Acollir les persones migrades, oposar-se al colonialisme espanyol al nord d’Àfrica, no permetre que la ultradreta s’aprofiti de la situació.
Tomáš Tengely-Evans
L’Estat espanyol ha enviat els militars a Sabta (Ceuta en àrab), al nord d’Àfrica, per impedir l’entrada de persones refugiades procedents del Marroc.
En els darrers dies, unes 50.000 persones han intentat entrar a la ciutat sota domini espanyol —més coneguda pel nom colonial, Ceuta—. Segons el Ministeri d’Interior, citat per Cadena Ser, 37.500 ja han tornat al Marroc.
La ultradreta a Estats Units, Alemanya, Itàlia, França i l’Estat espanyol ha aprofitat la situació per atacar el president del Govern, el socialdemòcrata Pedro Sánchez, del PSOE. Sánchez ha adoptat postures més progressistes en matèria de migració i Palestina que la resta dels governants europeus.
Israel ha reaccionat amb indignació ara, atacant el govern de Sánchez, degut realment al fet que va anunciar interrompre el subministrament d’armes vers aquest Estat terrorista davant el genocidi que estava perpetrant.
“Potser abans que ens segueixi donant lliçons, ja sigui hora que expliqui al món per què encara manté enclavaments colonials a l’Àfrica”, afirma Danny Dalon, ambaixador de la colònia israeliana davant les Nacions Unides.
Tot i això, circulen teories perilloses al respecte entre alguns sectors de l’esquerra i comentaristes. Aquestes teories sostenen, en essència, que Israel i Trump són darrere de la crisi de refugiats a Sabta per castigar l’Estat espanyol per la seva postura sobre Palestina. El seu aliat Marroc també està molest pel pacte signat amb Algèria, per això no n’ha impedit l’accés, fins i tot ho ha fomentat, a més de seguir fidelment l’estreta col·laboració amb els seus aliats.
Això ha derivat en un discurs perillós sobre una suposada “invasió” d’Espanya com a càstig per la postura de Sánchez sobre Palestina i demés.
Una resposta socialista revolucionària
Heus aquí alguns punts de partida bàsics:
L’Estat espanyol s’hauria de retirar de Sabta i Mritch (Ceuta en àrab, i Melilla en el tamazight parlat majoritàriament en aquella ciutat i la seva regió), així com dels altres territoris que ocupa al nord d’Àfrica (mira el mapa a baix).
L’Imperi espanyol es va apoderar d’aquests territoris entre els segles XV i XVII. El 1912, Espanya es va annexionar més territori quan el Marroc va ser dividit en protectorats. Espanya i França dominaven el país, juntament amb una “zona internacional” al voltant de Tanja (Tànger en àrab), al nord, governada per Espanya, França i Gran Bretanya. Quan les potències colonials es van veure obligades a renunciar als seus “protectorats”, Espanya es va negar a abandonar Sabta, Mritch, Haŷar Badis, Saḥrat al-Ḥusayma i Jzair Chafarina (Ceuta, Melilla, Peñón de Vélez de la Gomera, Peñón de Alhucemas i islas Chafarinas).
Qualsevol cosa que no sigui exigir a l’Estat espanyol la fi de la seva ocupació colonial equival a una caiguda en el pro-imperialisme.
Per tant, parlar d’una “invasió” d’Espanya és profundament reaccionari: primer, Sabta és un territori ocupat per l’Estat espanyol; segon, és l’extrema dreta la que titlla les persones refugiades i migrades “d’invasores”.
Les persones refugiades són benvingudes, no a les deportacions
La Unió Europea (UE) ha convertit el mar Mediterrani en una fossa comuna, i l’Estat espanyol ha imposat durant molt de temps aquest règim fronterer racista als seus llocs d’avançada colonials al nord d’Àfrica.
Entre les persones que intenten entrar a Sabta, moltes són del Marroc, on pateixen les conseqüències del neoliberalisme, mentre que d’altres fugen de l’Àfrica subsahariana. Si ets antiracista a Europa, el punt de partida és: “Donem la benvinguda als i les migrants”.
L’Estat espanyol, sota el mandat del socialdemòcrata Sánchez, ha estat més progressista en matèria de migració que altres països europeus. Un decret d’aquest any va permetre als migrants indocumentats sol·licitar la residència legal. Va ser el resultat de la pressió del moviment antiracista ¡Regularització Ya!, amb una gran mobilització liderada per persones migrades des del 2020.
Però Sánchez va adoptar aquesta posició sabent que el capital espanyol necessita desesperadament mà d’obra entre una població envellida. Alhora, pot continuar donant suport al règim fronterer de la UE i perpetuant la influència espanyola al nord d’Àfrica.
El 2022, Sánchez va felicitar la policia per impedir l’entrada de migrants des del Marroc a través de l’enclavament colonial espanyol de Mritch/Melilla. Va qualificar l’intent d’encreuament com un “violent atac a terra espanyol”.
No hi ha res de progressista que un govern socialdemòcrata enviï tropes per reforçar una frontera colonial i reprimir la gent migrada. Això vol dir que l’Estat marroquí no utilitza les fronteres com a moneda de canvi? No, és clar que no.
L’any 2021, per exemple, les autoritats marroquines van relaxar els controls fronterers a Sabta després que el govern de Sánchez permetés que un líder independentista del Sàhara Occidental rebés tractament mèdic en un hospital espanyol. L’any següent, Sánchez va modificar la postura (oportunista) de l’Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental i es va reunir amb el rei marroquí Mohammed VI.
Els Estats sí que utilitzen la crisi de refugiats com a moneda de canvi. El mateix va passar amb el règim bielorús, que va utilitzar les persones refugiades a la frontera entre Polònia i la UE, situació que posteriorment va ser aprofitada per l’extrema dreta i els feixistes.
Tot i això, la crisi del refugi existeix independentment d’aquestes maniobres: és producte de l’imperialisme, el racisme i el caos climàtic.
L’augment de persones que intenten creuar la frontera es va produir després que el Tribunal Suprem espanyol dictaminés que les persones migrades que arriben per mar a Sabta i Mliliya no poden ser tornats sumàriament al Marroc sense el degut procés. Funcionaris de l’Estat espanyol han declarat que intentaran tornar els migrants nouvinguts malgrat la sentència; de fet, ja estan expulsant diversos centenars de persones.
Marroc i Israel
L’Estat marroquí manté una relació llarga amb l’Estat colonial israelià. El 2020, el Marroc es va adherir als Acords d’Abraham, impulsats per Estats Units per normalitzar les relacions entre Israel i els Estats àrabs, i ha donat suport al robatori colonial de terres a Gaza promogut per Donald Trump.
Hi ha una història de cooperació encara més extensa. Per exemple, hi ha proves fefaents que els serveis d’intel·ligència marroquins van col·laborar amb espies israelians i francesos per assassinar Mehdi Ben Barka el 1965. Aquest va lluitar per la independència, després es va radicalitzar cap a l’esquerra i va caure en desgràcia davant el règim del rei Hassan II. A l’exili, va impulsar la Conferència Tricontinental de moviments nacionals i estats del Sud Global, incloent-hi els palestins. Va ser assassinat abans que se celebrés el 1966.
De vegades, aquesta relació s’ha desenvolupat de manera contradictòria. Els seus governants saben que hi ha un ampli suport a Palestina entre la població, alhora que volen mantenir el seu domini i la seva posició dins de l’estructura imperialista occidental a la regió.
Principis
Les persones socialistes revolucionàries a Europa, ens hem de guiar per alguns principis bàsics:
- Suport a les persones migrants i refugiades, rebuig al règim fronterer de la UE, rebuig a les accions del govern de Sánchez a Sabta. No sobren migrants, sobren racistes!
- Oposició al colonialisme espanyol al nord d’Àfrica.
- Suport al poble marroquí contra el seu propi Estat, que els empobreix mentre manté vincles amb Trump, Israel i l’imperialisme.
Aquest mapa demostra l’anomalia de les possessions espanyoles al nord d’Àfrica.
