Nikos Lountos
Aquest text es va redactar abans de la ruptura de l’alto el foc per part de l’Estat israelià, però els nous atacs només confirmen allò que argumenta.
Israel intenta aconseguir amb un nou setge inhumà a Gaza el que no va aconseguir amb la matança de 16 mesos duta a terme.
A principis de març, l’Estat israelià, trepitjant tots els termes de l’acord d’alto el foc que suposadament havia signat, va bloquejar completament l’entrada d’aliments, medicines i qualsevol mercaderia a Gaza. L’ajuda humanitària continua atrapada a la frontera. La gent que ha aconseguit tornar a les seves ciutats i barris està passant fam.
El cap de l’UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, Philippe Lazzarini, va declarar: “La decisió d’Israel d’impedir l’entrada d’ajuda amenaça les vides dels civils, esgotats després de 16 mesos de guerra implacable. L’ajuda humanitària ha de continuar arribant als nivells que hem vist les darreres sis setmanes, des de l’inici de l’alto el foc. Aquest flux d’ajuda va portar alleujament i esperança a la gent necessitada. La gran majoria de la població de Gaza depèn d’aquesta ajuda per a la seva supervivència. L’ajuda mai no ha de convertir-se en una arma de guerra”. No es tracta només d’aliments, sinó també d’aigua potable, medicines i subministraments mèdics que Israel bloqueja completament.
Israel afirma que és Hamàs qui està violant l’extensió acordada de l’alto el foc durant les festivitats. Però no hi ha ni un sol observador extern que doni la raó a Israel. Per contra, Israel està aprofitant les festivitats per intensificar el xantatge. Aquest any, les quatre festivitats coincideixen: la Pasqua catòlica, l’ortodoxa i la jueva cauen el 20 d’abril, mentre que el Ramadà musulmà ja ha començat i durarà tot el març.
El govern de Netanyahu bloqueja l’ajuda i intenta canviar per la força els termes de l’alto el foc. Alhora, amenaça constantment de reprendre els bombardejos i la guerra.
El que passa és que no poden acceptar que no han sortit victoriosos de la seva campanya genocida. No poden admetre que, malgrat la brutalitat desfermada, la població de Gaza està tornant a les seves zones, fins i tot sense llars, i reconstruint-ne les comunitats.
Mentrestant, Hamàs no només no ha estat destruïda ni hi ha hagut una guerra civil, sinó que demostra les seves capacitats militars i organitzatives a les cerimònies de lliurament d’ostatges i en la coordinació del retorn de les i els desplaçats. Aquesta realitat de la resistència palestina és descrita per Israel de la manera següent: “Hamàs aprofita els productes i aliments que ingressen a la Franja de Gaza per finançar la seva maquinària terrorista”.
Els preus dels aliments a Gaza es van duplicar així que Israel va bloquejar l’ajuda. Se suposava que la segona fase de les negociacions començaria el passat 1 de març passat, amb l’alliberament de tots els ostatges i l’inici de converses sobre la permanència de l’alto el foc.
Israel intenta evitar qualsevol discussió sobre un alto el foc permanent, mentre exigeix que Hamàs alliberi la meitat dels ostatges ara i l’altra meitat a l’abril.
Alhora, Israel continua amb la major intervenció militar a Cisjordània dels últims 20 anys. Les forces israelianes continuen terroritzant la població, havent provocat ja desenes de milers de refugiats interns i assassinant diàriament joves combatents palestins i civils.
Netanyahu cerca alguna cosa per vendre com una victòria en una escena política completament desestabilitzada a Israel. Per això aprofita al màxim el suport que li brinda Trump per continuar la guerra.
El secretari d’Estat de Trump, Marco Rubio, va aprovar 4 mil milions de dòlars més en armes per a Israel. El “pacifista” Trump envia a Netanyahu 35.000 bombes de 4 tones cadascuna, sense ni tan sols passar la decisió pel Congrés.
