ES CA

Ira Vent, Marx21 Madrid

L’abril d’aquest 2026, l’empresa pública Planifica Madrid va comprar en secret un àtic de 486 metres quadrats en un dels barris més cars de Madrid, Chamberí. El valor: 6,3 milions d’euros.

No hi va haver concurs, ni debat, ni informe al Consell de Govern.

El que sí que hi va haver, el juliol de 2026, va ser una notícia al diari El País que revelava la compra, el cost i la fi de l’immoble que el Govern d’Isabel Díaz Ayuso va justificar com a “oficina temporal” per a la presidència mentre es feien les obres a la Reial Casa de la Moneda.

El que és interessant de l’assumpte no és l’àtic ni els metres quadrats, ni tan sols les justificacions que ha donat el Govern de la Comunitat de Madrid (en la majoria dels casos, poc o gens acerades), el que és veritablement interessant o preocupant és la lògica política i institucional que ha fet possible aquesta compra.

Exigir explicacions és una de les formes de resposta més practicades a l’escenari polític i, encara que aquesta resposta és molt necessària, no n’hi ha prou per dibuixar el mapa del teixit polític, social i empresarial que han fet realitat els capricis de la presidenta de la Comunitat madrilenya.

En general, les explicacions a què ens té acostumats la presidenta i els seus mitjans de comunicació són convertir els seus errors en atacs directes al president del Govern, Pedro Sánchez, o a la completa victimització de la seva figura. En aquest cas, i a diferència d’altres, hi va haver silencis que han fet sonar alguna alarma, anunciant el possible cansament per part del seu “cap” per les seves ensopegades, de cara a les generals de l’any 2027.

Una altra resposta és la fiscalització dels poders públics, en aquest cas, el del Govern de la Comunitat. Aquesta hauria de ser la via que ens portés a entendre i donar un judici fonamentat sobre les possibles responsabilitats que pot tenir la compra d’aquest àtic o no.

Doncs bé, el revelador d’aquesta via és que mostra a la perfecció les impunitats que operen quan qui es deu fiscalitzar és designat per qui ha de ser controlat: els vots de la majoria del PP i Vox a l’Assemblea van rebutjar la comissió d’investigació sobre aquest cas.

Ara bé, les relacions de poder que fa dècades que estan operant a la Comunitat de Madrid mostren de forma clara i coherent com es comporta la lògica neoliberal quan és al poder: converteix allò privat en sinònim d’eficiència mentre garanteix els privilegis privats amb l’erari públic, i tot això sota la cobertura de la impunitat.

L’àtic és una més de la llista de negocis privats finançats amb fons públics, és la mateixa lògica que opera quan estan convertint la sanitat pública en cartera de negoci per als de Kiron o Ribera Salut, quan l’educació pública perd recursos mentre creixen la llista de centres concertats, o quan les obres d’infraestructures clau són assignades a dit sota el paraigües de la urgència.

L’àtic sintetitza a la perfecció com la dreta de la capital espanyola opera a la seva Vila Madrid, transferint recursos públics a circuits privats. El que és irònic de tot això és que el privilegi no consisteix a comprar l’àtic, sinó que no hi hagi conseqüències, i ja no diem a nivell polític, com podria ser la dimissió, sinó a nivell electoral.

La veritable resposta a aquesta lògica no serà institucional ni electoral. El públic s’ha de convertir en gestió col·lectiva, transparent i d’escrutini permanent dels que el sustenten. Fins aleshores, l’àtic està en venda; la lògica de la impunitat que ho va comprar, no.