Declaració del Corrent Socialista Internacional (IST), del qual Marx21 forma part:
- Declarem la nostra solidaritat amb les protestes massives que han recorregut l’Iran els darrers dies. Aquestes són les darreres d’un cicle de protestes que van començar amb el Moviment Verd de 2009-2010 i es van estendre, més recentment, a les manifestacions Dones, Vida, Llibertat de l’any 2022. Avui, els greuges econòmics i el rebuig polític contra el règim de la república islàmica s’han fusionat. Aquestes protestes estan plenament justificades per la negació de les llibertats democràtiques fonamentals i la privació material creixent que pateix la majoria de la població. Exigim la fi de la brutal repressió que pateixen les persones manifestants.
- Rebutgem la temptació de veure aquest moviment únicament des de la perspectiva geopolítica. El règim iranià es presenta com un oponent ferm de l’imperialisme nord-americà. Tot i això, al mateix temps que abat milers de manifestants, busca negociar amb l’administració Trump. Sempre s’ha esforçat per forjar un espai per al capitalisme iranià dins l’Orient Mitjà i a nivell mundial.
- Tanmateix, igualment, el poble iranià no pot confiar en els oponents geopolítics del règim republicà islàmic. La intervenció militar i les operacions encobertes del mateix imperialisme nord-americà que acaba de violar brutalment la independència del poble veneçolà, i del genocida Estat israelià, no portaran l’alliberament ni la democràcia al poble iranià. Estats Units té una gran responsabilitat en el patiment econòmic del poble iranià a través de les sancions, cada cop més severes, que ha imposat al país. Hauria de servir d’advertència que l’entitat sionista busca rehabilitar l’aparent hereu de la dinastia Pahlavi que va governar l’Iran amb tanta brutalitat fins que va ser escombrat per la Revolució de 1978-79. Trump i Netanyahu, mans fora de l’Iran!
- El règim republicà islàmic es vesteix amb el mantell de la Revolució, però la va trair, buidant les formes democràtiques, relegant les dones a un rol subordinat i esclafant l’autoorganització obrera, crucial per a l’enderrocament del Xa. El moviment de protesta pot avançar si assumeix la veritable agenda de la Revolució: l’alliberament de la classe treballadora, les dones i de tots els pobles oprimits a l’Iran, tant de la dictadura dins del país com d’Estats Units i el seu opressor sionista a l’estranger.
- L’organització de la classe treballadora no s’ha recuperat encara de la repressió patida després de la Revolució. Però és present en el moviment actual. Això és demostrat per la postura del sindicat d’autobusos de Teheran i pels informes de la creació d’un consell obrer a la ciutat industrial d’Arak. La transformació de les protestes en un moviment de base àmplia per una democràcia real dependrà que les i els treballadors comencin a exercir el seu poder mitjançant vagues massives. Mitjançant aquesta acció, podran reconstruir les seves pròpies organitzacions i exercir un paper cada cop més destacat en la lluita, com ho van fer el 1978-79.
Coordinació del Corrent Socialista Internacional
14 de gener de 2026