L’extrema dreta israeliana dins del govern de Netanyahu dona suport al nou setge de Gaza i al bloqueig de béns essencials com un “pas important en la direcció correcta”. El ministre ultra Bezalel Smotrich va qualificar la mesura com “el llindar de les portes de l’infern. Obrirem aquestes portes el més ràpid i mortalment possible sobre el nostre enemic bàrbar fins a la nostra victòria total”.
Desestabilitzant
Netanyahu està jugant amb foc perquè segueix desestabilitzant no només Gaza, sinó també Cisjordània, el Líban, Síria i més enllà. Ha llançat nous atacs contra el Líban, assassinant membres de la direcció de Hezbollah. La situació a Síria, als Alts del Golan ocupats i als altres territoris envaïts després de la caiguda d’Assad, no es pot mantenir en espera indefinidament. Mentrestant, com es reflecteix en els desenvolupaments dins de la Lliga Àrab, els règims àrabs també estan en pànic per quant més poden suportar ser humiliats per Trump i Netanyahu.
Mentrestant, la pressió sobre el govern de Netanyahu augmenta amb les revelacions sobre el fracàs de l’Estat israelià el 7 d’octubre de 2023. El cap de l’Estat Major de l’Exèrcit va renunciar al gener per por del que sortiria a la llum. Recentment es va publicar un informe sobre l’exercici de l’exèrcit. Netanyahu i els seus aliats de l’extrema dreta estan bloquejant la publicació d’informes semblants sobre la policia.
El que es revela és que una operació planificada durant anys per la Resistència Palestina no només no va ser detectada ni continguda per l’exèrcit israelià, suposadament omnipotent i omniscient, sinó que fou completament subestimada. Tant és així que es va permetre l’organització d’un festival de música a la frontera la nit exacta de l’atac.
La data del 7 d’octubre havia estat escollida per la Resistència des del maig del 2023. Fins i tot mentre l’operació estava en curs, l’exèrcit israelià creia que només era un exercici espectacular de Hamàs. Els generals creien que la brutalitat de l’atac israelià del maig de 2021, quan van disparar a matar contra manifestants desarmats que volaven estels i ballaven, matant 230 persones, havia destruït la moral palestina i dissuadit Hamàs de nous plans.
L’atac del 7 d’octubre no va ser un acte terrorista, sinó una operació militar en què van creuar la frontera 5.500 combatents. Les unitats israelianes encarregades de protegir la frontera van ser derrotades i els reforços van arribar quan les forces palestines ja estaven retirant-se.
També es confirma a l’informe israelià que, quan van arribar els reforços, van disparar indiscriminadament contra combatents i colons israelians per igual. Un nombre indeterminat d’israelians va morir per “foc amic”.
Ordre
L’ordre que finalment es va donar i executar quan el lideratge de l’exèrcit israelià va comprendre que havia perdut el control va ser la de bombardejar les cases dels líders de Hamàs i reduir el nombre d’ostatges en mans de Hamàs a qualsevol preu, sent el mètode més ràpid bombardejar-los ells mateixos.
Una ostatge israelí va ser ferida per un helicòpter israelià després d’haver ingressat a Gaza. Un tanc israelià va atacar un edifici on més de 10 israelians estaven atrapats, matant-los gairebé tots.
En aquest context, els líders de la Lliga Àrab es reuneixen al Caire per presentar la seva “proposta alternativa” per a la reconstrucció de Gaza. Fins i tot els líders més pronord-americans es veuen obligats a presentar un front unit contra els plans de Trump i Netanyahu de convertir Gaza en una platja de luxe, expulsant la població palestina cap a Egipte i Jordània.
Tot i això, els líders àrabs busquen transformar Gaza en una oportunitat de negoci per als contractistes, exigint a la Resistència que es faci a un costat perquè entrin les grues, les excavadores i els capitals dels “inversors”. Presenten plans especulatius de “reconstrucció” mentre Israel continua destruint i ni tan sols permet l’entrada de farina o aspirines a Gaza.
Deixen cada cop menys dubtes sobre la realitat de la qüestió palestina, que es resumeix en una frase: Solidaritat amb la Resistència fins a la victòria final contra Israel.
Veure també:
