts cadàvers a un pou. Actualment s’estan fent treballs de recuperació i identificació. En aquest pou, es fa la primera explicació dels successos.
El segon punt d’informació de la marxa es troba en un mas proper al poble pel qual a prop passa la via de tren que ve de Sevilla. Al setembre de 1936, la via marcava la frontera entre la Segona República i el feixisme. En cert moment, els militars feixistes van enganyar part de la columna que intentava arribar a la via del tren, fent-los creure que podien tornar i molta gent va tornar i va ser afusellada als seus pobles.
Crims feixistes
En aquests moments, encara no es coneixien els crims feixistes a les Canaries, Melilla, Badajoz, la Cuenca Minera de Huelva, Sevilla capital i província… L’avenç feixista va ser implacable amb tot allò que estigués relacionat amb l’esquerra. El general Mola va escriure abans de donar el cop, que calia acabar amb la generació que havia aconseguit la Segona República.
Després d’arribar al mas esmentat, es divideix la marxa. Un autobús recull les persones que no poden caminar més i les porta al poble. Les que poden caminar creuen la via i recorren el territori republicà fins a tornar al poble. I un cop totes ja a la nau des d’on es va iniciar la marxa, comencen els concerts d’artistes i les organitzacions que hi acudim, posem les nostres taules, mentre una barra de bar prepara “migas”, paella i montaditos. La plataforma que organitza l’esdeveniment ven productes per recollir diners i visibilitzar l’acte. A més, a la nau, que és el poliesportiu del poble, hi ha també una exposició sobre els successos de la Marxa dels 8.000.
Els fets que van crear la columna dels 8.000 van succeir entre els dies 17 i 18 de setembre del 1936, dos mesos després del cop d’Estat feixista del 17 de juliol a Melilla. El coronel Juan Yagüe es va encarregar de prendre la província de Badajoz íntegrament, abans que la República pogués respondre. També va ser important que, com a la Província de Sevilla, s’eliminés la generació de jornalers i petits pagesos sense terra, que amb l’arribada de la República havien fet un pas més en les seves reivindicacions.
Pressionar
A la província de Badajoz i algunes zones de la província de Càceres, 80.000 persones jornaleres, les que tiraven d’encluses i camperoles sense terres van ocupar de nit 3.000 finques sota les sigles del sindicat UGT.
L’acció va ser realitzada el 25 de març del 1936 i estava destinada a pressionar el govern republicà a realitzar la reforma agrària, que no va realitzar el primer govern republicà d’esquerres, del 1931-1933, i que el posterior govern republicà de dretes, òbviament, tampoc va dur a terme.
Alhora, es va crear un comitè a Badajoz on es va tramitar un estatut d’autonomia per a Extremadura que s’anava a portar a les noves corts després del triomf de les eleccions de l’esquerra el març del 1936.
Venjança
El motiu de tanta mà dura a Andalucía i Extremadura dels feixistes el 1936 va ser en realitat la venjança dels poders econòmics davant l’intent de canviar la realitat de la classe obrera.
Avui dia, aquests fets són un exemple de lluita per a la nostra generació. No podem esperar que el govern d’esquerres de torn ens doni els nostres drets. Hem de ser nosaltres les que actuem. Com està fent ara mateix el sindicat d’inquilines a les acampades per l’habitatge o les marees blanques per la sanitat o les verdes per l’educació.
A Sevilla s’organitza, de la mà de l’Assemblea Memorialista de Gavidia, cada any el viatge fins a Fuentes del Arco. No podem oblidar la solidaritat jornalera entre la gent andalusa i extremenya. A més, en el meu cas, em consta que la meva àvia Antonia Cordero Bazaga i la seva família van participar en l’ocupació de finques al seu poble cacereny de Aldea del Cano. Jo sempre hi seré present per commemorar aquesta lluita i la resistència antifeixista.
Deja tu comentario