IA, post-veritat i capitalisme 4.0: com la “intel·ligència” artificial reforça les estructures del poder capitalista.
Ira Vent, Marx21
La intel·ligència artificial (IA) no és tan intel·ligent, és més aviat un lloro estadístic, això sí, un lloro molt ben ensinistrat, els propietaris del qual tenen objectius clars: el benefici privat.
Aquesta afirmació és només el punt de partida per a una pregunta més incòmoda: com aquesta eina ha esdevingut un pilar del capitalisme actual i una arma de la lluita de classes? La nostra tesi central és que la IA no és un fenomen tecnològic neutral. És l’expressió més avançada del capitalisme de vigilància i plataforma: un sistema que necessita extreure’n dades, automatitzar l’explotació i aparentar neutralitat ideològica per perpetuar-se.
Per entendre aquesta dinàmica, cal recórrer tres dimensions interconnectades: el mite de la neutralitat de la IA, la despolitització com a estratègia de la classe dominant i la infraestructura material que sosté tot l’edifici.
Acumulació capitalista
La intel·ligència artificial exemplifica amb cruesa com l’acumulació capitalista es disfressa de progrés, ocultant les relacions de poder que travessen cada línia de codi. Tres dades ho il·lustren.
Primer, més del 90% de les inversions en IA no responen a necessitats socials, sinó a incentius del mercat monopolitzats per OpenAI, Google i Meta.
Segon, la matèria primera d’aquesta indústria són les dades, el petroli del segle XXI. Cada persona genera diàriament informació que representa valors milionaris anuals per a les grans tecnològiques. Es tracta de treball no remunerat, d’explotació massiva disfressada de participació digital.
Tercer, el lucre obscè de les big tech. NVIDIA, principal fabricant de xips, va multiplicar per deu el seu valor en menys de cinc anys gràcies al boom de la IA. Per tant, lluny de ser neutral, la IA serveix a la lògica de l’explotació: extreu la nostra feina (dades), concentra capital i beneficia els amos. La pregunta que sorgeix és inevitable: com aquest projecte genera tanta acceptació sense cap mica de qüestionament?
La resposta passa per entendre com la IA reprodueix la ideologia dominant, l’amplifica, la naturalitza i la converteix en sentit comú aparentment objectiu. La IA és, possiblement, una de les eines més efectives per desarmar el pensament crític contemporani.
El mite de l’objectivitat algorísmica és el primer mecanisme. Els models de llenguatge com ChatGPT o DeepSeek aprenen amb “tot el contingut d’internet”. Podem imaginar un lloc pitjor per aprendre? Estudis documentats sobre aplicacions algorítmiques en àmbits laborals, judicials i bancaris a Estats Units mostren resultats desastrosos: biaixos masclistes, racistes i classistes presentats com a veredictes tècnics.
Els algorismes de recomanació constitueixen el segon front. X, YouTube, TikTok, Netflix o Google no cerquen informar: cerquen maximitzar beneficis. Que el contingut de dretes acapari l’espai digital no respon tant a un reflex de la societat com al fet que és el contingut que més ven.
Ideologia
Quan parlem de “vendre”, no ens referim només a consum cultural.
Elon Musk va alterar deliberadament els algorismes de X per privilegiar contingut afí a la seva ideologia, demostrant que aquestes plataformes són territori de batalla política, no miralls neutrals.
Aquest bloc es tanca per tant amb una preocupació fonamental: la IA està minvant la nostra capacitat de pensar, generant una subjectivitat prefabricada on “allò nou” no és res més que la recreació del que hi ha sota les lògiques del mercat.
Però ni l’explotació econòmica ni la dominació ideològica no es podrien sostenir sense una base material concreta. L’anomenada quarta revolució industrial és, en realitat, un hiperliberalisme tecnològic basat en l’esclavatge digital i els monopolis. Aquesta afirmació no és retòrica. El “lliure mercat” tecnològic està controlat per cinc empreses que dominen el núvol (Amazon, Meta, Microsoft, Google, Apple), concentrant dades i models que configuren la nostra era digital.
Darrere de la IA “màgica” operen exèrcits de precaris, un autèntic exèrcit industrial de reserva digital. Un exemple que va sorgir fa uns anys el tenim a Kenya, on persones treballadores pagades amb menys de dos dòlars l’hora etiquetaven contingut violent per entrenar ChatGPT, patint traumes psicològics. És la subclasse global de la dada: invisible i súper explotada.
Aquest quadre es completa amb les subeines de control: programaris sofisticats desenvolupats per aquestes mateixes empreses per a la vigilància laboral en temps real. Aplicacions de repartiment, logística o teletreball utilitzen la IA per mesurar, disciplinar i controlar.
Per tant, tenim monopoli, esclavitud digital i control: tres pilars de la infraestructura que sosté l’explotació global sota el mantra que la IA millorarà la nostra vida. Res de això és nou, però la tecnologia ho ha intensificat.
Lluita de classes
Aquestes tres dimensions, econòmica, ideològica i material, no són temes separats sinó facetes d’un mateix procés: la lluita de classes a l’era digital.
Econòmicament, la IA és un mitjà de producció que crea exèrcits digitals i concentra riquesa, aguditzant l’antagonisme capital-treball. Ideològicament, és un aparell d’hegemonia que despolititza, vigila i sufoca l’organització col·lectiva i amplifica l’individualisme. Materialment, necessita persones treballadores explotades, algorismes de control i perpetuació de desigualtats per funcionar. L’explotació econòmica requereix dominació ideològica, i totes dues necessiten una estructura material sobre la qual sustentar-se.
Davant d’aquest panorama una mica més devastador del que era abans de la IA, la pregunta continua sent la mateixa: què fer?
Sabem que no hi ha una resposta única, però sí tres accions concretes. Primera: conèixer les eines perquè són les armes amb què ens dispara l’enemic. Segona: detectar-ne els seus biaixos, mantenir-se en permanent alerta crítica. Tercera: construir alternatives, imaginar projectes que gestionin les nostres dades des de perspectives no capitalistes, trencant amb les premisses de competència, control i mercantilització.
El bé comú, la cooperació i la col·lectivització han de ser horitzons reals, no simples eslògans. La IA no és el futur inevitable, és el present que cal transformar.
