ES CA EN عربي DE FI FR CS ελ NL PL TR 한국어 KU
Una declaració del Corrent Socialista Internacional, del qual forma part Marx21, en resposta a l’atac d’Israel.
1 Els atacs llançats per Hamàs i altres organitzacions de resistència el 7 d’octubre van ser una advertència sobre que no hi pot haver pau a l’Orient Mitjà fins que es resolgui la qüestió palestina. Però la reacció de l’Estat d’Israel i els seus aliats occidentals, encapçalats per Estats Units, és llençar una nova guerra imperialista. L’atac de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) contra Gaza ja ha causat milers de morts de civils i una enorme devastació i una alteració de la vida de la gent corrent.
2 Massa membres de l’esquerra liberal i reformista s’han afanyat a seguir els seus governs en condemnar Hamàs i afirmar el dret d’Israel a l’autodefensa. L’allau d’històries d’atrocitats als mitjans de comunicació ha enfosquit el que va passar realment el 7 d’octubre. Però quan opressor i oprimit xoquen no hi pot haver neutralitat ni equivalència. Donem suport al dret a l’autodeterminació del poble palestí i al dret a lliurar una lluita armada contra l’Estat colonial israelià.
3 El corrupte govern d’extrema dreta de Benjamí Netanyahu, amb el suport de l’administració Biden, havia estat tractant de “normalitzar” les relacions amb l’Aràbia Saudita, després dels “Acords d’Abraham” amb els Emirats Àrabs Units i Bahrain l’any 2020. Netanyahu va buscar marginar els palestins enfrontant Hamàs contra l’Autoritat Palestina mentre els colons sionistes i les FDI seguien desposseint i expulsant la població palestina a Cisjordània i Jerusalem Est.
4 Els atacs del 7 d’octubre han demostrat brutalment que el poble palestí no pot ser ignorat ni marginat. També han humiliat el sistema militar i de seguretat israelià, que no va saber anticipar els atacs i va trigar a repel·lir-los. Per als governants racistes d’Israel, aquesta derrota s’ha de castigar mitjançant una venjança espectacular.
5 L’extrema dreta israeliana, la influència de la qual ha augmentat enormement amb Netanyahu, també veu la nova guerra com una oportunitat per fer realitat el seu somni de “la transferència”: l’expulsió massiva de la població palestina dels Territoris Ocupats. Les ordres de les FDI als palestins a Gaza d’avançar cap al sud, cap a la frontera amb Egipte, es consideren en general un primer pas cap a la realització d’aquest objectiu, en empènyer-los cap al desert del Sinaí. Estats Units ha intentat pressionar el govern egipci perquè obri la frontera i Netanyahu va pressionar la UE perquè fes el mateix. Mentrestant, les i els colons han intensificat les expulsions de pastors beduïns de Cisjordània. Els governs de l’Orient Mitjà han d’advertir tant Israel com les potències occidentals que una segona Nakba significarà una guerra general a la regió.
6 Estats Units, la Unió Europea i els principals Estats d’Europa occidental s’han afanyat a donar suport a Israel, no només amb paraules, sinó també amb suport militar (en el cas d’Estats Units, dos grups de portaavions, 2.000 marins i avions) i sistemes de defensa aeris. L’administració Biden ha estat contundent en definir Hamàs i Putin com a enemics de la “democràcia”. Per a la resta del món, això simplement ha subratllat la hipocresia amb què Estats Units i l’OTAN han lliurat una guerra per poders amb Rússia, donant suport al dret de les i els ucraïnesos a l’autodefensa i denunciant la invasió i els atacs de Moscou contra civils i infraestructures, mentre neguen al poble palestí el mateix dret i fan els ulls grossos davant les atrocitats d’Israel.
7 De fet, Israel i els seus partidaris imperialistes occidentals es troben en una posició vulnerable. Si l’Iran i Hezbol·là al Líban s’unissin a la guerra, les FDI es trobarien en dificultats. Estats Units s’està afanyant a protegir les seves pròpies tropes i bases a la regió, encara que els atacs que està fent, per exemple contra objectius a Síria i el Iemen, podrien precipitar una guerra més àmplia que està intentant evitar. Washington també cerca gestionar les relacions amb la Xina, la influència econòmica i política de la qual, a l’Orient Mitjà, està creixent ràpidament. L’escalada militar a la regió podria exacerbar les creixents rivalitats interimperialistes a escala mundial. Per això la creixent pressió sobre Israel per part d’Estats Units i molts altres governs perquè adopti mesures “humanitàries” per alleujar el patiment civil a Gaza.
