Xoán Vázquez, Marx21
Totes les generacions tenen les seves cançons dedicades a les vacances, des de “Surfin’ safari” de Beach Boys o “Vacation” de The Go G0’s fins a “La volta al món” de Carrer 13 o “Me fui de vacaciones” de Bad Bunny.
Però no fa gaires anys, només els rics i les classes privilegiades viatjaven i gaudien del temps lliure a balnearis, hotels de luxe i platges.
Pel·lícules com Mort a Venècia, Alta societat, Una habitació amb vistes, Te amb Mussolini o Passatge a l’Índia ens mostren com l’aristocràcia buscava destinacions que combinaven el luxe, la salut i l’esbarjo cultural.
Però aquesta situació va canviar després de la victòria electoral, el 5 de maig de 1936, del Front Popular a França.
Avenç
El canvi va tenir lloc la matinada del 7 al 8 de juny del 36 amb la signatura a França dels Acords de Matignon. Aquests van comportar un avenç històric en les condicions laborals, incloent-hi la concessió de dues setmanes de vacances pagades.
Aquesta mesura, acompanyada de la reducció del 60% en el preu del bitllet del tren, va permetre que més de 600.000 treballadores i treballadors francesos poguessin escapar-se de la monotonia de la vida urbana representada pels murs de les fàbriques i els carrerons dels barris i descobrir el mar.
Un altre aspecte menys conegut és que molta gent va passar les primeres vacances tornant al camp a casa dels seus pares o avis a ajudar a la collita i gaudir de l’aire lliure.
Vagues
El més important és no oblidar que les mesures aprovades no van ser fruit de la generositat del Govern i la patronal, sinó concessions amb què es tractava de posar fi a l’onada de vagues i ocupacions de fàbriques en què van participar més de dos milions de treballadors i treballadores.
Avui dia, la indústria turística capitalista ha transformat el temps lliure i la necessitat natural de descans en una nova mercaderia, i ha obligat a la gent treballadora a consumir béns i serveis per poder gaudir del seu temps lliure.
I mentre els superrics, com l’empresari japonès Yusaku Maezawa, farts de compartir resorts, platges i nuclis històrics amb el populatxo, acudeixen a empreses privades que ofereixen viatges orbitals i circumlunars pel mòdic preu de 150 milions de dòlars per seient.
I és que com deia Madonna en el seu tema “Holiday”… we need a holiday (necessitem vacances).
