ES CA

Jeroen van der Starre

Les teories de la conspiració sempre han format part dels moviments feixistes i d’extrema dreta. No és una coincidència doncs han demostrar ser un mitjà particularment eficaç per modelar els seus moviments, crear confusió i legitimar la violència contra els opositors polítics.

El pensament conspiratiu i l’activisme d’extrema dreta han estat estretament vinculats des dels primers predecessors del feixisme. A Alemanya, per exemple, les teories del govern jueu es van fer populars ja en la dècada de 1870, el que va tenir un profund impacte en la cosmovisió dels pensadors i activistes d’extrema dreta posteriors.

Hi va haver innombrables variacions. Una teoria de la conspiració elaborada per Alexander Berg el 1891 en el seu fullet Judentum und Sozialdemokratie afirmava que els jueus dominaven l’economia, el moviment i la cultura de l’esquerra. Tot això seria el resultat d’una reunió secreta (que, en realitat, és clar, mai va tenir lloc) entre el ric banquer James Rothschild, el gran poeta Heinrich Heine i el teòric socialista i revolucionari Karl Marx, tots d’ascendència jueva.

Després de la Primera Guerra Mundial, la teoria de la conspiració que hi havia darrere dels Protocols dels Savis de Sió es va tornar en dominant. Aquest va ser un “informe” completament fabricat arrel d’una reunió secreta entre suposats conspiradors jueus que van discutir el seu pla per apoderar-se del món.

Segons aquesta versió, els jueus ja tenien el món sota el seu control, però aquesta vegada l’Alliance israélite universelle amb seu a París seria el centre de comandament.

Calúmnia

No importava que hi hagués diverses versions d’aquesta teoria de la dominació mundial jueva; després de tot, hi havia una conspiració: si alguna cosa no estava del tot bé, era perquè l’enemic era molt poderós i astut. Aquestes teories més àmplies es van complementar amb tota mena de conspiracions més específiques que s’ajustaven a la cosmovisió antisemita més àmplia.

Per exemple, l’agitador antisemita Hermann Ahlwardt va publicar un pamflet el 1892 en el qual afirmava que l’industrial jueu-alemany Löwe col·laborava amb l’Alliance israélite universelle per produir armes de mala qualitat com a part d’un complot per dur a França a la victòria en una nova guerra.

Tot i que Ahlwardt havia estat poc abans empresonat durant cinc mesos per una condemna prèvia per difamació antisemita, el seu fullet va causar sensació. Les primeres vint edicions del pamflet es van esgotar en qüestió de setmanes. Va seguir una demanda en la que va quedar clar que Ahlwardt havia fabricat les seves pròpies proves.

El socialista Franz Mehring va assenyalar que la popularitat de Ahlwardt augmentava a mesura que les seves declaracions es tornaven més escandaloses. I les condemnes van ajudar a això: li van donar a Ahlwardt la imatge d’un ‘màrtir de la paraula lliure’ i al mateix temps ‘van demostrar’ que el poder judicial estava sota control jueu i estava dirigit contra el poble alemany. Ahlwardt va evitar la seva sentència perquè va ser elegit membre de la Dieta —Parlament— i així va obtenir immunitat.

Medi eficaç

Aquest tipus de pensament conspiratiu va ser un mitjà eficaç per difondre idees antisemites i d’extrema dreta, va establir les bases per al sorgiment de moviments feixistes després de la Primera Guerra Mundial. No va ser així només perquè va alimentar el racisme.

Els moviments feixistes estaven formats principalment per autònoms, gerents i altres parts de la petita burgesia que estaven oprimides per la guerra i la crisi. Es van veure amenaçats per empreses més grans, que tenien economies d’escala —podien produir més barat— i una posició molt més sòlida sobre les empreses petites. Al mateix temps, es van enfrontar al moviment obrer que era responsable de majors costos i més regles per protegir els treballadors.

El pensament conspiratiu antisemita li deia a aquest grup que tots els seus problemes tenien la mateixa causa, però també que l’eliminació violenta de l’enemic conduiria a una societat harmoniosa en la que tots els problemes del capitalisme es resoldrien d’una sola vegada i en la qual els petits propietaris es convertirien en la columna vertebral de la nació.

