Socialist Worker
Bhikaiji Cama va veure com l’alliberament de les dones i la llibertat davant de l’imperialisme estaven intrínsecament vinculats.
Bhikaiji Cama va lluitar per un món lliure del saqueig imperialista. Cama va néixer en una família parsi adinerada a Bombai, avui Mumbai, el 1861.
En lloc de viure amb comoditat, va triar passar el seu temps donant suport a altres dones i fent campanya per una Índia lliure. (parsi: “grup etnorreligiós de l’Índia la religió del qual és el zoroastrisme”).
Mentre treballava amb víctimes de la pesta bubònica, Cama va contreure la malaltia. Tot i que va sobreviure, estava debilitada i li van aconsellar que passés un temps a Europa per raons de salut.
Mentre es recuperava a Londres, Cama es va dedicar a fer campanya per la independència de l’Índia i la igualtat de les dones com a part del moviment pel sufragi femení. Va treballar per al Congrés Nacional Indi juntament amb el nacionalista moderat Dadabhai Naoroji i va parlar en diversos mítings a Hyde Park, lloc emblemàtic al centre de Londres per parlar en públic.
Després de Londres, es va mudar a París, on va escriure, publicar i distribuir literatura revolucionària. Va participar a la Segona Internacional i va mantenir contactes actius amb activistes revolucionaris de l’Índia, Irlanda, França i Egipte, així com amb líders de la Revolució russa. El 1907, Cama va parlar a la Conferència Socialista Internacional a Stuttgart, Alemanya. Alexandra Kollontai i Rosa Luxemburg també hi van ser.
Al seu discurs, va implorar els revolucionaris que mostressin la seva solidaritat amb els pobles oprimits d’altres països. La gent a l’Índia, va dir, “està passant per una terrible tirania sota els capitalistes anglesos i el govern britànic. No es pot ni imaginar la pobresa en aquesta terra tan llunyana”.
“Naturalment, em preguntaran quina és la causa d’aquesta pobresa. La meva resposta és que és perquè trenta-cinc milions de lliures esterlines es treuen d’aquesta terra cada any. Sí, es treuen íntegrament, perquè van a Anglaterra per fer que aquest país ric sigui cada cop més ric”.
“Contra els anglesos burocràtics”
Cama va dir que els socialistes no haurien d’esperar que els indis vinguin i es representin a si mateixos als congressos a Europa: la pobresa i l’opressió ho farien molt difícil. Però aquest no és un argument perquè els europeus lluitin per l’alliberament en nom seu. En canvi, Cama els va dir que lluitin contra els imperialistes als seus propis països.
“Lluitarem pels nostres drets nosaltres mateixos. Vostès, els socialistes, han de dir que estan en contra dels anglesos burocràtics, tirànics i capitalistes”.
Cama va desplegar llavors una bandera tricolor amb verd, blanc i vermell, una versió primerenca de la bandera d’una Índia independent. Es creu que va ser la primera persona que va hissar la bandera a Europa.
El 1909 van córrer rumors que Cama seria deportada de Gran Bretanya per la seva activitat independentista, per la qual cosa es va mudar a París. Durant la Primera Guerra Mundial, quan la Gran Bretanya i França eren aliats, va ser empresonada allà per les seves opinions antibritàniques.
La casa de Cama a París es va convertir en un lloc de reunió per a revolucionaris de tot el món. Es va reunir amb Lenin i va treballar amb Vinayak Damodar Savarkar al llibre La guerra d’independència de l’Índia. Cama va fundar la revista Bande Mataram, que va ser introduïda de contraban a l’Índia. La revista advocava per la revolució a l’Índia per enderrocar el domini britànic, fins i tot mitjançant l’ús de la violència.
Va ser l’única dona que va assistir a una conferència nacional al Caire el 1910, on va dir que “la mà que bressola el bressol és la mà que modela la nació”, emfatitzant la importància de les dones per a qualsevol projecte d’alliberament nacional.
Cama i altres sufragistes índies com Sophia Duleep Singh demostren la diversitat del moviment d’alliberament de les dones al segle XX. Algunes feministes occidentals veien les dones asiàtiques com a objectes de compassió. Algunes —aleshores i ara— donaven suport a l’imperialisme com una força que salvaria les dones d’actituds retrògrades.
Però dones com Cama, que exigien l’alliberament nacional juntament amb l’alliberament de les dones, van aixafar aquestes visions condescendents.
