Carmen Gómez Serrano
Vaig conèixer l’autora Han Kang a través d’una amiga que em la va recomanar encaridament.
Guanyadora del Premi Nobel de Literatura de l’any 2024, em vaig decidir a llegir-la i em vaig fer amb un exemplar traduït al castellà d’Actes humans.
És difícil fer una ressenya que estigui a l’alçada de la novel·la, així que seré concisa.
La novel·la aborda les seqüeles, tant físiques com emocionals, que va deixar darrere seu la matança de Gwangju el maig del 1980 a Corea del Sud. Una brutal repressió institucional contra la població civil després de les seves protestes ciutadanes en contra del govern dictatorial.
Bàsicament, la novel·la t’endinsa als mons dels personatges principals per aprofundir en el desterrament emocional que suposa haver estat víctima de les atrocitats més bèsties per part de les institucions i que deixen en qui les pateix, ja sigui en primera persona o a familiars i amistats, un buit de tristesa i desesperança infinita, que l’autora és capaç de transmetre al lector d’una manera brutal i subtilíssima al mateix temps.
Amb ploma delicada i prosa cuidada, l’autora dóna on fa més mal i també on fa vibrar més el cor. Les seves pàgines no deixen indiferent a qui la llegeix. Et submergeix en la història amb gran mestratge i t’embolica en la història fins al final.
Em sembla supervalent que la societat civil sud-coreana hagi tornat a sortir als carrers amb aquest episodi repressiu tan recent a la seva història.