8 El setge de Gaza ha estimulat un enorme moviment mundial de solidaritat amb Palestina, fins i tot en aquells països on la repressió és intensa. Això s’ha desenvolupat malgrat les campanyes oficials, que s’han intensificat els darrers anys, per titllar l’antisionisme d’antisemitisme, així com els esforços, especialment a Europa, per criminalitzar la solidaritat amb Palestina. En alguns països, l’escalada i el moviment creixent de solidaritat amb Palestina van acompanyats d’una nova onada de repressió i racisme antimusulmà. Ens oposem a les prohibicions de manifestacions i als atacs racistes contra les poblacions palestina i musulmana a molts països, als quals se’ls nega el dret a manifestar-se i se’ls acusa d’antisemitisme. Les i els manifestants inclouen un nombre cada vegada més gran de jueus a tot el món que es neguen a permetre que Israel parli en nom seu. Nosaltres, al corrent Socialisme Internacional, hem participat activament en la construcció de manifestacions massives i ens comprometem a continuar fent-ho. Les persones socialistes hem d’estar al centre del moviment: aquest conté un potencial real a diferents països per enfortir qualitativament l’esquerra revolucionària.
9 L’actual moviment de solidaritat palestí representa una impressionant onada d’internacionalisme popular que ha donat veu a la profunda ira contra les nostres classes dominants, que tan descaradament s’han posat del costat del sionisme. Pressionar els nostres governs és clau. L’enfocament variarà d’un país a un altre, però demandes com expulsar l’ambaixador israelià poden proporcionar un mitjà concret per obligar els governs a canviar.
10 La solidaritat s’ha d’expressar no només als carrers. Les manifestacions massives han de ser reforçades per l’acció directa i comunitària i per l afirmació del poder organitzat de la classe treballadora. El moviment de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) ha estat objecte d’un atac estatal creixent en els darrers anys. Cal intensificar els esforços per construir-ho. La solidaritat amb Palestina dins dels sindicats és especialment important. Durant la Intifada de la Unitat de l’any 2021, els portuaris de tot el món, des d’Itàlia fins a Sud-àfrica i Estats Units, van bloquejar el subministrament d’armes a Israel. Necessitem aprofitar aquest exemple. El suport a la llibertat palestina ha ressorgit a les universitats i l’acció combativa en suport del BDS pot ajudar a reconstruir un moviment estudiantil radical fort. Les i els activistes també poden promoure el BDS a les seves àrees locals, per exemple demanant que es retirin els productes israelians dels supermercats.
11 No hi pot haver solució a la qüestió palestina mentre existeixi l’Estat colonial sionista d’Israel. Es basa estructuralment en la despulla i l’opressió del poble palestí. No pot coexistir pacíficament amb aquest poble, sinó que ha de lliurar una guerra perpètua contra ell o, com exigeix l’extrema dreta, exterminar-lo o expulsar-lo. A més, els atacs del 7 d’octubre van demostrar que aquest Estat ni tan sols pot garantir la seguretat dels ciutadans jueus, l’objectiu històric del sionisme. Donem suport a la visió original del moviment nacional palestí d’un Estat democràtic secular al territori d’Israel i als Territoris Ocupats on àrabs i jueus, musulmans, cristians i aquells sense religió puguin coexistir pacíficament amb igualtat de drets. Considerem molt significatiu el sorgiment d’una nova generació d’activistes radicals dins de Palestina que rebutgen la visió fallida de dos estats, la corrupta traïció de l’Autoritat Palestina i que cerquen reconstruir la resistència massiva d’intifades anteriors.
12 La resistència palestina és una condició essencial per aconseguir aquest Estat. Però cal mobilitzar el poder de tot el món àrab per derrotar l’organisme de control imperialista occidental que és Israel. Els règims àrabs existents, corruptes, opressius i estretament vinculats a l’imperialisme han demostrat des de fa temps que són incapaços de lliurar aquesta lluita. La revolució socialista a l’Orient àrab, on la classe treballadora, la gent pobra urbana i les i els camperols enderrocarien aquests règims, completant les condicions per a la victòria sobre Israel. Els aixecaments de l’any 2011 i més recentment a Algèria i el Sudan ens van donar una idea del potencial per a una revolució a l’Orient Mitjà i la regió del Nord d’Àfrica. Un dels perills més importants per a l’imperialisme occidental creat per la salvatge guerra de venjança d’Israel contra els palestins és que fa que les masses àrabs tornin als carrers. Com solia dir Tony Cliff, el fundador del nostre corrent, el camí a Jerusalem passa pel Caire.
La Coordinació del Corrent Socialisme Internacional, 31 d’octubre de 2023.
