Les dones mai no s’han rendit ni han acceptat idees opressives i sexistes. A la lluita per l’alliberament han proliferat les idees revolucionàries.
Judy Cox
Les dones mai no han acceptat passivament la desigualtat, l’exclusió i l’abús. De vegades, la seva resistència és força subtil: una resposta a bromes sexistes o una discussió sobre la discriminació a la feina. Però hi ha moments en què el degoteig es converteix en una allau. Un d’aquest moments va ser la vaga d’un milió de metges indis a l’agost de l’any 2024. Això va demostrar com les dones i els homes poden utilitzar el seu poder col·lectiu, com a persones treballadores, per lluitar juntes contra la violència envers les dones.
Al llarg de la història, les dones sempre han estat al capdavant dels moviments revolucionaris. Quan el món es posa de cap per avall, els més oprimits troben la seva veu i s’adonen del seu poder. Allà per la dècada de 1640, dones com Elizabeth Lilburne i Mary Overton van aprendre a organitzar peticions femenines mentre es gestava la revolució contra el rei Carles I.
Posteriorment, les dones pobres franceses van ajudar a arrossegar el rei Lluís XVI del seu tron a la guillotina i van començar a crear clubs i societats per reivindicar els seus drets com a dones a la dècada de 1790. En essència, les dones van lluitar pels seus propis drets dins dels moviments revolucionaris creats al costat dels homes.
Així mateix, dones esclaves com Nanny dels Cimarrones al segle XVIII i Sanité Bélair de la Revolució Haitiana de 1802 es van unir repetidament a les rebel·lions d’esclaus i van reivindicar la seva humanitat.
Més endavant, les dones pobres de les ciutats es van unir a les barricades aixecades per tota Europa el 1848. Exigien drets democràtics, llibertat nacional i el dret al treball.
Pocs anys després, a la Comuna de París del 1871, dones com Louise Michel, Elisabeth Dmitrieff i Anna Jaclard van demostrar la seva capacitat d’organització i la seva valentia. Les dones comuneres van ser pioneres en allò que l’autora M.E. O’Brien ha anomenat “reproducció social insurgent”. Les dones no es van limitar a abandonar casa seva per anar a les barricades, sinó que van crear formes comunitàries de cuidar els nens i de proporcionar aliments que van sostenir la insurgència contra la classe dominant francesa.
Amb l’arribada del segle XX, les dones van estar al capdavant de la creixent oposició a la matança de la Primera Guerra Mundial. Igualment, van desencadenar les revolucions russes del 1917 liderant protestes per l’augment dels preus, l’escassetat d’aliments i fent vaga a les fàbriques. Després de la revolució, Alexandra Kollontai, Inessa Armand i Nadezhda Krupskaya van fundar Zhenotdel. El grup difonia idees revolucionàries i educava les dones sobre els seus nous drets. A més, les treballadores de Zhenotdel van viatjar a l’Àsia Central, portant vels i organitzant diferents activitats per arribar a les dones musulmanes.
Gràcies a aquests esforços, el 1920, les dones russes ja tenien dret a l’avortament lliure i legal sota demanda. Es tractava d’una mesura d’atenció sanitària bàsica, però també era vital per al dret de les dones a controlar els seus cossos. De la mateixa manera, l’homosexualitat va ser despenalitzada el 1918. El 1923, el comissari soviètic de sanitat va descriure les noves lleis com “deliberadament emancipadores i àmpliament acceptades a la societat”.
Fins i tot, el 1926, era legal canviar el sexe registrat als passaports. Els metges podien realitzar cirurgies de reassignació de gènere a petició de les i els pacients. Paral·lelament, la repulsa contra la matança de la Primera Guerra Mundial va provocar una onada de resistència a les colònies europees. Així, les dones de l’Índia, la Xina, Egipte i l’Iran es van sumar a les vagues i revoltes antiimperialistes. Van començar a exigir el dret a l’educació, al vot i al control sobre les seves vides.
Més tard, les dones van participar activament en la lluita contra el feixisme europeu a la dècada de 1930. I es van organitzar quan aquesta lluita es va convertir en una revolució a l’Espanya del 1936. A Barcelona, l’assetjament sexual endèmic es va evaporar en la calor de la solidaritat generada per la revolució. Enriqueta Rovira va recordar com les dones caminaven pels carrers de Barcelona sense acompanyants i no eren assetjades pels homes.
Va escriure: “Els sentiments que teníem llavors eren molt especials. Era molt bonic. Hi havia una sensació de… com diria? De poder, no en el sentit de dominació, sinó en el sentit que les coses estaven sota el nostre control, si és que estaven sota el control d’algú. De possibilitat. Una sensació que juntes podíem fer realment alguna cosa”.
Al llarg de les grans rebel·lions de la dècada de 1960, les dones van lluitar contra la guerra imperialista, el racisme i la seva pròpia opressió. Les dones de la classe treballadora van lluitar per la igualtat salarial a través dels seus sindicats.
Les idees sexistes no van desaparèixer simplement quan les dones es van incorporar a la força laboral i van lluitar al costat dels homes. Tot i això, el sexisme es veu copejat per la solidaritat forjada en la lluita.
Avui dia, les dones ocupen un lloc més central que mai a la classe treballadora mundial. I, especialment, les dones del Sud Global acostumen a liderar el camí. Al segle XXI, les dones van tenir una gran visibilitat a la Primavera Àrab de 2011 i a l’aixecament sudanès que va començar l’any 2018.
Més recentment, quan Mahsa Amini va ser assassinada per la policia religiosa iraniana l’any 2022, les i els iranians van prendre els carrers amb el moviment Dona, Vida, Llibertat. Ara, la joventut de les anomenades rebel·lions de la Generació Z a Madagascar, Nepal i Kenya lluita per un canvi real.
En definitiva, moltes dones comencen exigint canvis limitats, però s’adonen que només l’enderrocament del sistema pot aconseguir l’alliberament real. Com que una revolució socialista transforma les idees, la possibilitat de canvi ha inspirat milers de dones a organitzar-se i lluitar sota la bandera vermella.
Aquest article va aparèixer al Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.
