Almudena Villaverde González
“Sanitat Pública i de Qualitat”. Aquest és un dels eslògans que es va cridar, encara, a l’última concentració davant del Centre de Salut d’Abrantes al districte de Carabanchel, Madrid.
Tot i això, aquesta cita tenia un doble motiu. A més de la reivindicació a favor de destinar íntegrament la recaptació provinent dels impostos pagats per totes i tots a la Comunitat de Madrid per a la Sanitat Pública, en aquesta ocasió es va celebrar el cinquè any consecutiu des que es van començar a concentrar pacients i associacions veïnals, amb el beneplàcit de les persones treballadores del centre, per exigir que es reposi la plantilla mèdica que va ser destinada al “gloriós” hospital Isabel Zendal; hospital que, en paraules de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, “sorprendria el món”.
En tot aquest temps, aquestes i aquests activistes han arribat a escoltar barbaritats tals com que “la culpa que no es reposi la plantilla mèdica que solia tenir el Centre de Salut era de les mateixes persones manifestants. Tenen por de venir”.
Vaja, que els espantaven les protestes (això dit pel vigilant de seguretat que havia tingut el Centre).
Al final, han aconseguit que es reposi la plantilla. No ha estat una tasca fàcil, per descomptat.
Hi han invertit aquests cinc anys del seu temps, a més de diners (van portar el cas a l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans l’agost de 2024 en un viatge en bicicleta a Ginebra), energia, paciència i constància.
Però la història no s’acaba aquí. Recentment, s’ha donat el tret de sortida per començar les obres del nou Centre de Salut de l’Avinguda de Abrantes. Sí, nou. Però la petició no és nova. De fet, fa més de vint anys que porten reclamant-ne la construcció. I és un dels 34 Centres de Salut que, tal com recull l’article esmentat, “estaran construïts en aquesta legislatura”.
Sincerament, fins que no es vegi que prospera la construcció, ningú no ho creurà. Encara existeix alguna parcel·la per a aquestes construccions en què s’anuncia en un gran panell la suma a què ascendeix la construcció… en pessetes!
La “rebotiga”
A què anomeno “rebotiga”? També podria anomenar-lo el “making of” del que finalment es veu al carrer.
En concret, jo pertanyo al que s’ha anomenat Consell de Salut de Carabanchel, compost per gent treballadora sanitària, en actiu i jubilada, associacions veïnals, representants de partits polítics (Podemos, Más Madrid, Izquierda Unida i PSOE)… Allà, cap veu és més important que una altra. Un cop al mes, ens reunim a l’associació veïnal del carrer El Toboso amb altres organitzacions com són Karabanchel Se Mueve, Assemblea de Carabanchel, i altres associacions veïnals del districte (Carabanchel Alt i Baix). I el que ens uneix és una finalitat comuna: la defensa absoluta de la Sanitat Pública.
Hem arribat a un acord pel que fa a com serà la nostra propera campanya. Primer farem el repartiment d’octavetes informatives amb informació precisa sobre el que està passant al nostre districte, la nostra ciutat i la Comunitat de Madrid en general. Les octavetes són tipus “Sabies què…?”. Les repartirem a la porta de col·legis i centres de salut, recalcant que les competències en matèria de Sanitat, entre d’altres, estan transferides a les comunitats autònomes. La seva gestió no és competència del Govern Central.
Tot això serà el preàmbul d’altres mobilitzacions programades per al proper mes d’octubre. En el que vam estar també d’acord és que, si entregues octavetes, diguem, de “sobte” a la ciutadania parlant de fer manifestacions o tancaments, no comprendran la raó. I el que volem és que se sumin, a títol personal o des d’altres associacions veïnals, AMPAS, etc.; que s’impliquin en aquesta lluita que és de i per a tothom.
Paral·lelament, estem convidant altres espais, en aparença dispars, a unir-se, com són els sindicats d’habitatge, organitzacions ecologistes, LGTBI+, etc. del districte per poder aconseguir un teixit comunitari fort.
Perquè la salut no és només “anar al metge”. La Salut té molt a veure amb la qualitat de vida que tenim..
