Yadira Álvarez
Ursula K. Le Guin va ser una autora de ciència ficció, però també una visionària d’un possible món millor.
La literatura, més aventurera que la ciència, s’ha endinsat audaçment en terrenys complicats.
L’alteritat i la tecnologia, les manifestacions culturals que no responen a un ideal hegemònic occidentalitzat i aquelles singularitats pròpies d’ètnies, grups i religions, s’erigeixen en un material atractiu per a la creació, particularment en la ciència ficció.
Abordar aquests temes des d’una perspectiva seriosa, dura de vegades i despullada d’espectacularitats banals, atorga a aquest gènere literari el poder i el dret de ser tingut en compte més que com a simple divertiment, com a projecció del present/futur, com a reflexió sobre qui som i serem. L’any 2018, la pèrdua d’una de les grans veus de la ciència ficció va deixar un buit en aquest afany per revelar la singularitat humana a partir d’històries.
Ursula Kroeber Le Guin (UKL) va néixer a Berkeley, Califòrnia el 21 d’octubre del 1929. El seu pare era l’eminent antropòleg Alfred L. Kroeber i la seva mare, Theodora, escriptora de literatura infantil. Des de petita es va educar en una atmosfera d’interès acadèmic pels mites i les llegendes de tots els pobles de la Terra, temes que van formar i enriquir la seva visió de la fantasia. El seu interès per la literatura va aparéixer d’hora: ja a l’edat d’onze anys va enviar el primer relat a la reputada revista Astounding Science Fiction i, encara que va ser rebutjat, això no la va fer desistir.
Tota la seva formació professional va abastar la literatura i les llengües, elements de sociologia i filosofia, humanisme i antropologia com eren enteses al seu moment, i fins i tot una mica més enllà. Els seus coneixements en aquestes àrees travessen tota la narrativa que va produir, donant una profunditat especial a les seves històries.
Va anar a l’Escola Radcliffe de la Universitat de Harvard, on es va graduar el 1951, i després va passar un any a la Universitat de Columbia on va fer el seu postgrau en llengües romàniques. Després de finalitzar el seu curs de postgrau, va obtenir una beca Fulbright per estudiar a França, on va conèixer el que es convertiria en el seu marit, Charles Le Guin, amb qui es va casar l’any 1953. En tornar a EUA va ensenyar francès a diverses universitats abans de dedicar-se completament a la literatura.
Ursula va ser també una estudiosa del moviment feminista. En alguns moments va negar haver estat una activa militant, ja que considerava que altres dones havien estat més combatives i presents a les lluites pels drets femenins i la justícia social en general. Però la seva obra assagística, les seves històries, les presentacions en espais literaris i acadèmics revelen un sentit molt fort de la militància i un afany de definir, contextualitzar i proveir de fonaments i narrativa aquestes lluites.
La seva primera publicació d’un conte de fantasia va ser a la revista Amazing el 1962, però el debut com a novel·lista no arribaria fins a quatre anys més tard, amb la novel·la El món de Rocannon (1966). Aquesta història ja s’emmarcava en les bases del que seria el seu propi univers de creació: l’univers Hainish, on conviuen diferents races humanoides descendents d’una única civilització ancestral provinent del planeta Hain. En aquesta saga, la diversitat psicològica i sociològica dels hainites permeten explorar una gran diversitat de facetes i valors de la nostra cultura.
En aquest mateix univers s’emmarca una de les seves obres mestres, La mà esquerra de la foscor, del 1969, novel·la premiada tant amb un Hugo com amb un Nébula. Aquesta obra es considera clau en el seu camp per la investigació radical dels rols de gènere, tota una revolució al seu moment, i per la seva complexitat moral i literària.
D’altra banda, les novel·les Els Desposseïts i Always Coming Home (castellà El eterno regreso a casa, sense edició en català), i la faula The Ones Who Walk Away From Omelas (castellà Los que se alejan de Omelas, també sense edició en català) redefineixen l’abast i l’estil de la ficció utòpica. En aquestes obres els dilemes sobre les comunitats, els sistemes socials, els privilegis i les precarietats resulten en un joc narratiu on un lector novell podria despertar noves interpretacions de la realitat.
A aquesta activa militant feminista i pacifista també li devem la creació del món de Terramar, potser la seva obra més coneguda, encara que de la seva imaginació prolífica han brotat sis llibres de poesia, més de vint novel·les, un centenar de contes curts, llibres infantils i col·leccions d’assajos, a més de traduccions d’altres obres, del xinès i el castellà.
L’any 2003 va ser guardonada com a “Gran Mestra” de la Societat Americana de Ciència Ficció i Fantasia (la primera dona a obtenir aquesta distinció).
El caràcter transgressor de la seva obra es van apropiar de la ciència ficció.
Tres dels llibres d’UKL han estat finalistes a l’American Book Award i el premi Pulitzer, i entre els molts premis que els seus llibres han rebut hi ha el National Book Award, diversos premis Hugo i Nébula, el Grand Master de la SWFA, el Kafka Award, el Pushcart Prize, el Howard Vursell Award de les Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres, i el premi Robert Kirsch Award del L.A. Times.
Gran part de l’obra de ciència ficció de Le Guin es distingeix pel seu interès a les ciències socials. La capacitat de Le Guin per crear mons creïbles poblats per personatges profundament humans és la seva genialitat més gran. D’altra banda, els experts solen incloure a la llista de qualitats i interessos temes com el taoisme, l’anarquisme, el feminisme, la psicologia i la sociologia, qüestions que ha tractat amb un estil únic.
L’impacte d’aquesta autora sobre el públic no va tenir a veure directament amb el carisma, la difusió de la seva obra o l’ajust a les tendències de moda en la comercialització de literatura. De fet, en un dels seus últims discursos criticava amb molta força el poder del mercat editorial dins el món de la narrativa, la manera com esclavitza i explota les i els autors, i la seva tendència a invisibilitzar tot allò que resulti conflictiu o dissident en la narrativa i es converteixi en força mobilitzadora.
La qualitat narrativa, el poder dels seus personatges, la construcció de mons i el caràcter transgressor de la seva obra es van apropiar de la ciència ficció del moment i la van col·locar com a líder indiscutible de certa línia del gènere menys centrada en qüestions tècniques o bèl·liques, mal anomenada ciència ficció tova o de línia antropològica. A partir de llavors altres autors van explotar aquesta vessant amb tanta profusió i qualitat que podria dir-se que Úrsula va obrir les portes a una revolució del gènere.
Convertir-se en un paradigma de la narrativa no és pas un premi petit per a un autor. Però això no la va fer inaccessible ni arrogant. Fins a la fi de la seva vida es va mantenir en contacte amb col·legues i lectors, si bé cuidant la seva privadesa i, com deia, “la meva salut de dona inquieta i vital, però gairebé centenària”.