Això també explicava com hauria de ser el renaixement del poble alemany. El pensament conspiratiu els va dir a aquestes persones que estaven lliurant una batalla desigual contra un poderós adversari. Els violents i arbitraris atacs de les Tropes d’Assalt nazis contra oponents polítics o jueus es van convertir així en una forma d’autodefensa contra un atac imaginari.

A més, el pensament estava d’acord amb la resta de la ideologia Völkische: retratava el poble com una mena de força primordial, una unitat cultural, racial i espiritual, estretament vinculada als seus avantpassats i a la terra en la que es va originar. Tal força sobrenatural només podria ser sotmesa per un enemic poderós, i fins i tot això només podia passar per la debilitat del propi poble: la seva tolerància vers els invasors malvats als que falsament van veure com igual a ells mateixos.

L’única resposta, per tant, va ser el retorn a la dictadura amb un líder que representava la voluntat de poble. Llavors els mitjans de comunicació, el poder judicial, el parlament, el moviment sindical, les arts i totes aquestes altres coses que els jueus havien fet seves finalment podrien netejar-se.

Entra George Soros

La ideologia popular i el pensament conspiratiu antisemita existien molt abans que existís el NSDAP (partit nazi). Alguns dels moviments polítics que el van utilitzar podrien anomenar-se proto-feixistes, però no tots. Els moviments conservadors també van adoptar aquest tipus de retòrica i van ajudar a normalitzar-la.

Però això no altera el fet que aquest tipus de teories de la conspiració tenen la seva pròpia lògica i no va ser una coincidència que un moviment petit burgès basat en aquest tipus d’idees aviat comencés a prendre una forma feixista. I és per això que aquest tipus d’idees segueixen tornant, ja siguin les ximpleries del marxisme cultural, la teoria dels assentaments o la teoria de la conspiració QAnon.

La islamofòbia s’ha convertit ara en la forma dominant de racisme de l’extrema dreta i s’estan desenvolupant tot tipus de teories conspiratives sobre els musulmans: la paraula “islamització” és una variació contemporània de “judaïtzació” i significa el mateix: la mentida de que tot el que fan els musulmans és part d’un pla col·lectiu per conquerir i sotmetre.

Però precisament a causa de l’opressió i privació dels musulmans, aquest tipus de teories no poden assumir la funció de les teories antisemites clàssiques: els musulmans són retratats com primitius, endarrerits, tímids per al treball i cruels, de manera que els és difícil controlar els mitjans de comunicació, el poder judicial i el “cartell de partits” al mateix temps.

No obstant això, la normalització del racisme i el pensament conspiratiu sobre els musulmans ha obert la porta a les (implícites) teories conspiratives antisemites que l’extrema dreta ha començat a propagar cada vegada més en els últims anys i que, en el cas de la teoria QAnon, estan començant a arribar a un nou públic.

Arran d’això, veiem que els mitjans establerts ara estan assumint les acusacions que fan comptes de Twitter d’extrema dreta, el que ajuda a crear la imatge que els antiracistes que han estat ignorats, burlats i atacats durant anys són en realitat aliats anònims molt poderosos a l’Estat profund. Aquest tipus de desinformació ja ha provocat atacs violents anuals contra manifestants anti-Zwarte Piet[1] i una sèrie cada vegada més gran d’atacs contra mesquites, sinagogues, esglésies i manifestacions antiracistes a l’estranger. Qualsevol que pensi que l’augment accelerat d’aquest pensament no és un preludi de més violència feixista no ha prestat atenció.

Nota:

[1] Es tracta d’un exemple de blackface —de persona blanca que es pinta la cara de negre per assumir un paper— “tradicional” als Països Baixos i Bèlgica. Zwarte Piet (Pere el negre) és el patge que ajuda a Sant Nicolau a repartir regals a la Festa de Sant Nicolau, celebrada poc abans del Nadal. Cada any arriba a les costes neerlandeses al vaixell de vapor de Sinterklaas, procedent d’Espanya, i reparteix joguines als nens que s’han portat bé. L’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans va assenyalar les implicacions racistes de la tradició, i els moviments antiracistes als Països Baixos han protagonitzat mobilitzacions cada vegada més grans en contra.


L’autor és militant d’Internationale Socialisten, la nostra organització germana a Països Baixos. L’article va aparèixer en neerlandès al seu web.