Ece Ekmekçi
Quins són els límits del compromís en una lluita organitzada? Fins a quin punt és legítim creuar la línia moral per tal de complir amb el deure? És dubtar, en efecte, trair?
La pel·lícula L’Escollit (dirigida per Antonio Chavarrías l’any 2016) tracta tots aquests temes mitjançant la història de Ramón Mercader, un jove barceloní republicà que va acabar treballant per al Servei Secret Soviètic (GPU) i va assumir l’assassinat brutal de Trotski.
Actors i actrius magnífics com Hannah Murray, Alfonso Herrera i Henry Goodman ens apropen a aquest relat tràgic que encara causa divisions dins la pròpia esquerra.
Manipular
Al llarg del llargmetratge, veiem com Ramón Mercader abandona la seua identitat i els seus valors humans per servir dòcilment a Stalin, encara que això signifiqui manipular i, fins i tot, assassinar gent que abans era aliada, però que, de sobte, s’ha convertit en una “amenaça per a la causa”. Saturn devorant els seus propis fills.
Jo visc a una ciutat xicoteta del País Valencià, xicoteta però també amb grups prou combatius quan es tracta de lluites socials, de la qual cosa estic molt orgullosa. Nogensmenys, alhora és veritat que en alguns cercles rellevants encara es senten frases com, a tall d’exemple, “dubtar és trair” o “sempre lleials, mai infidels”.
Malauradament, ara per ara hi ha grups antifeixistes que consideren qualsevol crítica “reaccionària”.
Opine que una de les característiques idiosincràtiques de l’esquerra és la seua capacitat de renovar-se i avançar en els seus objectius a mesura que activa (i no inhibix) el pensament crític i els valors morals.
Tal com ho demostra la pel·lícula, l’estalinisme és un exemple d’eixe maquiavel·lisme que no dubta en sacrificar vides innocents i apagar les veus dissidents perquè triomfe la causa.
La pel·lícula posa de manifest que encara hi ha gent d’esquerres (en aquest cas els trotskistes) que es neguen a reduir la lluita obrera a l’obediència cega i a l’alienació. Una esquerra incapaç d’estimular l’autonomia intel·lectual dels seus seguidors cau irremeiablement en el sectarisme.
Persones íntegres
El llegat de Trotski, tal com la pel·lícula transmet, sobreviurà entre aquelles persones que mai callaran contra cap poder que no puga justificar públicament la seua autoritat.
En la lluita col·lectiva i internacionalista no volem peons. Volem persones íntegres, crítiques, convençudes de protegir els valors humans bàsics sota qualsevol circumstància i amb valentia intel·lectual.
Deja tu comentario